El Regne de Déu és un govern real establit per Jehovà Déu. Al «Regne de Déu» també se l’anomena en la Bíblia «Regne del cel», perquè governa des d’allí (Marc 1:14, 15; Mateu 4:17). Encara que té moltes coses en comú amb els governs humans, els supera en tots els aspectes.

•   Governants. Déu ha elegit a Jesucrist com a rei del Regne i li ha donat més autoritat que la que qualsevol humà haja tingut mai (Mateu 28:18). Jesús utilitza el seu poder només per fer el bé, i ja ha demostrat ser un líder compassiu i confiable (Mateu 4:23; Marc 1:40, 41; 6:31-34; Lluc 7:11-17). Davall la direcció de Déu, Jesús ha seleccionat persones de totes les nacions «que regnaran a la terra» amb ell des del cel (Apocalipsi 5:9, 10).

•   Duració. A diferència dels governs humans, que van i venen, el Regne de Déu «es mantindrà per sempre» (Daniel 2:44).

•   Súbdits. Tot aquell que fa la voluntat de Déu pot ser súbdit del Regne de Déu, sense importar els seus antecedents familiars o el lloc de naixement (Fets 10:34, 35).

•   Lleis. Les lleis (o manaments) del Regne de Déu no són simples prohibicions del que està malament, sinó que milloren els valors morals dels seus súbdits. Per exemple, la Bíblia diu: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament. Aquest manament és el més gran i el primer. El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix» (Mateu 22:37-39). L’amor a Déu i als altres motiva els súbdits del Regne a fer el bé als altres.

•   Educació. El Regne de Déu no només posa normes que eleven els valors morals dels seus súbdits, sinó que els ensenya a complir-les (Isaïes 48:17, 18).

•   Objectiu. El Regne de Déu no busca enriquir els seus governants a costa dels súbdits, sinó complir la voluntat de Déu, inclosa la promesa que ha fet als qui l’estimen de viure per sempre en la terra feta un paradís (Isaïes 35:1, 5, 6; Mateu 6:10; Apocalipsi 21:1-4).