Èxode 15:1-27

  • Cançó de victòria de Moisès i els israelites (1-19)

  • Míriam canta per respondre als homes (20, 21)

  • L’aigua amarga es torna dolça (22-27)

15  En aquell moment, Moisès i els israelites van cantar aquesta cançó a Jehovà:+ «Cantaré a Jehovà, perquè ha triomfat amb gran glòria.+ Ha llançat al mar el cavall i el seu genet.+  2  Jah* és la meva força i el meu poder, ell s’ha convertit en la meva salvació.+ Aquest és el meu Déu, i jo l’alabaré;+ és el Déu del meu pare,+ i jo l’honraré.+  3  Jehovà és un guerrer poderós.+ Jehovà és el seu nom.+  4  Ha llançat al mar els carros del faraó i el seu exèrcit,+i els seus millors guerrers s’han enfonsat al mar Roig.+  5  Les aigües turbulentes els han cobert. Han baixat fins al fons com una roca.+  6  La teva mà dreta, oh Jehovà, és molt poderosa;+la teva mà dreta, oh Jehovà, destrossa l’enemic.  7  Ets tan summament gran que pots derrocar els que s’atreveixen a desafiar-te.+ Deixes anar la teva fúria ardent, que els consumeix com la palla.  8  Amb una bufada del teu nas les aigües s’han apilat;s’han quedat immòbils, retenint la inundació. Les aigües turbulentes s’han solidificat* en el cor del mar.  9  L’enemic ha dit: “Els perseguiré! Els atraparé! Repartiré el botí fins que em quedi satisfet! Trauré la meva espasa! La meva mà els dominarà!”+ 10  Has bufat amb el teu alè, i el mar els ha cobert.+ S’han enfonsat com el plom en les aigües impetuoses. 11  Qui entre els déus és com tu, oh Jehovà?+ Qui és com tu, que demostres ser suprem en santedat?+ A tu se t’ha de témer i lloar amb cançons. Tu fas coses impressionants.+ 12  Has estès la mà dreta, i la terra se’ls ha empassat.+ 13  Amb el teu amor lleial has guiat el poble que has rescatat.+ Amb la teva força els portaràs fins al teu lloc sant. 14  Els pobles en sentiran a parlar+ i tremolaran. L’angoixa s’apoderarà* dels habitants de Filistea. 15  En aquell moment, els caps de tribu d’Edom sentiran terror,els governants poderosos* de Moab s’esgarrifaran.+ Tots els habitants de Canaan es descoratjaran.+ 16  La por i el temor cauran damunt d’ells.+ A causa del teu braç poderós, quedaran immòbils com una pedrafins que passi el teu poble, oh Jehovà,fins que passi el poble+ que tu has format.+ 17  Els portaràs i els establiràs a la muntanya de la teva herència,+el lloc que has preparat per viure-hi, oh Jehovà,un santuari, oh Jehovà, que les teves mans han fundat. 18  Jehovà regnarà per sempre més.+ 19  Quan els cavalls, els carros de guerra i els genets del faraó van entrar al mar,+Jehovà va fer tornar les aigües damunt d’ells.+ Però el poble d’Israel va caminar pel mig del mar per terra seca.»+ 20  Llavors Míriam, la profetessa, la germana d’Aaron, va agafar una pandereta, i totes les dones van sortir darrere d’ella tocant les panderetes i ballant. 21  I Míriam va respondre als homes cantant: «Canteu a Jehovà, perquè ha triomfat amb gran glòria.+ Ha llançat el cavall i el seu genet al mar.»+ 22  Més tard, Moisès va fer que els israelites marxessin del mar Roig. Se’n van anar cap al desert de Xur i van viatjar durant tres dies pel desert sense trobar aigua. 23  Finalment, van arribar a Marà,*+ però no van poder beure l’aigua d’allà perquè era amarga. Per això aquell lloc va rebre el nom de Marà. 24  I la gent va començar a queixar-se de Moisès+ i a dir: «I ara què beurem?» 25  Llavors ell va demanar ajuda a Jehovà,+ i Jehovà el va portar fins a un arbre. Aleshores Moisès va llançar l’arbre a l’aigua, i l’aigua es va tornar dolça. Allà, Déu va establir una norma i un precedent legal per al poble, i allà mateix els va posar a prova.+ 26  Va dir: «Si escoltes amb atenció la veu de Jehovà, el teu Déu, i fas el que a ell li agrada, si estàs atent als seus manaments i obeeixes totes les seves normes,+ no t’enviaré cap malaltia de les que he enviat als egipcis,+ perquè jo, Jehovà, us estic curant.»+ 27  Després, van arribar a Elim, on hi havia 12 fonts d’aigua i 70 palmeres. I van acampar allà, al costat de l’aigua.

Notes a peu de pàgina

Jah és una forma abreujada del nom Jehovà.
O «quallat».
Lit. «Dolors de part s’apoderaran».
O «els dèspotes».
Significa ‘amargor’.