Parla’ns de la teva infantesa.

Vaig néixer el 1979 als Estats Units. Quan tenia tres anys els meus pares es van divorciar. La mare em va criar seguint les tradicions jueves i em va enviar a estudiar a unes escoles anomenades ieixivàs. Quan tenia set anys vam viure un any a Israel. Allà vaig anar a l’escola a una comunitat rural anomenada quibuts. Després, la mare i jo ens vam mudar a Mèxic.

Tot i que no hi havia cap sinagoga a la zona, vaig mantenir les meves tradicions jueves: encenia espelmes el sàbat, llegia la Torà i feia servir el siddur, un llibre d’oracions, per pregar. A l’escola, acostumava a dir als meus companys que la meva religió era l’autèntica. Jo no havia llegit mai l’anomenat Nou Testament, que parla del ministeri i les ensenyances de Jesús. De fet, la mare em va advertir que no ho fes per por que em contaminés amb les seves ensenyances.

Per què vas decidir llegir el Nou Testament?

Quan vaig fer els 17 anys, vaig tornar als Estats Units per acabar els meus estudis. Allà, un conegut que deia que era cristià em va dir que la meva vida mai seria completa sense Jesús.

«La gent que creu en Jesús està perduda», vaig contestar.

«Però, has llegit el Nou Testament?», em va preguntar.

«No», vaig respondre.

«Llavors, no creus que és d’ignorants parlar d’una cosa que desconeixes?»

Les seves paraules em van afectar molt, perquè jo sempre havia pensat que és de ximples opinar sense saber d’una cosa. Amb el cap baix, em vaig emportar la seva Bíblia a casa i vaig començar a llegir el Nou Testament.

Com et va afectar el que vas llegir?

Em va sorprendre descobrir que els escriptors del Nou Testament eren jueus. A més, com més llegia, més veia Jesús com un jueu humil i agradable que volia ajudar els altres i no d’aprofitar-se d’ells. Fins i tot vaig anar a la biblioteca a agafar llibres sobre ell, però no en vaig llegir cap que em convencés que era el Messies. Alguns fins i tot deien que ell era Déu, una cosa que per a mi no tenia cap sentit perquè, si no, a qui orava Jesús? A si mateix? A més, Jesús va morir, però la Bíblia diu sobre Déu: «Tu no mors». *

Com vas respondre aquests dubtes?

La veritat no es contradiu mai, i jo estava decidida a trobar-la. Així que, amb el cor a la mà i llàgrimes als ulls, vaig pregar a Déu per primer cop a la vida sense el meu siddur. Abans d’acabar l’oració van picar a la porta. Eren dues testimonis de Jehovà. Em van donar un dels seus fullets per entendre la Bíblia. Aquesta publicació i les converses que vaig tenir amb els testimonis em van convèncer que les seves creences estan basades en la Bíblia. Per exemple, els testimonis no creuen que Jesús formi part d’una Trinitat, sinó que és «el Fill de Déu» * i «el principi de la creació de Déu». *

Poc després vaig tornar a Mèxic, on vaig continuar estudiant les profecies messiàniques amb els testimonis. Em va sorprendre la gran quantitat de profecies que hi ha, però no acabava d’estar del tot convençuda. Em preguntava: «De veritat va ser Jesús l’únic que complia els requisits d’aquestes profecies? I si només es tractava d’un actor que feia un paper?».

Què et va acabar de convèncer?

Els testimonis em van ensenyar profecies que cap impostor podria falsificar. Per exemple, amb més de 700 anys d’antelació, el profeta Miquees va dir que el Messies naixeria a Betlem, a Judea. * Qui pot controlar el lloc del seu naixement? Isaïes va escriure que el Messies seria tractat com un criminal i assassinat, però que l’enterrarien entre els rics. * Totes aquests prediccions es van complir en Jesús.

La prova definitiva de la identitat de Jesús té a veure amb la seva genealogia. La Bíblia deia que el Messies seria un descendent del rei David. * Com que els jueus van mantenir registres genealògics públics i privats, si Jesús no hagués estat descendent de David, els seus enemics ho haguessin escampat als quatre vents. Però no ho van poder fer, perquè la relació de Jesús amb David era innegable. Fins i tot la gent es dirigia a ell com «el Fill de David». *

L’any 70 de la nostra era, 37 anys després de la mort de Jesús, els exèrcits romans van destruir Jerusalem, i els registres genealògics van ser destruïts o es van perdre. Per tant, per poder identificar el Messies genealògicament, era necessari que aparegués abans de l’any 70 de la n. e.

Com et va afectar entendre això?

A Deuteronomi 18:18, 19, Déu va predir que nomenaria a Israel un profeta com Moisès, i va afegir: «Demanaré comptes a l’home que no escolti les paraules que ell dirà en nom meu». El meu estudi profund de tota la Bíblia em va convèncer que Jesús de Natzaret era aquest profeta.