Primer llibre de Samuel 17:1-58
17 Els filisteus+ van convocar les seves tropes per a la guerra. Es van reunir a Socó,+ una ciutat del territori de Judà, i van acampar entre Socó i Azecà,+ a Efes-Dammim.+
2 Llavors Saül i els homes d’Israel es van reunir, van acampar a la vall d’Elà+ i es van posar en ordre de batalla per lluitar contra els filisteus.
3 La vall quedava al mig. A un cantó, sobre una muntanya, hi havia els filisteus, i a l’altre cantó, sobre l’altra muntanya, hi havia els israelites.
4 Aleshores, un campió* va sortir del campament filisteu. Es deia Goliat,+ era de Gat+ i feia sis colzades i un pam* d’alçada.
5 Portava un casc de coure i una cuirassa feta d’escames de coure+ que pesava 5.000 sicles.*
6 A les cames duia unes gamberes* de coure, i a l’esquena portava penjada una javelina+ de coure.
7 El pal de la seva llança era com la barra* d’un teler,+ i només la punta de ferro pesava 600 sicles.* Davant seu hi anava el seu escuder.
8 Goliat es va posar davant de l’exèrcit d’Israel+ i va cridar: «Per què us heu posat en ordre de batalla? No soc jo el filisteu i no sou vosaltres els servidors de Saül? Així que escolliu algú dels vostres perquè baixi a lluitar amb mi!
9 Si és capaç de lluitar amb mi i em derrota, serem els vostres servidors. Però si jo el guanyo i el derroto, vosaltres sereu els nostres servidors i ens servireu.»
10 I el filisteu va afegir: «Avui desafio* l’exèrcit d’Israel.+ Que vingui un de vosaltres perquè lluitem!»
11 Saül i tots els soldats d’Israel es van espantar molt al sentir les paraules del filisteu. Estaven aterrits.
12 Ara bé, David era el fill d’aquell efratita+ de Betlem+ de Judà que es deia Jessè+ i que tenia vuit fills.+ En temps de Saül, Jessè ja era vell.
13 Els tres fills més grans de Jessè havien anat amb Saül a la guerra.+ El més gran es deia Eliab,+ el segon, Abinadab,+ i el tercer, Sammà.+
14 David era el més petit.+ I els tres més grans havien anat amb Saül.
15 David, encara que estava al servei de Saül, anava i venia per cuidar les ovelles+ del seu pare, a Betlem.
16 Mentrestant, cada matí i cada vespre, el filisteu sortia i es posava davant d’ells. Ho va fer durant 40 dies.
17 Aleshores Jessè va dir al seu fill David: «Si us plau, agafa aquest efà* de cereals torrats i aquests deu pans, i porta’ls de seguida als teus germans, que són al campament.
18 I al cap de mil porta-li aquests deu formatges.* Assegura’t que els teus germans estan bé i porta-me’n una prova.»
19 Els seus germans eren amb Saül i amb tots els altres soldats d’Israel, a la vall d’Elà,+ per lluitar contra els filisteus.+
20 Així doncs, David es va llevar de bon matí i va deixar algú cuidant les ovelles. Llavors va carregar les coses i se’n va anar, tal com Jessè li havia dit. Quan va arribar al campament, les tropes avançaven cap al camp de batalla llançant un crit de guerra.
21 Els israelites i els filisteus es van coŀlocar en línia de batalla, i els dos exèrcits van quedar cara a cara.
22 Immediatament, David va deixar les coses a càrrec del que vigilava les pertinences i va córrer cap a la línia de batalla. Quan hi va arribar, va preguntar als seus germans si estaven bé.+
23 Mentre parlava amb ells, va arribar aquell campió que es deia Goliat,+ el filisteu que era de Gat. Goliat va sortir de la línia de batalla dels filisteus i va repetir el mateix que deia cada dia.+ I David ho va sentir.
24 Quan tots els soldats d’Israel van veure Goliat, van retrocedir atemorits.+
25 Deien: «Heu vist aquest home que s’avança? Ve a desafiar Israel.+ A qui el venci, el rei l’omplirà de riqueses i li donarà la seva pròpia filla.+ A més, farà que la família del seu pare quedi lliure de qualsevol obligació a Israel.»
26 I David va començar a preguntar als soldats que estaven a prop seu: «Quina recompensa rebrà l’home que mati aquest filisteu i elimini aquesta humiliació d’Israel? Perquè, qui és aquest filisteu incircumcís que s’atreveix a desafiar l’exèrcit del Déu viu?»+
27 Llavors els soldats li van repetir la promesa del rei i van afegir: «Aquesta és la recompensa que rebrà l’home que el mati.»
28 Quan Eliab,+ el seu germà gran, va sentir que parlava amb els soldats, es va enfadar molt amb ell i li va dir: «Per què has vingut? I amb qui has deixat aquelles poques ovelles al desert?+ Et conec molt bé, i sé que ets un arrogant i que tens males intencions. Només has vingut per veure la batalla!»
29 I David li va respondre: «I què he fet, ara? Només feia una pregunta!»
30 Aleshores David va fer mitja volta i va anar a fer la mateixa pregunta a uns altres.+ I ells li van respondre el mateix.+
31 Alguns van sentir el que David havia dit i van anar a comunicar-ho a Saül. Així que Saül el va fer cridar.
32 I David va dir a Saül: «Que ningú s’acovardeixi per culpa d’aquest filisteu. Jo, el teu servidor, aniré a lluitar contra ell.»+
33 Però Saül li va contestar: «Tu no pots lluitar contra aquest filisteu. Tan sols ets un noi,+ i ell ha sigut un guerrer des de ben jove.»
