Imagina’t esta situació: Àlex està confós, sempre ha cregut en Déu i en la creació, però el seu mestre de biologia afirma contundentment que l’evolució és un fet que està basat en investigacions científiques fiables. Àlex no vol quedar com un ignorant, «després de tot —pensa— si els científics han provat que l’evolució és deveres, qui soc jo per a qüestionar-los?».

Si fores Àlex, creuries en l’evolució només perquè els llibres de text la presenten com un fet?

En este debat, les persones d’un costat i de l’altre a sovint diuen què creuen sense saber realment per què ho creuen.

• Algunes persones creuen en la creació simplement perquè els ho han ensenyat a l’església.

• Algunes persones creuen en l’evolució simplement perquè els ho han ensenyat a l’escola.

La Bíblia diu: «Tota casa té el seu constructor, però el constructor de tot és Déu» (Hebreus 3:4). Et sembla raonable?

AFIRMACIÓ: Tot el que hi ha a l’univers s’ha originat com a resultat d’un big bang fortuït.

AFIRMACIÓ: Els humans han evolucionat dels animals.

AFIRMACIÓ: L’evolució és un fet provat.

«Si anares caminant per un bosc i descobrires que hi ha una casa preciosa, pensaries: “Què fort! Els arbres han caigut justament on tocava per a que es fera esta casa”. D’això res, no té sentit! Per tant, per què hauríem de pensar que tot el que hi ha a l’univers ha passat perquè sí?» (Júlia.)

«Imagina que algú et diu que en una impremta ha hagut una explosió i la tinta ha esguitat les parets i els sostres formant el text d’un diccionari complet. T’ho creuries?» (Gwen.)

La Bíblia ens anima a gastar el nostre «enteniment» (2 Timoteu 1:7). Això significa que el fet de creure en Déu no hauria de basar-se solament en:

• L’EMOCIÓ. (Tinc la sensació que hi ha un poder superior.)

• LA CULTURA. (Visc en una àrea on la gent és religiosa.)

• L’EDUCACIÓ. (Els meus pares m’han ensenyat a creure en Déu. No he tingut una altra opció.)

En comptes d’això, has de tindre raons de pes per a creure en Déu.

«Quan escolte el mestre explicar en classe el funcionament dels nostres cossos em convenç a mi mateixa que Déu existix. Cada part del cos complix la seua funció fins el detall més insignificant, i sovint totes eixes funcions es duen a terme sense adonar-nos-en. El cos humà és realment al·lucinant!» (Teresa.)

«Quan veig un gratacel, un creuer o un cotxe, em pregunte: “Qui els ha fet?”. Es necessita gent intel·ligent per a fabricar —per exemple— un cotxe, perquè té moltes peces que han de treballar de forma concreta per a que funcione. Si els cotxes han sigut dissenyats per algú, llavors els humans també.» (Richard.)

«Quant més ciència estudiava, menys creïble em semblava l’evolució. [...] Per a mi, es necessita més “fe” per a creure en l’evolució que per a creure en un Creador.» (Anthony.)

A pesar de dècades d’investigació, els científics encara no han trobat una explicació amb la que tots concorden. Si els científics no es posen d’acord sobre l’evolució —i se suposa que són els experts—, estaria mal que la posares en dubte?