Filipencs 4:1-23
4 Per tant, germans meus, a qui estime i tinc ganes de vore, vosaltres que sou el meu goig i la meua corona, mantingueu-vos ferms en el Senyor tal com vos he dit, estimats meus.
2 Els suplique a Evòdia i a Síntique que tinguen la mateixa ment en el Senyor.
3 I a tu, que eres un company de veritat,* també et demane que continues ajudant estes dones que han lluitat* al meu costat per les bones notícies junt amb Climent i la resta dels meus col·laboradors, que tenen els seus noms escrits en el llibre de la vida.
4 Alegreu-vos sempre per causa del Senyor. Ho repetisc: alegreu-vos!
5 Que tots sàpien que sou persones raonables. El Senyor està a prop.
6 No vos angoixeu per res. Més bé, en qualsevol situació, feu-li saber a Déu les vostres peticions amb oracions i súpliques i donant les gràcies,
7 i la pau de Déu, que va més allà de tota comprensió, protegirà el vostre cor i la vostra ment* per mitjà de Crist Jesús.
8 Finalment, germans, penseu* constantment en tot el que siga verdader, en tot el que siga seriós, en tot el que siga just, en tot el que siga cast,* en tot el que promoga l’amor, en tot el que siga de bona reputació, en tot el que siga virtuós i en tot el que siga digne d’elogi.
9 Poseu en pràctica allò que aprenguéreu i rebéreu de la meua part, i també allò que vau escoltar i vau vore de mi, i el Déu de la pau estarà amb vosaltres.
10 M’alegre moltíssim per causa del Senyor perquè per fi heu renovat la vostra preocupació per mi. Encara que estàveu preocupats per mi, no havíeu tingut l’oportunitat de demostrar-ho.
11 No vos ho dic perquè estiga passant necessitat, ja que he aprés a estar content* siguen quines siguen les meues circumstàncies.
12 Sé viure amb poc i sé viure amb molt. En tot i en qualsevol circumstància, he aprés el secret d’estar saciat i de tindre fam, de tindre molt i de no tindre res.
13 Tinc forces per a tot gràcies a aquell que em dona poder.
14 Aixina i tot, heu fet bé d’ajudar-me en els moments difícils.
15 De fet, filipencs, vosaltres sabeu que, quan me’n vaig anar de Macedònia després que escoltàreu les bones notícies per primera volta, ninguna congregació excepte la vostra va participar amb mi en donar i rebre.*
16 Perquè, quan estava en Tessalònica, em vau enviar ajuda per a cobrir les meues necessitats, i no només una volta, sinó dos.
17 No és que busque regals; el que vullc és que rebeu les benediccions* que augmenten el vostre compte.
18 No obstant, tinc tot el que necessite i molt més. Ara no em falta de res, ja que Epafrodit m’ha donat el que m’enviàreu: un sacrifici de fragància dolça que Déu accepta amb molt de gust.
19 A canvi, el meu Déu, valent-se de les seues glorioses riqueses, satisfarà plenament les vostres necessitats per mitjà de Crist Jesús.
20 Al nostre Déu i Pare vaja la glòria per sempre més. Amén.
21 Saludeu de la meua part a tots els sants que estan en unió amb Crist Jesús. Els germans que estan amb mi vos envien les seues salutacions.
22 Tots els sants, però especialment els de la casa del Cèsar, vos envien les seues salutacions.
23 Que la bondat immerescuda* del Senyor Jesucrist estiga amb l’esperit que mostreu.
Notes
^ Lit. «genuí company de jou».
^ O «s’han esforçat molt».
^ O «les vostres facultats mentals», «els vostres pensaments».
^ O «mediteu».
^ O «pur».
^ O «a apanyar-me-les», «a ser autosuficient».
^ O «em va ajudar o va acceptar la meua ajuda».
^ Lit. «el fruit».
