Vaig créixer junt amb els meus germans majors en una zona rural prop de Bicester, un poble del Regne Unit. Allí, els meus pares van llogar una caseta que tenia una granja. Al complir 19 anys, vaig seguir l’exemple de la meua germana i el meu germà i em vaig fer precursor. Temps després em van nomenar precursor especial i m’enviaren a Escòcia. Llavors, en 1970, quan tenia 23 anys em convidaren a servir en la Betel de Londres. Estant allí, vaig descobrir la llengua de signes. Eixa experiència va obrir un nou camí en la meua vida que va ser molt satisfactori.

Aprenc llengua de signes

 En Betel, em van assignar a la congregació Mill Hill, a on vaig conéixer molts germans sords. No volia que l’idioma fora una barrera entre nosaltres, aixina que vaig decidir assentar-me entre les germanes i els germans sords en les reunions.

 En aquella època, no hi havia cap congregació de llengua de signes en el Regne Unit. Els sords assistien a les reunions en anglés, on els germans i les germanes oients interpretaven el programa utilitzant signes que seguien l’estructura de l’anglés paraula per paraula. No obstant això, gràcies als germans i germanes sords que m’ensenyaren pacientment llengua de signes, vaig descobrir que l’idioma tenia la seua pròpia gramàtica i estructura. De fet, per a ells, l’anglés era un idioma estranger. Quan em vaig adonar d’això, vaig estimar i respectar encara més els germans sords per assistir fidelment a les reunions. També vaig intensificar els meus esforços per a dominar la llengua de signes.

 En el Regne Unit, l’idioma oficial per als sords és la Llengua de Signes Britànica o BSL (per les seues sigles en anglés). Amb el temps, els qui interpretaven les reunions aprengueren a utilitzar este idioma més avançat en comptes del sistema bimodal. a Com a resultat, els sords començaren a beneficiar-se molt més de les reunions. També començaren a sentir-se més units als seus germans i germanes oients. Ara, al reflexionar en les últimes cinc dècades, he vist com Jehovà ha beneït abundantment el camp de llengua de signes. Deixeu-me que vos conte alguns avanços que hem conseguit, dels quals Jehovà m’ha permés formar part.

Creix el camp en llengua de signes

 En 1973, aproximadament un any després que em nomenaren ancià, un germà a qui li deien Michael Eagers ens va suggerir que celebràrem algunes reunions en BSL. Amb el permís de la sucursal, un altre ancià i jo férem plans per a celebrar reunions mensuals en llengua de signes en Deptford, al sud-est de Londres.

 Els resultats van ser increïbles! A la primera reunió en BSL van assistir Testimonis sords de Londres i d’altres parts del sud-est d’Anglaterra. Per fi, els germans sords i els interessats reberen aliment espiritual en el seu propi idioma. Després del programa, compartírem experiències i pegàrem un mosset. També vaig tindre l’oportunitat d’animar a alguns dels germans sords.

 Amb el temps, també es van celebrar reunions en llengua de signes en Birmingham i Sheffield. Una gran quantitat de germans i germanes oients que volien aprendre BSL també assistiren a eixes reunions. Gràcies a això, molts d’ells ajudaren a expandir la predicació en llengua de signes per tot el país.

Trobe la meua mitja taronja

 En 1974, vaig conéixer a Stella Barker, una germana molt bonica que servia com a precursora especial en una congregació a prop de Betel. Ens enamoràrem i ens casàrem en 1976, després Stella i jo començàrem a servir junts com a precursors especials. La nostra congregació estava en Hackney, al nord de Londres, i Stella es va unir a mi en el camp de llengua de signes. Mirant arrere, puc dir amb seguretat que servir de precursors junts com a matrimoni va ser el millor començament.

 Al cap de poc temps, a Stella i a mi ens convidaren a servir en Betel com a voluntaris externs. També servia com a superintendent de circuit substitut, era instructor de les Escoles del Ministeri del Regne per a ancians i, més tard, vaig ajudar a organitzar la interpretació a llengua de signes del programa de les assemblees regionals en anglés. No paràvem en torreta! Tots els dies acabàvem baldats, però contents (Mateu 11:28-30).

 En 1979 i 1982 van nàixer Simon i Mark, els nostres dos fills. Estàvem molt contents, però era una altra responsabilitat més que s’afegia. Com ens les apanyaríem? Stella i jo vam decidir que quan haguera de viatjar per a atendre alguna assignació teocràtica, ho faríem en família i també disfrutaríem de fer coses junts. Volíem que els nostres fills veren que servir a Jehovà ens feia feliços. Quin va ser el resultat? Quan els nostres xics es feren majors, no només aprengueren llengua de signes, sinó que també es feren precursors. Llavors, 40 anys després que la vaqueta dels meus pares començara a servir en Betel, els nostres fills feren lo mateix. Estàvem molt pagats!

Se satisfan les necessitats dels sords

 Cap al final dels anys noranta, encara no hi havien ancians sords en el Regne Unit, però sí que hi havien alguns servents ministerials. Això volia dir que ancians oients, que no sabien llengua de signes, havien de decidir si algun d’estos germans estava «capacitat per a ensenyar» i servir com a superintendent (1 Timoteu 3:2 TNM). Bernard Austin, un servent ministerial sord, servia en una congregació d’oients i era un germà molt respectat perquè es preocupava molt per les ovelletes de Jehovà. Quina alegria em vaig emportar quan em vaig enterar que havia sigut nomenat ancià! De fet, ell va ser el primer ancià sord del Regne Unit.

