Vicent: M’agraden molt les converses que tenim sobre la Bíblia, Jaume. * Te’n recordes que l’última volta em vas preguntar sobre el Regne de Déu? Em digueres que volies saber per què els testimonis de Jehovà ensenyem que este Regne va començar a governar en 1914.

Jaume: Sí, això és el que vaig llegir en una de les vostres revistes, que el Regne de Déu va començar a governar en 1914, i em va picar la curiositat. No dieu que totes les vostres creences es basen en la Bíblia?

Vicent: Aixina és, totes.

Jaume: Però jo m’he llegit tota la Bíblia i no recordava haver vist en ningun lloc eixe any. Així que vaig buscar «1914» en una Bíblia online i no em va eixir cap resultat.

Vicent: Vull felicitar-te per dos motius. Primer, perquè has llegit la Bíblia completa. Es nota que la valores molt.

Jaume: Sí, per a mi és el millor llibre que hi ha.

Vicent: Totalment d’acord. I segon, per buscar la resposta als teus dubtes en ella. Vas fer exactament el que la Bíblia ens anima a fer: continuar buscant coneixement. * T’encomie per fer-ho!

Jaume: Gràcies, Vicent. És que vull continuar aprenent. De fet, em vaig posar a investigar una miqueta més i vaig trobar alguna informació sobre 1914 en el llibre que hem estat llegint. Parlava sobre un arbre gegant que van tallar i que després va tornar a créixer... O una cosa aixina.

Vicent: Ah, sí, clar. És la profecia del capítol 4 de Daniel. Parla d’un somni que va tindre Nabucodonosor, el rei de Babilònia.

Jaume: Exacte, eixa mateixa. La vaig llegir més d’una volta, però francament continue sense entendre quina relació té amb el Regne de Déu o amb l’any 1914.

Vicent: No m’estranya. Ni tan sols el profeta Daniel, l’escriptor d’eixes paraules inspirades, entenia què volien dir.

Jaume: De veres?

Vicent: Sí. Mira el que va escriure ací en Daniel 12:8: «Jo ho vaig sentir, però no ho vaig entendre».

Jaume: Vaja, així que no soc l’únic. Ja no em sent tan malament.

Vicent: I saps per què Daniel no ho entenia? Perquè encara no era el temps fixat per Déu per a que es comprengueren eixes paraules. Però això ha canviat. Ara sí que podem entendre les profecies que ell va posar per escrit.

Jaume: Ah, sí?

Vicent: Sí, just el versicle següent ho explica. Mira què diu el versicle 9: «Tot això serà un secret guardat i segellat fins als temps darrers». Com pots vore, esta profecia només es podria entendre durant el temps de la fi. I totes les proves demostren que estem vivint en eixe període. Ho vorem més avant en el llibre que estem estudiant. *

Jaume: Podries explicar-me la profecia?

Vicent: D’acord, ho intentaré.

Vicent: Primer, repassem breument què va somiar el rei Nabucodonosor i, en acabant, parlem del seu significat. Et pareix bé?

Jaume: Em sembla perfecte.

Vicent: Nabucodonosor va somiar amb un arbre gegant que arribava fins al cel. En el somni, va escoltar com un missatger de Déu ordenava que tallaren l’arbre. L’únic que va quedar van ser les arrels i la soca. Després, va passar un període de «set anys» i l’arbre va tornar a créixer. * Esta profecia es va complir inicialment en el mateix Nabucodonosor. Encara que era un rei molt prominent, com l’arbre que arribava fins al cel, en certa manera també va ser tallat durant «set anys». Recordes què és el que li va passar?

Jaume: Mmm... No, no me’n recorde.

Vicent: La Bíblia diu que es va tornar boig, i sembla que va estar aixina «set anys». Lògicament, va haver de deixar de ser rei. No obstant això, quan van passar eixos anys, va recuperar el juí i va tornar al tron. *

Jaume: Molt bé, per ara vaig seguint-te. Però, què té a vore tot això amb el Regne de Déu i l’any 1914?

Vicent: Bé, la clau està en el fet que la profecia té dos compliments. El primer va ser quan es va interrompre la governació del rei Nabucodonosor. I el segon va ser quan es va interrompre la governació de Déu. Eixe segon compliment és el que està relacionat amb el Regne de Déu.

Jaume: I com saps que hi ha un segon compliment?

Vicent: Per a començar, perquè la mateixa profecia ens dona algunes pistes. Daniel 4:14 (v. 17 TNM) diu que el propòsit de la profecia era que la gent sabera «que l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans» i que «els dóna a qui vol». T’has fixat en l’expressió «els reialmes humans»?

Jaume: Sí, ací diu que «l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans».

Vicent: I qui creus que és «l’Altíssim»?

Jaume: Déu, no?

Vicent: Correcte. Eixa frase demostra que la profecia no sols té a vore amb el govern de Nabucodonosor, sinó que també està relacionada amb el govern «dels reialmes humans», és a dir, l’autoritat que Déu té sobre la humanitat. Si analitzem el context de la profecia, voràs amb més claredat el seu significat.

Jaume: A què et referixes?

Vicent: El llibre de Daniel té un tema que es repetix una volta darrere d’una altra: l’establiment del Regne de Déu amb Jesucrist com a rei. Què et sembla si veem un exemple? Està dos capítols més arrere, en Daniel 2:44. Si vols, pots llegir tu este versicle.

Jaume: Sí. Diu: «En temps d’aquests reis, el Déu del cel farà que s’alce un Regne que mai no serà destruït ni passarà a cap altre poble. Farà miques i aniquilarà tots aquells altres regnes, però ell es mantindrà per sempre».