34 Llavors David va dir a Saül: «Senyor meu, soc pastor del ramat del meu pare. Un dia, va venir un lleó+ i es va emportar una ovella del ramat. I en una altra ocasió va venir un os i va fer el mateix.
35 Però jo els vaig perseguir, els vaig derrotar i vaig rescatar les ovelles de la seva boca. Quan es van encarar contra mi, els vaig agafar pel pelatge,* els vaig derrotar i els vaig matar.
36 El teu servidor ja ha matat un lleó i un os, i aquest filisteu incircumcís acabarà com un d’ells, perquè ha desafiat l’exèrcit del Déu viu.»+
37 I David va afegir: «Jehovà, que m’ha salvat de les urpes del lleó i de l’os, és qui em salvarà de les mans d’aquest filisteu.»+ Llavors Saül va dir a David: «Ves-hi, i que Jehovà estigui amb tu.»
38 Saül va vestir David amb la seva roba de combat, i li va posar un casc de coure i una cuirassa.
39 Aleshores David es va lligar l’espasa per sobre de la roba i va intentar caminar, però no va poder, perquè no estava acostumat a portar armadura. I David va dir a Saül: «No em puc moure amb tot això, perquè no hi estic acostumat.» Així que David s’ho va treure del damunt.
40 Llavors va agafar el seu bastó, va anar a escollir cinc pedres llises del rierol i les va ficar a la butxaca de la seva bossa de pastor. Aleshores, amb la fona+ a la mà, es va anar apropant al filisteu.
41 El filisteu s’apropava cada vegada més a David, i el seu escuder anava davant d’ell.
42 Quan el filisteu va veure que David tan sols era un noi atractiu i de bon aspecte, va començar a burlar-se d’ell amb menyspreu.+
43 El filisteu va dir a David: «Et penses que soc un gos,+ que vens a atacar-me amb un pal?» Llavors el va maleir invocant els seus déus.
44 A més, li va dir: «Vine aquí, que donaré la teva carn als ocells i als animals salvatges.»
45 Però David va respondre al filisteu: «Tu vens a lluitar contra mi amb una espasa, una llança i una javelina.+ Però jo lluito contra tu en el nom de Jehovà dels exèrcits,+ el Déu de les tropes d’Israel, a qui tu has desafiat.*+
46 Avui mateix, Jehovà t’entregarà a les meves mans,+ i jo et venceré i et tallaré el cap. Avui donaré els cadàvers de l’exèrcit filisteu als ocells i als animals salvatges. I la gent de tota la terra sabrà que hi ha un Déu a Israel.+
47 A més, tots els que són aquí sabran* que Jehovà no necessita ni espases ni llances per salvar-nos.+ La batalla és de Jehovà,+ i ell us entregarà a tots vosaltres a les nostres mans.»+
48 Llavors el filisteu va començar a caminar cap a David, i David va córrer cap a la línia de batalla enemiga per enfrontar-se al filisteu.
49 David va ficar la mà a la bossa, va agafar una pedra, la va llançar amb la fona i va encertar de ple al front del filisteu. La pedra se li va clavar al front, i ell es va desplomar de cara a terra.+
50 Així doncs, David va vèncer el filisteu amb una fona i una pedra. Va fer caure el filisteu i el va matar, i això que David no portava cap espasa.+
51 Llavors David va continuar corrent i es va plantar sobre ell. Va agafar l’espasa del filisteu,+ la va desembeinar i li va tallar el cap per assegurar-se que estigués mort. Quan els filisteus van veure que el seu heroi havia mort, van fugir.+
52 Al veure el que havia passat, els homes d’Israel i de Judà van llançar un crit de guerra i es van posar a perseguir els filisteus des de la vall+ fins a les portes d’Ecron.+ I els cadàvers dels filisteus van quedar estesos per tot el camí de Saaraim,+ fins a Gat i Ecron.
53 Els israelites van perseguir intensament els filisteus, i després van tornar i van saquejar el seu campament.
54 Aleshores David va agafar el cap del filisteu i el va portar a Jerusalem, però les armes del filisteu les va guardar a la seva pròpia tenda.+
55 Abans, quan Saül havia vist que David sortia a lluitar contra el filisteu, havia preguntat a Abner,+ el cap del seu exèrcit: «Abner, de qui és fill aquest noi?»+ I Abner havia contestat: «No ho sé, oh rei! Ho juro per la teva vida!»
56 El rei li havia dit: «Esbrina de qui és fill aquest noi.»
57 Per tant, de seguida que David va tornar de matar el filisteu, Abner el va portar davant de Saül. David portava el cap del filisteu+ a la mà.
58 Saül li va preguntar: «De qui ets fill, noi?» I David li va respondre: «Soc el fill del teu servidor Jessè,+ el betlemita.»+
Notes a peu de pàgina
^ O «guerrer d’elit».
^ Peça de l’armadura que cobria la cama, des del genoll fins al peu.
^ O «el corró».
^ O «em burlo de».
^ Lit. «aquestes deu porcions de llet».
^ O «per la mandíbula». Lit. «per la barba».
^ O «de les quals t’has burlat».
^ Lit. «tota la congregació sabrà».
