Marc 6:1-56
6 Jesús se’n va anar d’allí i va arribar a la seua terra, i els seus deixebles l’acompanyaren.
2 El dissabte, es va posar a ensenyar en la sinagoga, i la majoria dels que l’escoltaven es quedaven impressionats i deien: «D’on ha tret este home tot açò? I com és que ha rebut tanta saviesa i el poder per a fer estos milacres?
3 Este no és el fuster, el fill de Maria i el germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? A més, les seues germanes viuen ací amb nosaltres, no?». I açò es va convertir en un obstacle per a que cregueren en ell.*
4 Però Jesús els va dir: «A un profeta l’honren en tots els llocs excepte en la seua terra, entre els seus familiars i en sa casa».
5 Aixina que no va poder fer allí cap milacre, només va curar uns quants malalts posant les mans sobre ells.
6 De fet, es va sorprendre molt per la seua falta de fe. I es va posar a recórrer els pobles del voltant per a ensenyar.
7 Aleshores, va reunir els Dotze, va començar a enviar-los de dos en dos i els va donar poder sobre els esperits malignes.*
8 A més, els va manar que no portaren res per al viatge —ni pa, ni bossa per al menjar, ni diners—,* tan sols un bastó.
9 També els va dir que es posaren sandàlies, però que no s’endugueren una muda extra.*
10 I va afegir: «Quan entreu en una casa, allotgeu-vos allí fins que se n’aneu d’eixa ciutat.
11 Però si en algun lloc no vos reben ni vos escolten, espolseu-vos els peus* a l’eixir d’allí per a que els servisca de testimoni».
12 Aixina que es posaren en camí i començaren a predicar a la gent la necessitat de penedir-se.
13 També van expulsar molts dimonis, van aplicar oli a molts malalts i els van curar.
14 Ara bé, el rei Herodes va sentir parlar de tot açò, perquè la fama de Jesús s’havia estés per totes parts, i la gent deia: «És Joan el Baptiste, que ha ressuscitat,* i per això té el poder per a fer milacres».
15 Però altres deien: «És Elies». Mentres que altres deien: «És un profeta com els de l’antiguitat».
16 I quan Herodes va sentir tot això, va dir: «És Joan, a qui vaig fer que decapitaren, que ha ressuscitat».*
17 De fet, Herodes havia fet que arrestaren a Joan i que l’encadenaren en la presó per a acontentar a Herodies, la dona del seu germà Filip. I és que, com Herodes s’havia casat amb ella,
18 Joan li havia estat dient: «No tens dret a casar-te amb la dona del teu germà».
19 Per això, Herodies li guardava rancor a Joan i volia matar-lo, però no podia fer-ho,
20 perquè Herodes, com sabia que era un home just i sant, el temia i el protegia. Cada volta que escoltava a Joan, es quedava desconcertat, però aixina i tot, li agradava escoltar-lo.
21 Ara bé, l’oportunitat va arribar el dia en què Herodes va fer un sopar per a celebrar el seu aniversari* amb els seus alts funcionaris, els comandants militars i els hòmens més importants de Galilea.
22 En això, la filla d’Herodies va entrar i va ballar davant de tots. I a Herodes i als que estaven sopant* amb ell els va agradar tant que el rei li va dir a la xica: «Demana’m el que vullgues, i t’ho donaré».
23 Inclús li va jurar: «Et donaré qualsevol cosa que em demanes, encara que siga la mitat del meu regne».
24 Aixina que ella se’n va anar i li va preguntar a sa mare: «Què demane?». I Herodies li va contestar: «El cap de Joan el Baptiste».
25 Immediatament, la xica se’n va anar corrents a on estava el rei i li va demanar: «Vull que em portes ara mateix el cap de Joan el Baptiste en una font».
26 Al rei li va saber molt mal, però com li ho havia jurat davant dels convidats,* no va voler negar-li el que havia demanat.
27 Aixina que el rei en seguida va enviar un dels seus guardes personals per a que li portara el cap de Joan. Este va anar a la presó, el va decapitar
28 i va portar el seu cap en una font. Després li’l va donar a la xica, i ella li’l va donar a sa mare.
