«Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors.» (Romans 5:8, Bíblia valenciana. Traducció interconfessional)

 «La prova de l’amor que ens té Déu és que, quan encara érem culpables, Crist va morir per nosaltres.» (Romans 5:8, Evangelis per Joan F. Mira)

 Jehovà a Déu va mostrar el seu gran amor pels humans pecadors quan va permetre que el seu Fill, Jesucrist, morira a favor nostre (Joan 3:16). Com a pecadors, els humans tendim a pensar i actuar en contra de les normes justes de Déu (Colossencs 1:21, 22). No obstant, Déu va fer possible que poguérem reconciliar-nos amb ell gràcies a «la mort del seu Fill» (Romans 5:10). Com a resultat, tenim l’oportunitat de disfrutar d’una bona relació amb Déu ara i la perspectiva de viure eternament en el futur (Romans 5:11; 1 Joan 4:9, 10).

 L’apòstol Pau va dirigir estes paraules als cristians de Roma. En el capítol 5 de la carta que els va escriure, Pau va explicar per què els cristians podien alegrar-se i estar segurs de la seua esperança (Romans 5:1, 2). Esta esperança «no ens ha de decebre», perquè està basada en el gran amor que Déu ens va expressar a través del sacrifici del seu Fill (Romans 5:5, 6 EV). Jesús va mostrar obediència perfecta a Déu, cosa que el primer home, Adam, no va fer (Romans 5:19). La desobediència d’Adam va condemnar els seus descendents al pecat i la mort (Romans 5:12). Per contra, l’obediència perfecta de Jesús i la seua mort en sacrifici fan possible que els humans obedients tinguen l’esperança de viure per sempre (Romans 5:21).