Fets dels Apòstols 13:1-52
13 En la congregació d’Antioquia hi havia alguns profetes i mestres. Estos eren Bernabé, Simeó (a qui també anomenaven Níger*), Lluci de Cirene, Manaén (que havia sigut educat amb Herodes, el governador de la regió*) i Saule.
2 Mentres estaven servint* a Jehovà* i dejunant, l’esperit sant va dir: «Aparteu-me a Bernabé i a Saule per a que facen l’obra per a la qual els he escollit».
3 Aixina que, després de dejunar i orar, els imposaren les mans i els enviaren.
4 L’esperit sant va guiar estos hòmens per a que baixaren a Selèucia, i d’allí van agarrar un barco cap a Xipre.
5 Quan arribaren a Salamina, van començar a predicar la paraula de Déu en les sinagogues dels jueus. També anava amb ells Joan, que era el seu ajudant.
6 Després de travessar tota l’illa, van arribar a Pafos. Allí es van trobar amb un jueu que es deia Barjesús, que era un mag i un fals profeta.
7 Ell estava amb el procònsol* Sergi Pau, un home intel·ligent. Este tenia moltes ganes d’escoltar la paraula de Déu, i per això va fer cridar a Bernabé i a Saule.
8 Però Elimes, el mag (perquè eixa és la traducció del seu nom), es va posar en contra d’ells i va intentar que el procònsol s’apartara de la fe.
9 Aleshores Saule, a qui també anomenaven Pau, es va omplir d’esperit sant, va mirar a Elimes fixament
10 i li va dir: «Tu que estàs ple de tota classe d’engany i de maldat, fill del Diable i enemic de tot el que és just! Quan deixaràs de fer torts els camins rectes de Jehovà?*
11 Mira! La mà de Jehovà* està contra tu, i et quedaràs cego. No voràs la llum del sol durant un temps». A l’instant, una foscor i una boira espessa li van cobrir els ulls, i va començar a buscar a palpes algú que el portara de la mà.
12 Quan el procònsol va vore el que havia passat, es va fer creient, perquè estava meravellat per les ensenyances de Jehovà.*
13 Aleshores, Pau i els seus companys van agarrar un barco en Pafos i van arribar a Perga de Pamfília. Però Joan els va deixar allí i se’n va tornar a Jerusalem.
14 En canvi, ells continuaren el viatge i anaren de Perga a Antioquia de Pisídia. Allí, van entrar a la sinagoga en dissabte i es van assentar.
15 Després de la lectura pública de la Llei i els Profetes, els presidents de la sinagoga van fer que els digueren: «Germans, si voleu dirigir al poble unes paraules d’ànim, feu-ho».
16 Aixina que Pau es va alçar i, fent senyals amb la mà per a demanar silenci, va dir:
«Hòmens d’Israel i tots els altres que temeu a Déu, escolteu.
17 El Déu del poble d’Israel va escollir els nostres avantpassats. Va fer d’ells una nació poderosa* mentres vivien com a forasters en la terra d’Egipte i els va traure d’allí amb el seu braç poderós.*
18 En el desert, els va suportar durant uns 40 anys.
19 I després de destruir set nacions en el país de Canaan, els va donar aquella terra com a herència.
20 Tot això va passar en un període d’uns 450 anys.
»Després, els va donar jutges fins als dies del profeta Samuel.
21 Però en eixe temps van exigir un rei, i Déu els va donar a Saül, el fill de Quix, un home de la tribu de Benjamí, que va regnar durant 40 anys.
22 Després de llevar-li el tron a Saül, els va donar a David com a rei, de qui va donar testimoni dient: “M’he fixat en David, el fill de Jessé, i he vist que és un home agradable al meu cor; ell farà tot el que desitge”.
23 I tal com havia promés, de la descendència d’este home, Déu ha portat un salvador per a Israel, que és Jesús.
24 Ara bé, abans que este arribara, Joan havia predicat públicament a tot el poble d’Israel que es batejara en senyal de penediment.
25 Però cap al final del seu servici,* deia: “Jo no soc qui vos penseu. Però sapieu que n’hi ha un que ve després de mi, i jo no soc digne de deslligar-li les sandàlies”.
26 »Germans, descendents de la família d’Abraham i tots els altres que temeu a Déu, és a nosaltres a qui s’ha dirigit este missatge de salvació.
27 És cert que els habitants de Jerusalem i els seus governants no van reconéixer este salvador, però al jutjar-lo van complir les paraules dels Profetes que es lligen cada dissabte en veu alta.
