Després de batejar-se com a testimoni de Jehovà, Zarina va tornar de Rússia al seu país d’origen en Àsia Central resolta a ensenyar a les seues dos filletes el que havia aprés en la Bíblia. Com que no tenia molts diners, va haver de compartir un apartament d’una habitació amb els seus pares, el seu germà i la seua cunyada. Els seus pares li ordenaren que no ensenyara a les seues filles la veritat bíblica. També digueren a les seues netes que no parlaren amb sa mare sobre la Bíblia.

 Zarina va reflexionar detingudament en com ajudar les seues filles a aprendre sobre Jehovà (Proverbis 1:8). Per això, li va orar amb fervor a Jehovà per a demanar-li saviesa i guia. Després, Zarina va actuar d’acord amb la seua oració i per aconseguir eixe objectiu, s’emportava les seus filles a caminar i parlava amb elles sobre les meravelles de la creació. Estos breus passejos ajudaren les xiquetes a augmentar el seu interés en el Creador.

 A continuació, Zarina va idear un mètode per a ensenyar més a les seues filles utilitzant el llibre Què diu realment la Bíblia? a Copiava els paràgrafs i les preguntes del llibre paraula per paraula en notetes de paper. També afegia algunes frases addicionals per ajudar les seus filles a entendre millor la informació. Després amagava les notetes de paper junt amb un llapis en el quarto de bany, davall de la llavadora. Quan les xiquetes anaven al bany, llegien els paràgrafs i escrivien baix les seues respostes.

 A l’utilitzar este mètode, Zarina va poder estudiar dos capítols del llibre Què diu la Bíblia? amb les seues filles abans d’anar-se’n les tres a viure a un altre lloc. Quan es van mudar, ella es va sentir lliure per a ensenyar a les seus filles sense dificultats. En octubre de 2016, les dos xiquetes es batejaren i estaven felices perquè sa mare havia utilitzat la saviesa i la discreció a fi d’alimentar-les espiritualment.