Joan 7:1-52
7 Després d’això, Jesús va continuar viatjant per* Galilea. No volia anar a Judea perquè els jueus estaven buscant la manera de matar-lo.
2 Ara bé, faltava poc per a la festa jueva dels Tabernacles.*
3 Aixina que els seus germans li digueren: «Ix d’ací i ves-te’n a Judea per a que els teus deixebles també puguen vore les obres que fas.
4 Perquè ningú fa res en secret si vol que tots el coneguen. Ja que fas estes coses, dona’t a conéixer al món».
5 Però, en realitat, els seus germans no demostraven fe en ell.
6 I Jesús els va dir: «El meu temps encara no ha arribat. En canvi, per a vosaltres qualsevol moment és bo.
7 El món no té motius per a odiar-vos. Però a mi sí que m’odia, perquè done testimoni que les coses que fa són malvades.
8 Pugeu vosaltres a la festa. Jo de moment no pujaré, perquè el meu temps encara no ha arribat».
9 I després de dir-los això, es va quedar en Galilea.
10 No obstant, quan els seus germans ja havien pujat a la festa, ell també va pujar, però ho va fer en secret.
11 Durant la festa, els jueus es posaren a buscar-lo i deien: «On estarà eixe home?».
12 I entre les multituds, la gent feia molts comentaris en veu baixa sobre Jesús. Alguns deien: «És un bon home». Mentres que altres deien: «No ho és. El que fa és enganyar la gent».
13 Però clar, ningú s’atrevia a parlar d’ell en públic perquè tenien por dels jueus.
14 Quan ja havia passat la mitat de la festa, Jesús va pujar al temple i es va posar a ensenyar.
15 Els jueus estaven impressionats i deien: «Com és que este home té tant de coneixement de les Escriptures* si no ha estudiat en les escoles?».*
16 Aixina que Jesús els va dir: «El que jo ensenye no és meu, sinó del que m’ha enviat.
17 Si algú vol fer la voluntat de Déu, sabrà si el que jo ensenye ve de Déu o si són les meues pròpies idees.
18 Qui ensenya les seues idees busca la seua pròpia glòria, però qui busca la glòria de qui l’ha enviat és fidel a la veritat i no hi ha injustícia en ell.
19 Moisés vos va donar la Llei, veritat? En canvi, ningú de vosaltres la complix. Per què voleu matar-me?».
20 La multitud li va contestar: «Estàs endimoniat! Qui vol matar-te?».
21 I Jesús els va dir: «Per una cosa que he fet, ja esteu tots sorpresos.
22 Penseu en açò: Moisés vos va donar la circumcisió —encara que no ve d’ell, sinó dels vostres avantpassats—,* i vosaltres circumcideu inclús en dissabte.
23 Si circumcideu un home en dissabte per a no desobeir la Llei de Moisés, com podeu enfadar-vos tant amb mi per curar completament un home en dissabte?
24 Deixeu de jutjar per les aparences, més bé, jutgeu d’una manera justa».
25 Aleshores, alguns dels habitants de Jerusalem començaren a dir: «Este no és l’home a qui volen matar?
26 Però, mira! Ahí està parlant davant de tots i ningú li diu res. ¿Serà que els nostres governants pensen que realment és el Crist?
27 Però nosaltres sabem d’on és este home i, quan vinga el Crist, ningú ha de saber d’on és».
28 Llavors, mentres Jesús ensenyava en el temple, va dir amb veu forta: «Vosaltres em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut pel meu compte. El que m’ha enviat és real, i vosaltres no el coneixeu.
29 Jo sí que el conec, perquè vinc com a representant seu, i és ell qui m’ha enviat».
30 Per això intentaren agarrar-lo, però ningú li va poder posar les mans damunt perquè encara no havia arribat la seua hora.
31 Aixina i tot, molts dels que estaven entre la multitud posaren fe en ell, i deien: «Quan vinga el Crist, no farà més milacres* que els que ha fet este home, veritat?».
32 Quan els fariseus van sentir els comentaris que la gent feia d’ell, tant ells com els sacerdots principals enviaren guardes* per a arrestar-lo.
33 Aleshores Jesús va dir a la gent: «Encara estaré amb vosaltres un poc més de temps abans d’anar-me’n cap a aquell que m’ha enviat.
34 Em buscareu, però no em trobareu i, on jo estiga, no podreu vindre».
35 Aixina que els jueus es preguntaven: «On pensa anar-se’n este, que diu que no el trobarem? No pensarà anar-se’n amb els jueus que estan escampats entre els grecs i ensenyar també als grecs, veritat?
36 A què es referix al dir “em buscareu, però no em trobareu i, on jo estiga, no podreu vindre”?».
37 L’últim dia de la festa, el dia gran, Jesús es va alçar i va exclamar: «Si algú té set, que vinga a mi i que bega!
38 Si algú posa fe en mi, “del fons del seu cor, eixiran rius d’aigua viva”, tal com diuen les Escriptures».
39 Al dir açò, estava referint-se a l’esperit que estaven a punt de rebre els que posaren fe en ell. I és que encara no havien rebut l’esperit, perquè Jesús encara no havia sigut glorificat.
40 Alguns d’entre la multitud, al sentir estes paraules, es posaren a dir: «Està clar que este és el Profeta».
41 Altres deien: «Este és el Crist». Però uns altres deien: «El Crist no pot vindre de Galilea, veritat?
42 ¿No diuen les Escriptures que el Crist seria de la descendència de David i que vindria de Betlem, el poble de David?».
43 Aixina que la multitud no es va posar d’acord respecte a ell.
44 I alguns d’ells volien arrestar-lo, però ningú li va poder posar les mans damunt.
45 Quan els guardes tornaren a on estaven els sacerdots principals i els fariseus, estos els preguntaren: «Per què no l’heu portat?».
46 Els guardes van contestar: «Ningú ha parlat mai com este home!».
47 Però els fariseus respongueren: «No vos haurà enganyat a vosaltres també, no?
48 És que hi ha algun governant o fariseu que haja posat fe en ell?
49 Però esta gent que no sap res de la Llei són uns maleïts!».
50 En això, un d’ells, Nicodem, qui temps arrere havia visitat a Jesús, els va dir:
51 «La nostra Llei no permet condemnar a ningú sense haver-lo escoltat primer i sense saber què ha fet, veritat?».
52 Ells li contestaren: «No seràs de Galilea tu també, no? Investiga i voràs que de Galilea no ha d’eixir ningun profeta».*
Notes
^ O «recorrent a peu».
^ Lit. «dels escrits».
^ Es referix a les escoles rabíniques.
^ Es referix als patriarques.
^ Lit. «senyals».
^ O «guardes del temple».
^ Diversos manuscrits antics i fiables no contenen ni el versicle 53 d’este capítol ni els versicles 1 a 11 del capítol 8.
