Mateu 10:1-42
10 Llavors Jesús va reunir els 12 deixebles que havia escollit i els va donar autoritat per a expulsar esperits malignes* i per a curar tota classe de malalties i de mals.
2 Els noms dels 12 apòstols són: Simó, a qui li diuen Pere, i el seu germà Andreu; Jaume i Joan, els fills de Zebedeu;
3 Felip i Bartomeu; Tomàs i Mateu, el cobrador d’impostos; Tadeu i Jaume, el fill d’Alfeu;
4 Simó el Cananita* i Judes Iscariot, qui més tard el va trair.
5 Jesús va enviar els Dotze i els va donar estes instruccions: «No aneu pel camí que porta a altres nacions ni entreu en ninguna ciutat samaritana.
6 Més bé, aneu repetidament a buscar les ovelles perdudes d’Israel.*
7 I quan aneu, prediqueu dient: “El Regne del cel s’ha acostat”.
8 Cureu els malalts, ressusciteu* els morts, purifiqueu* els leprosos, expulseu dimonis. Heu rebut debades, doneu també debades.
9 No porteu en la faixa* or, plata o coure per al viatge.
10 Tampoc vos emporteu bossa per al menjar ni una muda extra* ni sandàlies ni bastó, perquè el treballador mereix rebre el seu aliment.
11 »En qualsevol poble o ciutat on entreu, busqueu aquells que mereixen el missatge i allotgeu-vos en sa casa fins que se n’aneu d’allí.
12 Quan entreu a una casa, saludeu els que viuen en ella.
13 Si la casa ho mereix, que reba la pau que li desitgeu; però si no ho mereix, que eixa pau torne a vosaltres.
14 I si algú no vos rep o no vos escolta, espolseu-vos els peus* quan eixiu d’eixa casa o d’eixa ciutat.
15 Vos assegure que el Dia del Juí serà més suportable per a Sodoma i Gomorra que per a eixa ciutat.
16 »Mireu! Vos envie com ovelles enmig de llops. Per tant, sigueu astuts com les serps, però innocents com els coloms.
17 Aneu alerta amb la gent, perquè vos entregaran als tribunals locals i vos assotaran en les sinagogues.
18 Vos portaran davant de governants i de reis per causa meua, i això els servirà de testimoni tant a ells com a les nacions.
19 Però quan vos entreguen, no patiu pensant en què direu o com ho direu, perquè en eixe moment se vos farà saber el que heu de dir,
20 ja que no parlareu només vosaltres, sinó que l’esperit del vostre Pare parlarà per vosaltres.
21 A més, l’home entregarà el seu propi germà per a que el maten, el pare entregarà el seu fill, i els fills es posaran en contra dels pares i faran que els maten.
22 Tot el món vos odiarà per causa del meu nom, però qui aguante fins a la fi se salvarà.
23 Quan vos perseguisquen en una ciutat, fugiu a una altra, perquè vos assegure que no acabareu de recórrer totes les ciutats d’Israel abans que vinga el Fill de l’Home.
24 »L’alumne no està per damunt del seu mestre, ni l’esclau per damunt del seu amo.
25 Ja pot donar gràcies* l’alumne si el tracten com al seu mestre, i l’esclau, si el tracten com al seu amo. Perquè, si li han dit Beelzebub* a l’amo de la casa, amb molta més raó li diran lo mateix a la gent de la casa!
26 Però no els tingueu por, perquè no hi ha res amagat que no acabe eixint a la llum ni res secret que no acabe sabent-se.
27 El que vos dic en l’obscuritat, digueu-ho a plena llum; i el que vos dic a l’orella, proclameu-ho des dels terrats.
28 I no tingueu por dels que maten el cos però no poden matar l’ànima.* Més bé, temeu aquell que pot destruir tant l’ànima com el cos en la Gehenna.*
29 ¿No es venen dos teuladins per una moneda de poc valor?* Aixina i tot, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpia.
30 Però, a vosaltres vos té contats inclús els cabells!
31 Per tant, no tingueu por; vosaltres valeu molt més que els teuladins.
32 »Si algú es posa de part meua davant de la gent, jo també em posaré de part seua davant de mon Pare que està en el cel.
33 Però si algú em rebutja davant de la gent, jo també el rebutjaré davant de mon Pare que està en el cel.
34 No vos penseu que he vingut a portar pau a la terra. No he vingut a portar pau, sinó espasa.
35 Perquè he vingut a causar divisió entre l’home i son pare, entre la filla i sa mare, i entre la nora i la seua sogra.
36 De fet, els enemics de cada u seran els de la seua pròpia casa.
37 Qui vol a son pare o a sa mare més que a mi no és digne de mi, i qui vol al seu fill o a la seua filla més que a mi tampoc és digne de mi.
38 I qualsevol que no accepta el seu pal de turment* i em seguix, no és digne de mi.
39 Qui busque la seua vida,* la perdrà; però qui perda la seua vida* per causa meua, la trobarà.*
40 »Tot el que vos rep a vosaltres, em rep també a mi. I tot el que em rep a mi, rep també a aquell que m’ha enviat.
41 Qualsevol que rep un profeta pel fet de ser profeta obtindrà la recompensa d’un profeta, i qualsevol que rep un home just pel fet de ser just obtindrà la recompensa d’un home just.
42 I vos assegure que qualsevol que li done encara que siga un got d’aigua fresca a un d’estos menuts per ser deixeble meu no es quedarà sense recompensa».
Notes
^ Lit. «impurs».
^ O «l’Entusiasta», «el Zelós».
^ Lit. «de la casa d’Israel».
^ Lit. «alceu».
^ O «cureu», «netegeu».
^ En temps bíblics, es portaven els diners en un plec de la faixa.
^ Lit. «dos túniques».
^ Una persona s’espolsava els peus per a indicar que quedava exempta de responsabilitat.
^ Lit. «És suficient per a».
^ Un dels noms que se li dona a Satanàs, el príncep, o governant, dels dimonis.
^ O «la vida», és a dir, la possibilitat de tornar a viure.
^ Lit. «per un as», és a dir, una setzena part d’un denari.
^ O «intente salvar la seua ànima».
^ O «ànima».
^ O «tornarà a viure».