Vicent: Molt bé. Creus que este versicle està parlant del Regne de Déu?

Jaume: Mmm... No n’estic segur.

Vicent: El versicle diu que este Regne «es mantindrà per sempre». Qui, a part de Déu, podria tindre un regne que durara tant de temps?

Jaume: Doncs ningú, que jo sàpia.

Vicent: Òbviament. Busquem una altra profecia que parla sobre el Regne de Déu. Està en Daniel 7:13, 14. Allí parla d’una persona que arribaria a ser rei. Mira el que diu: «Li van donar el poder, la glòria i la reialesa. La gent de tots els pobles, nacions i llengües li faran homenatge; el seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà». Et sona alguna cosa d’esta profecia?

Jaume: Sí, torna a parlar d’un regne.

Vicent: Aixina és. I no de qualsevol regne. Si et fixes, diu que té autoritat sobre «la gent de tots els pobles, nacions i llengües». En altres paraules, governa sobre tota la terra.

Jaume: No havia caigut en això, però tens raó. Ho diu clarament.

Vicent: I mira què més diu: «El seu poder és etern, no passarà mai; el seu regne no es desfarà». Veritat que este versicle es pareix molt al de Daniel 2:44, que acabem de llegir?

Jaume: Sí que és de veres.

Vicent: Molt bé, farem un repàs del que hem estat parlant. La profecia del capítol 4 de Daniel té el propòsit d’informar la gent que «l’Altíssim és l’amo dels reialmes humans». Això demostra que la profecia es complix en algú més poderós que Nabucodonosor. A més, en el llibre de Daniel trobem altres profecies que parlen de lo mateix: l’establiment del Regne de Déu amb Jesucrist com a rei. Tot això evidencia que la profecia del capítol 4 de Daniel se centra en el Regne de Déu.

Jaume: Molt bé. Però encara no m’has dit què té a vore tot això amb l’any 1914.

Vicent: Bé, tornem al rei Nabucodonosor. Vam dir que, en el primer compliment de la profecia, ell és l’arbre. El seu regnat va ser interromput durant els set anys que va estar tallat l’arbre. Nabucodonosor es va tornar boig, però passat eixe temps va recobrar el juí i va recuperar el seu tron. En el segon compliment, el govern de Déu va ser interromput, encara que en esta ocasió no va ser perquè tinguera alguna carència.

Jaume: Què vols dir? No ho entenc.

Vicent: Voràs, en temps bíblics es deia que els reis d’Israel ocupaven «el tron del Senyor». * Això vol dir que representaven a Déu. Podia dir-se que el seu govern era una extensió del govern de Déu. No obstant això, amb el temps, la majoria d’estos reis es rebeŀlaren contra Déu, i el poble en general els va seguir. A causa d’això, Déu va permetre que Babilònia conquistara Israel en l’any 607 abans de la nostra era. A partir d’aquell moment ja no hi hagueren en Jerusalem més reis que representaren a Jehovà. En cert sentit, el govern de Déu havia sigut interromput. Em seguixes?

Jaume: Sí, et vaig seguint.

Vicent: Els set anys dels quals parla la profecia també poden traduir-se com «set temps». Estos set temps van començar en l’any 607 abans de la nostra era. Des d’aquell moment, el govern de Déu va quedar interromput. Una volta va acabar eixe període, Déu va designar un nou rei com a representant seu, però esta vegada en el cel. Les altres profecies que hem llegit en Daniel també es complirien al final d’eixe període. La pregunta que sorgix ara és: i quan van acabar els set temps? Si aconseguim trobar la resposta, sabrem quan va començar a governar el Regne de Déu.

Jaume: A vore si l’endevine, en 1914?

Vicent: Correcte, Jaume, ho has encertat.

Jaume: Però, com se sap que va ser eixe any?

Vicent: Bé, quan Jesús va vindre a la terra, va dir que els set temps encara no havien acabat. * Així que estem parlant d’un període molt, molt llarg. Els set temps començaren uns quants segles abans que Jesús vinguera a la terra i continuaren molts segles després que ell tornara al cel. A més, recorda que hem dit que les profecies de Daniel no s’entendrien «fins als temps darrers». * Curiosament, cap a finals del segle XIX, un grup d’estudiants sincers de la Bíblia es va sentir impulsat a investigar a fons esta i altres profecies. A poc a poc van anar comprenent que els set temps acabarien en l’any 1914. El que ha passat en el món des de llavors confirma que en eixe any el Regne de Déu va ser establit en el cel i que va començar un període que es coneixeria com el temps de la fi, o els últims dies. Però, supose que és molta informació per a digerir de colp, veritat?

Jaume: Uf, sí! Me l’hauré de tornar a repassar per a entendre-la bé.

Vicent: Tranquil. A mi també em va costar entendre-la. Però, espere que esta conversació almenys t’haja ajudat a comprovar que tot el que els testimonis de Jehovà diem sobre el Regne de Déu es basa en la Bíblia.

Jaume: Clar que sí. Sempre m’ha impressionat la confiança tan gran que teniu en la Bíblia.

Vicent: I veig que a tu t’agradaria tindre eixa mateixa confiança. Com et dic, és molta informació per a digerir de colp i segur que tindràs més preguntes. Per exemple, hem dit que els set temps van començar en el 607 abans de la nostra era i que estan directament relacionats amb el Regne de Déu. Però, t’has preguntat per què diem que van acabar en 1914? *

Jaume: Sí, això encara no ho tinc clar.

Vicent: La mateixa Bíblia ens ajuda a calcular la duració dels set temps. T’agradaria que parlàrem d’això la pròxima volta? *

Jaume: Molt bé, ací estaré.