Apocalipsi 14:1-20
14 Aleshores, vaig vore el Corder dret en la muntanya de Sió, i amb ell 144.000 que tenen escrit en el front el nom del Corder i el nom de son Pare.
2 I vaig sentir un so que venia del cel: era com el soroll de moltes aigües i com el soroll d’un gran tro. El so que vaig sentir era com el de cantants que s’acompanyen amb l’arpa.
3 I canten el que pareix una cançó nova davant del tron i davant dels quatre sers vivents i dels ancians. Ningú podia dominar aquella cançó excepte els 144.000 que han sigut comprats de la terra.
4 Estos són els que no es van contaminar amb dones, de fet, són verges. Són els que no deixen de seguir al Corder sense importar a on vaja. A més, van ser comprats d’entre la humanitat com a primícies per a Déu i per al Corder,
5 i no es va trobar ningun engany en la seua boca; no tenen cap defecte.
6 Aleshores, vaig vore un altre àngel que volava enmig del cel. Duia bones notícies eternes per a anunciar-les a tots els habitants de la terra: a tota nació, tribu, llengua i poble.
7 I deia amb veu forta: «Temeu a Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí. Aixina que adoreu aquell que va fer el cel, la terra, el mar i les fonts d’aigua».
8 Després va vindre un segon àngel que deia: «Ha caigut! Babilònia la Gran ha caigut, eixa que va fer que totes les nacions begueren del vi de la passió* de la seua immoralitat sexual!».*
9 Després va vindre un tercer àngel que deia amb veu forta: «Si algú adora la bèstia salvatge i la seua imatge i rep una marca en el front o en la mà,
10 també beurà del vi de la fúria de Déu, abocat sense diluir en la copa de la seua ira, i serà turmentat amb foc i sofre a la vista dels sants àngels i del Corder.
11 El fum del seu turment pujarà per sempre més. I els que adoren la bèstia salvatge i la seua imatge i reben la marca del seu nom no tindran descans ni de nit ni de dia.
12 És ací on els sants —aquells que obeïxen els manaments de Déu i s’aferren a la fe en* Jesús— necessiten aguant».
13 I vaig sentir una veu que venia del cel i que deia: «Escriu: Feliços els morts que moren en unió amb el Senyor a partir d’ara. “Sí —diu l’esperit—, que descansen dels seus esforços, perquè les coses que feren van amb ells”».
14 Aleshores, vaig vore un núvol blanc, i damunt d’ell hi havia assentat algú paregut a un fill de l’home. Duia una corona d’or en el cap i una corbella* esmolada en la mà.
15 Va eixir un altre àngel del santuari del temple i li va dir amb veu forta al que estava assentat en el núvol: «Posa’t amb la corbella i sega, que ha arribat l’hora de segar, perquè la collita de la terra ja està totalment madura!».
16 I el que estava assentat en el núvol va passar la corbella per la terra, i la terra va ser segada.
17 Va eixir un altre àngel del santuari del temple que està en el cel. Este també duia una corbella esmolada.
18 I de l’altar va eixir un altre àngel que tenia autoritat sobre el foc. Este li va dir amb veu forta al que tenia la corbella esmolada: «Posa’t amb la corbella esmolada i ajunta els raïms del cep de la terra, perquè el raïm ja està madur!».
19 L’àngel va passar la corbella per la terra, va tallar el cep de la terra i el va llançar al gran cup* de la fúria de Déu.
20 Es va xafar el cup* fora de la ciutat, i la sang que va eixir del cup va arribar a l’altura de les brides dels cavalls fins a una distància de 1.600 estadis.*
Notes
^ O «fúria».
^ Lit. «de».
^ O «falç».
^ O «trull». Lloc on es xafa el raïm.
^ És a dir, el seu contingut.
^ Uns 296 km. Un estadi equivalia a 185 m.