28 I encara que no van trobar raons per a condemnar-lo a mort, li exigiren a Pilat que l’executara.
29 Quan ja havien complit tot el que s’havia escrit sobre ell, el van baixar del pal* i el van posar en una tomba.*
30 Però Déu el va ressuscitar,*
31 i durant molts dies es va aparéixer als que havien pujat amb ell de Galilea a Jerusalem. Ells són ara els seus testimonis davant del poble.
32 »Aixina que ara estem anunciant-vos les bones notícies de la promesa que es va fer als nostres avantpassats.
33 Déu l’ha complit fins a l’últim detall per a nosaltres, els seus fills, al ressuscitar a Jesús, tal com està escrit en el segon salm: “Tu eres el meu fill, i jo hui he arribat a ser ton pare”.
34 Déu va assegurar que el ressuscitaria d’entre els morts i que mai més tornaria a la corrupció* quan va dir: “Vos donaré les mostres d’amor lleial que li vaig prometre a David i que són fidels”.*
35 Un altre salm també diu: “No deixaràs que el teu servent lleial patisca corrupció”.*
36 En el seu temps,* David va servir a Déu,* però es va adormir en la mort, el van enterrar amb els seus avantpassats i va patir corrupció.
37 En canvi, aquell a qui Déu va ressuscitar* no va patir corrupció.
38 »Per tant, germans, sapieu que el perdó dels pecats només és possible per mitjà d’ell, i això és el que vos estem anunciant.
39 També vos estem anunciant que, a través d’ell, tots els que creuen poden ser declarats innocents de totes les coses sobre les quals no podíeu ser declarats innocents a través de la Llei de Moisés.
40 Aixina que aneu alerta per a que no vos passe el que es diu en els Profetes:
41 “Vosaltres, que tant vos agrada burlar-vos, mireu l’obra que estic fent en els vostres dies, meravelleu-vos i moriu, perquè és una obra que no vos creuríeu encara que algú vos l’explicara en detall”».
42 Ara bé, quan eixien d’allí, la gent els va suplicar que tornaren el dissabte següent per a que continuaren parlant-los d’estes coses.
43 Després de la reunió en la sinagoga, molts jueus i prosèlits* que adoraven a Déu van seguir a Pau i a Bernabé. Estos van parlar amb ells i els van animar a mantindre’s en la bondat immerescuda* de Déu.
44 Al dissabte següent, quasi tota la ciutat es va reunir per a escoltar la paraula de Jehovà.*
45 Però quan els jueus van vore tanta gent, es posaren zelosos i començaren a contradir amb blasfèmies tot el que estava dient Pau.
46 Aleshores, Pau i Bernabé els van dir amb valentia: «Era necessari que se vos anunciara la paraula de Déu a vosaltres primer. Però com l’heu rebutjat i no vos considereu dignes de la vida eterna, ara predicarem a les nacions.
47 Perquè Jehovà* ens ho ha ordenat amb estes paraules: “T’he nomenat llum de les nacions per a que portes la salvació fins als confins de la terra”».
48 Quan la gent de les nacions va escoltar açò, es va alegrar molt i va començar a donar glòria a la paraula de Jehovà.* I tots els que tenien l’actitud correcta per a obtindre vida eterna es van fer creients.
49 És més, la paraula de Jehovà* es va estendre per tota aquella regió.
50 Però els jueus encengueren els ànims de les dones influents i devotes i dels hòmens importants de la ciutat. D’esta manera van promoure una persecució contra Pau i Bernabé i els van expulsar del seu territori.
51 Per això, Pau i Bernabé es van espolsar els peus* com a testimoni contra ells i se n’anaren a Iconi.
52 Els deixebles, per la seua part, continuaven plens de goig i d’esperit sant.
Notes
^ O «Negre».
^ Lit. «tetrarca». Un príncep territorial representant de l’emperador romà.
^ O «ministrant públicament».
^ Lit. «va enaltir el poble».
^ Lit. «alçat».
^ O «de la seua carrera».
^ O «de l’arbre».
^ O «tomba commemorativa».
^ Lit. «alçar d’entre els morts».
^ O «a tindre un cos corruptible».
^ O «fiables».
^ O «es descomponga».
^ O «Entre la gent de la seua generació».
^ O «va fer la voluntat de Déu».
^ Lit. «alçar».
^ O «conversos».
^ Una persona s’espolsava els peus per a indicar que quedava exempta de responsabilitat.
