LLIÇÓ 35
Anna suplica a Déu tindre un fill
Elcanà era un home israelita que tenia dos dones, a una li deien Anna i a l’altra, Peninnà, però a la que més volia era Anna. Peninnà es burlava a tothora d’Anna perquè no tenia fills, mentres que ella en tenia molts. Cada any, Elcanà s’emportava a tota la família al tabernacle de Siló per a adorar Déu. Una volta, quan estaven allí, va notar que la seua estimada dona Anna estava molt trista, aixina que li va dir: «Per favor, Anna, no plores! Em tens a mi! Jo et vull».
Més tard, Anna se’n va anar a orar. No podia parar de plorar mentres li suplicava a Jehovà que l’ajudara. Li va prometre: «Jehovà, si em dónes un fill, jo te l’oferiré a tu i et servirà tota la seua vida».
El gran sacerdot Elí va vore que a Anna li tremolava la boca i va pensar que estava borratxa. Anna li va dir: «Senyor meu, no estic borratxa. Tinc un problema molt greu i li l’estava contant a Jehovà». Així que Elí, al vore que s’havia equivocat al jutjar-la, li va dir: «Que Déu et done el que li has demanat». Anna es va sentir millor i ja no es va preocupar més. En menys d’un any, va tindre un fill i li va posar Samuel. T’imagines lo contenta que estaria Anna?
Anna no es va oblidar de la promesa que li havia fet a Jehovà. Tan prompte com Samuel va deixar de mamar, Anna el va portar a servir al temple. Ella li va dir a Elí: «Este és el fill que li vaig demanar a Jehovà. Li l’oferisc per a que el servisca durant tota la seua vida». Elcanà i Anna visitaven Samuel cada any i li portaven una peça de roba nova sense mànegues. Jehovà li va donar a Anna tres fills i dos filles més.
«Demaneu, i Déu vos donarà; busqueu, i trobareu» (Mateu 7:7)