Fets dels Apòstols 5:1-42
5 Ara bé, un home, a qui li deien Ananies, i la seua dona, Safira, vengueren una propietat.
2 Però ell es va quedar en secret amb part dels diners, i la seua dona ho sabia. Després, va agarrar la resta dels diners i els va deixar als peus dels apòstols.
3 Però Pere li va dir: «Ananies, per què has deixat que Satanàs influïsca en tu fins al punt de mentir descaradament a l’esperit sant i quedar-te en secret amb part dels diners del camp?
4 ¿És que el camp no era teu abans de vendre’l? I quan el vas vendre, ¿no podies fer el que volgueres amb els diners? Com has pogut tramar una cosa aixina en el teu cor? No has mentit als hòmens, sinó a Déu».
5 Només sentir estes paraules, Ananies va caure mort a terra, i tots els que es van enterar van sentir un gran temor.
6 Aleshores, els hòmens més jóvens es van alçar, el van embolicar amb teles i se l’endugueren per a enterrar-lo.
7 Al cap d’unes tres hores, es va presentar la seua dona sense saber el que havia passat.
8 I Pere li va dir: «Dis-me, vau vendre el camp per eixe preu?». Ella li va contestar: «Sí, per eixa quantitat».
9 Aixina que Pere li va dir: «Per què vos heu posat d’acord per a posar a prova l’esperit de Jehovà?* Sents això? Són els passos dels que han enterrat el teu home, que ja estan en la porta. I ara, se t’enduran a tu».
10 A l’instant, va caure morta davant d’ell. Quan els jóvens entraren, se la trobaren morta i se l’endugueren per a enterrar-la al costat del seu home.
11 Com a conseqüència, tota la congregació i tots els que es van enterar del que havia passat van sentir un gran temor.
12 A més, per mitjà dels apòstols, es feien molts milacres* i coses impressionants* entre el poble, i tots ells es reunien en el Pòrtic* de Salomó.
13 És de veres que ningú dels altres s’atrevia a unir-se a ells; però aixina i tot, la gent parlava molt bé d’ells.
14 És més, la quantitat de creients en el Senyor no parava d’augmentar, eren moltíssims hòmens i dones.
15 La gent inclús treia els malalts als carrers principals i els gitava en llits xicotets i lliteres per a que, quan Pere passara, almenys la seua ombra tocara alguns d’ells.
16 A més, no parava d’acudir gent de les ciutats dels voltants de Jerusalem que portava malalts i persones turmentades per esperits malignes,* i tots quedaven curats.
17 Això va provocar la reacció del gran sacerdot i de tots els que estaven amb ell, que eren de la secta dels saduceus. Plens d’enveja,
18 van detindre els apòstols i els tancaren en la presó pública.
19 Però per la nit, l’àngel de Jehovà* va obrir les portes de la presó, els va traure d’allí i els va dir:
20 «Aneu al temple i continueu parlant al poble de tot este missatge de vida».*
21 Al sentir-ho, ells se n’anaren al temple quan clarejava el dia i començaren a ensenyar.
Quan van arribar el gran sacerdot i els que estaven amb ell, convocaren el Sanedrí i tota l’assemblea dels ancians del poble d’Israel, i enviaren els oficials a la presó per a que anaren a buscar els apòstols.
22 Però quan estos van arribar allí, no els van trobar. Aixina que se’n tornaren i ho van informar
23 dient: «La presó estava ben tancada, i els guardes estaven en la porta, però a l’obrir-la, allí no hi havia ningú».
24 Quan el capità de la guàrdia del temple i els sacerdots principals ho van sentir, es van quedar desconcertats perquè no sabien com acabaria tot allò.
25 Però va vindre algú i els va dir: «Mireu! Els hòmens que vau tancar en la presó estan en el temple ensenyant al poble».
26 En això, el capità i els seus oficials anaren cap allí i se’ls emportaren, però sense violència, perquè tenien por de ser apedregats pel poble.
27 Aixina que els van portar davant del Sanedrí, i el gran sacerdot va començar a interrogar-los
28 dient: «Vos vam ordenar rotundament que deixàreu d’ensenyar en nom d’eixe home, però vosaltres heu omplit Jerusalem amb les vostres ensenyances i esteu decidits a fer-nos culpables de la seua mort».*
29 Però Pere i els altres apòstols els van respondre: «Hem d’obeir a Déu com a governant abans que als hòmens.
30 El Déu dels nostres avantpassats ha ressuscitat* a Jesús, a qui vosaltres vau matar penjant-lo en un pal.*
31 Déu l’ha enaltit a la seua dreta com a Agent Principal i Salvador per a que Israel puga penedir-se i rebre el perdó dels seus pecats.
32 Nosaltres som testimonis d’açò, i també ho és l’esperit sant, que Déu ha donat a aquells que l’obeïxen com a governant».
33 Al sentir-ho, es posaren fets una fúria i van voler matar-los.
34 Però un fariseu a qui li deien Gamaliel —un mestre de la Llei molt respectat per tot el poble— es va alçar enmig del Sanedrí i va ordenar que feren eixir els apòstols un moment.
35 Després va dir: «Hòmens d’Israel, aneu amb compte amb el que voleu fer amb estos hòmens.
36 Perquè, per exemple, fa un temps va aparéixer Teudes dient que era algú important, i uns 400 hòmens es van unir al seu partit. Però quan el van matar, tots els seus seguidors es dispersaren, i ahí va acabar tot.
37 Després, en els dies del cens, va aparéixer Judes el Galileu i va atraure molts seguidors. Però eixe home també va morir, i tots els que el seguien es van dispersar.
38 Per tant, en vista de les circumstàncies, vos dic que no vos claveu amb estos hòmens, deixeu-los estar, perquè si el que es proposen o el que fan ve dels hòmens, fracassarà;
39 però si ve de Déu, no podreu fer que fracasse. És més, inclús podríeu estar lluitant contra Déu mateix».
40 Ells li van fer cas. Aixina que cridaren els apòstols i els assotaren.* Després, els van ordenar que deixaren de parlar en el nom de Jesús i els van deixar anar.
41 Els apòstols van eixir del Sanedrí molt contents perquè se’ls havia considerat dignes de patir deshonra per causa del nom de Jesús.
42 I cada dia en el temple i de casa en casa, no deixaven d’ensenyar i d’anunciar les bones notícies sobre el Crist, Jesús.
Notes
^ Lit. «senyals».
^ O «prodigis».
^ O «Columnata».
^ Lit. «impurs».
^ Lit. «d’esta vida».
^ Lit. «fer caure sobre nosaltres la sang d’eixe home».
^ Lit. «alçat».
^ O «arbre».
^ O «els colpejaren».