29 Quan els deixebles de Joan es van enterar, anaren a endur-se el seu cos i el posaren en una tomba.*
30 Els apòstols es van reunir al voltant de Jesús i li van contar tot el que havien fet i ensenyat.
31 I ell els va dir: «Veniu, anem-se’n a soles a un lloc aïllat i descanseu una miqueta». Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que no els quedava temps ni per a menjar.
32 Aixina que se n’anaren en la barca a un lloc apartat per a estar a soles.
33 Però la gent els va vore anar-se’n, i molts altres es van enterar, de manera que gent de totes les ciutats va córrer cap allí i va arribar abans que ells.
34 Quan Jesús va baixar de la barca i va vore tota aquella gent, se li va trencar el cor,* perquè eren com ovelles sense pastor. Aixina que va començar a ensenyar-los moltes coses.
35 Ara bé, com ja s’havia fet tard, els seus deixebles se li acostaren i li digueren: «Este lloc està apartat i ja està fent-se tard.
36 Dis-los que se’n vagen per a que puguen anar als camps i als pobles del voltant a comprar-se alguna cosa per a menjar».
37 Però Jesús els va contestar: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». I ells li van dir: «Vols que anem a comprar 200 denaris* de pa per a que la gent menge?».
38 Ell els va dir: «Quants pans teniu? Aneu a mirar-ho». Després de comprovar-ho, li digueren: «Tenim cinc pans i, a més, dos peixos».
39 En això, Jesús va manar a tots que s’assentaren per grups en l’herba verda.
40 I la gent es va assentar en grups de 100 i de 50.
41 Després, Jesús va agarrar els cinc pans i els dos peixos i, mirant al cel, va fer una oració.* En acabant, va partir els pans, els va donar als deixebles per a que els serviren a la gent i va repartir els dos peixos entre tots.
42 Tots menjaren i quedaren saciats.
43 I arreplegaren 12 cistelles plenes de trossos de pa, a més del peix que havia sobrat.
44 Els que menjaren d’aquells pans van ser 5.000 hòmens.
45 Llavors, sense perdre temps, va dir als seus deixebles que pujaren a la barca i anaren a l’altra vora del mar, en direcció a Betsaida, mentres ell despedia la multitud.
46 Després de despedir-se, se’n va anar a una muntanya a orar.
47 Quan es va fer de nit, la barca es trobava enmig del mar. Però Jesús, que estava en terra ferma,
48 va vore que els costava molt remar perquè tenien el vent en contra. Aixina que, allà a la matinada,* va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, però com si volguera* passar-los de llarg.
49 Al vore’l caminant sobre el mar, van pensar: «És una aparició!», i es posaren a cridar.
50 De fet, tots l’havien vist i estaven espantats. Però en seguida Jesús els va dir: «Tranquils! Soc jo, no tingueu por».
51 Després, va pujar a la barca amb ells, i el vent va parar. Al vore-ho, es van quedar totalment fascinats,
52 perquè no havien captat el significat del milacre dels pans, i el seu cor encara no era capaç d’entendre.*
53 Després de creuar a l’altra banda del mar, arribaren a Genesaret, i allí tiraren l’àncora.
54 Però, quan van baixar de la barca, la gent en seguida va reconéixer a Jesús.
55 Aixina que van córrer per tota aquella regió i van començar a portar-li malalts en lliteres allà on sentien dir que estava.
56 Sempre que anava a algun poble o ciutat o a zones rurals, li portaven els malalts a les places* i li suplicaven que els deixara tocar encara que fora la vora del seu mantell, i tots els que ho feien quedaven curats.
Notes
^ O «I van començar a entropessar per causa d’ell».
^ Lit. «impurs».
^ Lit. «dos túniques».
^ Una persona s’espolsava els peus per a indicar que quedava exempta de responsabilitat.
^ Lit. «ha sigut alçat d’entre els morts».
^ Lit. «ha sigut alçat».
^ És a dir, el seu aniversari de naixement.
^ O «reclinats a taula».
^ O «dels que estaven reclinats a taula».
^ O «tomba commemorativa».
^ O «es va compadir d’ells».
^ O «va dir una benedicció».
^ Lit. «cap a la quarta vigília de la nit», és a dir, entre les 3 de la matinada i l’eixida del sol (prop de les 6 del matí).
^ O «però estava a punt de».
^ O «i encara tenien el cor tancat a l’enteniment».
^ O «places de mercat».
