Joan 13:1-38

  • Jesús els llava els peus als seus deixebles (1-20)

  • Revela que Judes és el traïdor (21-30)

  • El nou manament (31-35)

    • Els deixebles de Jesús s’estimaran els uns als altres (35)

  • Jesús prediu que Pere el negarà (36-38)

13  Ara bé, abans de la festa de la Pasqua, Jesús sabia que li havia arribat l’hora de deixar este món i tornar al Pare. Per això, ell, que havia estimat els seus que estaven en el món, els va estimar fins al final. 2  Estaven sopant, i el Diable ja havia ficat en el cor de Judes Iscariot, el fill de Simó, la idea de trair a Jesús. 3  Aixina que Jesús, sabent que el Pare havia deixat totes les coses en les seues mans i que havia vingut de Déu i estava a punt de tornar a Déu, 4  es va alçar de taula i es va llevar el mantell.* En acabant, va agarrar una tovallola i se la va lligar a la cintura. 5  Després, va abocar aigua en una safa i es va posar a llavar-los els peus als deixebles i a eixugar-los-els amb la tovallola que s’havia lligat a la cintura. 6  Quan va arribar a Simó Pere, este li va dir: «Senyor, tu m’has de llavar els peus a mi?». 7  Jesús li va contestar: «Ara no entens el que estic fent, però ho entendràs més avant». 8  Pere li va dir: «En la vida deixaré que em llaves els peus!». I Jesús li va respondre: «Si no te’ls llave, no eres un dels meus».* 9  En això, Simó Pere li va dir: «Senyor, si és aixina, no em llaves només els peus, llava’m també les mans i el cap». 10  Jesús li va contestar: «Qui s’ha banyat només necessita llavar-se els peus, perquè està completament net. I vosaltres esteu nets, però no tots». 11  I és que Jesús sabia qui era el que anava a trair-lo, per això va dir: «No tots esteu nets». 12  Quan va acabar de llavar-los els peus i es va tornar a posar el mantell, es va assentar de nou a taula i els va dir: «Enteneu el que vos he fet? 13  Vosaltres em dieu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho soc. 14  Per tant, si jo, que soc el Senyor i el Mestre, vos he llavat els peus, vosaltres també vos heu de llavar* els peus els uns als altres. 15  Jo vos he donat l’exemple* per a que feu lo mateix que jo vos he fet. 16  De veres vos assegure que l’esclau no és més que el seu amo, ni l’enviat és més que el que l’ha enviat. 17  Ara que sabeu estes coses, sereu feliços si les poseu en pràctica. 18  Però no em referisc a tots vosaltres; jo conec els que he escollit. No obstant, açò ha passat per a que es complisca el passatge de les Escriptures que diu: “Aquell que menjava del meu pa s’ha posat en contra meua”.* 19  Vos ho dic ara, abans que passe, per a que, quan passe, cregueu que jo soc qui dic ser. 20  De veres vos assegure que tot el que rep a qui jo envie em rep també a mi. I tot el que em rep a mi, rep també a aquell que m’ha enviat». 21  Després de dir açò, Jesús es va angoixar profundament* i va afirmar:* «De veres vos assegure que un de vosaltres em trairà». 22  Els deixebles, desconcertats per no saber de qui parlava, començaren a mirar-se els uns als altres. 23  Un dels deixebles, el que Jesús estimava, estava a taula al costat de* Jesús. 24  Aixina que Simó Pere li va fer una senya amb el cap i li va dir: «De qui parla?». 25  Este es va reclinar sobre el pit de Jesús i li va preguntar: «Senyor, qui és?». 26  Jesús li va contestar: «És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré». I després de sucar el pa, li’l va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot. 27  Després que Judes va agarrar el tros de pa, Satanàs va entrar dins d’ell. I Jesús li va dir: «El que estàs fent, fes-ho més a pressa». 28  Però ningú dels que estaven a taula sabia per què li havia dit això. 29  De fet, alguns pensaven que, com Judes s’encarregava de la caixa dels diners, Jesús li estava dient que comprara el que necessitaven per a la festa, o tal volta que donara alguna cosa als pobres. 30  I immediatament després d’agarrar el pa, se’n va anar. Era de nit. 31  Quan ja se n’havia anat, Jesús va dir: «Ara el Fill de l’Home és glorificat, i Déu és glorificat per mitjà d’ell. 32  Déu mateix el glorificarà, i ho farà molt prompte. 33  Fillets, encara estaré amb vosaltres un poc més de temps. Després em buscareu, però lo mateix que els vaig dir als jueus vos ho dic a vosaltres ara: “A on jo vaig, no podeu vindre”. 34  Vos done un nou manament: que vos estimeu els uns als altres. Tal com jo vos he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. 35  Tots sabran que sou els meus deixebles si vos estimeu els uns als altres». 36  Simó Pere li va preguntar: «Senyor, a on vas?». I Jesús li va respondre: «A on jo vaig, tu no pots seguir-me ara, però em seguiràs més avant». 37  Pere li va dir: «Senyor, per què no puc seguir-te ara? Donaré la meua vida per tu». 38  I Jesús li va respondre: «Que donaràs la teua vida per mi? De veres t’assegure que de cap manera cantarà un gall sense que m’hages negat tres vegades».

Notes

O «la peça de roba exterior».
O «no tens part amb mi».
O «esteu obligats a llavar-vos».
O «el model».
Lit. «ha alçat el seu taló contra mi».
Lit. «es va pertorbar en l’esperit».
Lit. «va donar testimoni i va dir».
Lit. «reclinat en el si de».