Fets dels Apòstols 15:1-41
15 Ara bé, van baixar alguns hòmens de Judea i van començar a ensenyar als germans dient: «Si no vos circumcideu segons la Llei de Moisés, no podeu salvar-vos».
2 Però Pau i Bernabé no estaven d’acord amb ells i, després d’una llarga discussió, es van fer plans per a que Pau, Bernabé i alguns dels altres pujaren a Jerusalem per a tractar el tema amb els apòstols i els ancians.
3 Aixina que la congregació els va acompanyar durant part del camí, i després ells continuaren el viatge. Mentres passaven per Fenícia i Samària, contaven en detall com la gent de les nacions s’havia fet creient,* i els germans s’alegraven molt.
4 Quan van arribar a Jerusalem, tant la congregació com els apòstols i els ancians els van rebre amablement, i ells els van contar tot el que Déu havia fet per mitjà d’ells.
5 Però alguns de la secta dels fariseus que s’havien fet creients es van alçar i van dir: «És necessari circumcidar-los i ordenar-los que obeïsquen la Llei de Moisés».
6 Aixina que els apòstols i els ancians es van reunir per a analitzar el tema.
7 Després d’una discussió llarga i intensa, Pere es va alçar i els va dir: «Germans, com bé sabeu, des del principi Déu em va escollir d’entre vosaltres per a que la gent de les nacions escoltara dels meus llavis el missatge de les bones notícies i es fera creient.
8 I Déu, que coneix els cors, va demostrar que els havia aprovat* donant-los l’esperit sant, tal com ens el va donar a nosaltres.
9 Ell no ha fet cap distinció entre nosaltres i ells, sinó que ha purificat els seus cors per mitjà de la fe.
10 Aixina que, per què esteu posant a prova a Déu a l’imposar sobre els deixebles un jou que ni nosaltres ni els nostres avantpassats vam poder dur?
11 Més bé, estem convençuts* que, igual que a nosaltres se’ns salva per mitjà de la bondat immerescuda* del Senyor Jesús, a ells també».
12 Al sentir això, tots es van quedar callats i van començar a escoltar a Bernabé i a Pau mentres contaven tots els milacres* i les coses impressionants* que Déu havia fet entre les nacions a través d’ells.
13 Quan acabaren de parlar, Jaume va dir: «Germans, escolteu-me.
14 Simeó ens ha explicat amb molt de detall com Déu es va fixar per primera volta en les nacions per a reunir d’entre elles un poble per al seu nom.
15 I això està d’acord amb les paraules dels Profetes, tal com està escrit:
16 “Després d’estes coses, tornaré i alçaré de nou la tenda* de David, que està en terra.* Reconstruiré les seues ruïnes i la restauraré,
17 per a que els que queden busquen a Jehovà* amb tot el cor en companyia de gent de totes les nacions, persones que porten el meu nom. Això és el que diu Jehovà,* aquell que fa estes coses
18 que es coneixen des de l’antiguitat”.
19 Per tant, opine* que no hem de posar traves a la gent de les nacions que està tornant-se cap a Déu.
20 Només cal escriure’ls que s’abstinguen de coses sacrificades als* ídols, d’immoralitat sexual,* d’animals estrangulats* i de sang.
21 Perquè, des de temps antics, Moisés sempre ha tingut en cada ciutat gent que predique les seues paraules, ja que tots els dissabtes es lligen en veu alta en les sinagogues».
22 En això, els apòstols i els ancians, junt amb tota la congregació, van decidir elegir alguns hòmens d’entre ells i enviar-los a Antioquia amb Pau i Bernabé. Van enviar a Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i a Siles, hòmens amb molta responsabilitat entre els germans.
23 I els van entregar una carta que deia:
«Dels apòstols i els ancians, els vostres germans, als germans de les nacions que viuen en Antioquia, Síria i Cilícia: Salutacions!
24 Hem sentit que alguns d’entre nosaltres, sense haver rebut instruccions nostres, han anat a causar-vos problemes amb les seues paraules i a intentar confondre-vos.
25 Per això, hem decidit per unanimitat elegir alguns hòmens per a enviar-vos-els en companyia dels nostres estimats Bernabé i Pau,
26 que han renunciat a les seues vides pel nom del nostre Senyor Jesucrist.
27 Per tant, vos enviem a Judes i a Siles per a que ells també vos expliquen les mateixes coses de paraula.
28 Perquè a l’esperit sant i a nosaltres ens ha paregut bé no afegir-vos més càrregues a part d’estes coses necessàries:
29 que vos abstingueu de coses sacrificades a ídols, de sang, d’animals estrangulats* i d’immoralitat sexual.* Si eviteu per complet estes coses, vos anirà bé. Que tingueu salut!».*
30 Després de despedir-se, estos hòmens van baixar a Antioquia. Allí, reuniren tot el grup i els entregaren la carta.
31 Quan la van llegir, es van alegrar molt per les paraules d’ànim.
32 I com Judes i Siles també eren profetes, van animar i enfortir els germans amb molts discursos.
33 Després de passar un temps allí, els germans els desitjaren pau, i ells van tornar amb aquells que els havien enviat.
34 ——*
35 Però Pau i Bernabé es van quedar en Antioquia ensenyant i predicant amb molts altres germans les bones notícies de la paraula de Jehovà.*
36 Al cap d’uns dies, Pau li va dir a Bernabé: «Tornem* a cada una de les ciutats on vam predicar la paraula de Jehovà* i visitem els germans per a vore com estan».
37 Bernabé estava decidit a endur-se a Joan, a qui anomenaven Marc,
38 però a Pau no li va paréixer bé endur-se’l perquè s’havia separat d’ells en Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra de predicar.
39 Això va fer esclatar una discussió tan forta entre ells que es van separar. Bernabé es va emportar a Marc i va agarrar un barco cap a Xipre.
40 Per la seua part, Pau va triar a Siles per a que l’acompanyara. Després, els germans oraren per a que la bondat immerescuda de Jehovà* cuidara de Pau, i ell se’n va anar.
41 Va recórrer Síria i Cilícia enfortint les congregacions.
Notes
^ O «s’havia convertit».
^ Lit. «va donar testimoni».
^ O «tenim fe».
^ Lit. «senyals».
^ O «els prodigis».
^ O «cabanya», «casa».
^ O «caiguda».
^ O «la meua decisió és».
^ Lit. «contaminades pels».
^ O «que no hagen sigut dessagnats».
^ O «sense dessagnar».
^ O «Desitgem que estigueu bé!».
^ Este versicle no apareix en alguns manuscrits antics i, pel que pareix, no forma part de les Escriptures inspirades.
^ O possiblement «Tornem sense falta».