 En 1996, va passar una cosa històrica: la sucursal va aprovar que es formara la primera congregació en llengua de signes del Regne Unit. Estava en Ealing, a l’oest de Londres. Però encara ens esperaven més sorpreses.

Es beneficien de totes les reunions cristianes

 En els anys huitanta i noranta, coŀlaborava remotament amb el Departament de Servici de Betel responent preguntes relacionades amb el camp de llengua de signes. Els germans a voltes escrivien a la sucursal preguntant com podrien ajudar els sords a entendre els discursos orals que es feien en les reunions i assemblees. Al principi, no s’interpretava de manera oficial a llengua de signes ni tampoc hi havien publicacions per als sords. Aixina que a sovint, havia d’animar els germans, tant oients com sords, a ser pacients i a esperar en Jehovà.

 I la nostra paciència va ser recompensada! Al cap de poc temps, la sucursal es va encarregar d’organitzar la interpretació a llengua de signes en les reunions i assemblees. El que és més, els sords s’assentaven davant, on podien vore clarament tant l’orador com l’intèrpret. Ara, estos germans sentien que Jehovà els volia de deveres i que els considerava part de la seua família espiritual.

 L’1 d’abril de 1995 es va celebrar el primer dia especial d’assemblea en la Sala d’Assemblees de Dudley (West Midlands). Vaig ajudar el germà David Merry, qui havia servit com a superintendent de circuit, a organitzar l’assemblea. Per a poder assistir, alguns germans sords van viatjar centenars de kilòmetres, des d’Escòcia, en el nord fins a Cornwall, al sud-oest. Encara recorde l’emoció dels més de 1.000 assistents a eixe programa històric.

 En 2001, la sucursal ens va demanar al germà Merry i a mi que organitzarem l’assemblea regional en BSL per a l’any següent. Això implicava molta faena! Però Jehovà va beneir l’esforç de tots els voluntaris, i l’assemblea va ser tot un èxit. Després d’això, vaig tindre el privilegi de supervisar les assemblees de circuit i regionals en llengua de signes durant uns quants anys, fins que Jehovà va proveir germans jóvens qualificats per a fer esta labor.

Vídeos per als sords

 En 1998, ens va emocionar molt que l’organització de Jehovà presentara la primera publicació en BSL: el fullet ¿Qué exige Dios de nosotros? en Videocasete. Amb ell, es van poder conduir molts cursos bíblics.

 En l’assemblea regional de 2002, es van interpretar per primera volta els càntics del Regne en BSL. Ara, les germanes i els germans sords podien cantar les paraules tan boniques dels càntics junt amb el germà que els interpretava al mateix temps que seguien el ritme de la música. Encara recorde amb carinyo com plorava d’alegria un ancià sord al cantar per primera volta!

 Però en l’assemblea regional de 2002, va passar una altra cosa històrica: es va convidar a la congregació de llengua de signes de Londres a gravar una representació bíblica. Però, com ho faríem? No ho havíem fet en la vida! Una volta més, Jehovà ens va ajudar proveint-nos germans que sabien com gravar i editar drames. El resultat va ser tot un èxit. A més, l’experiència que vam guanyar em va ser molt útil quan, entre 2003 i 2008, vaig tindre el privilegi de supervisar la producció en Betel dels vídeos de les representacions bíbliques per a les assemblees regionals en BSL.

 Stella i jo estàvem encantats de servir en Betel amb els nostres fills. Després d’algunes setmanes d’assajos i gravacions, els actors i l’equip de producció estavem rebentats, físicament i mentalment. Féiem molta faena, però els esforços van valdre la pena. Que contents estàvem quan vam vore que els relats bíblics cobraven vida per als nostres germans sords, molts dels quals van plorar de l’emoció.

 Els regals espirituals continuaren arribant. En 2015, rebérem l’edició d’estudi de La Talaia en BSL. A més, en 2019, es va presentar el llibre bíblic de Mateu. Ara, ja tenim les Escriptures Gregues Cristianes senceres i les Hebrees estan de camí. Les germanes i els germans sords estan molt agraïts a Jehovà!

 Com a poble de Jehovà, formem part d’una família espiritual que reflectix l’amor imparcial del nostre Pare celestial (Fets 10:34, 35). A la meua família i a mi encara ens meravella el temps, energies i recursos que la nostra organització dedica a ajudar a gent de tota classe, inclosos els sords i els cegos. b

 Tots eixos esforços han valgut la pena, perquè ara hi han moltes congregacions en BSL en el Regne Unit. Participar en el creixement dels «inicis insignificants» d’este camp m’ha donat molta alegria i satisfacció (Zacaries 4:10). Per descomptat, tot açò ha sigut gràcies a Jehovà, ja que ell dirigix la seua organització i capacita els seus servents per a proclamar les bones notícies a gent de tota classe. Ell és qui fa possible que cresquen les llavors del Regne en els cors dels mereixedors.