Primera carta a Timoteu 5:1-25

  • Com tractar els grans i els joves (1, 2)

  • Ajudar les viudes (3-16)

    • Mantenir els de casa (8)

  • Honrar els ancians que treballen de valent (17-25)

    • «Beu una mica de vi per causa del teu estómac» (23)

5  No reprenguis amb duresa un home gran.+ Al contrari, aconsella’l com a un pare, als homes joves, com a germans, 2  a les dones grans, com a mares, i a les joves, com a germanes, amb tota castedat. 3  Cuida* les viudes que realment són viudes.*+ 4  Però si una viuda té fills o nets, que aquests aprenguin primer a demostrar devoció a Déu a casa seva+ i a pagar als seus pares i avis el que els deuen,+ perquè això és agradable als ulls de Déu.+ 5  Ara bé, la dona que realment és viuda i que s’ha quedat sense res* posa la seva esperança en Déu+ i no deixa de fer súpliques i oracions nit i dia.+ 6  Però la que s’entrega als plaers sensuals està morta encara que estigui viva. 7  Per això, continua donant aquestes instruccions* perquè tots siguin irreprotxables. 8  De fet, si algú no manté els seus, especialment els de casa seva, ha renegat de la fe i és pitjor que una persona sense fe.+ 9  Per poder incloure una viuda a la llista ha de tenir almenys 60 anys, ha d’haver sigut esposa d’un sol home 10  i ha de ser coneguda per les seves obres exceŀlents,+ com ara haver criat fills,+ haver sigut hospitalària,+ haver rentat els peus als sants,+ haver ajudat els que pateixen+ i haver-se dedicat a fer tot tipus de bones obres. 11  Però no incloguis a la llista les viudes més joves perquè, quan els seus desitjos sexuals s’interposen entre elles i el Crist, es volen casar. 12  Elles es guanyaran una condemna per no complir la promesa que havien fet.* 13  A més, agafen el costum de no fer res i d’anar d’una casa a una altra. I no només no fan res, sinó que també xafardegen i es fiquen en els assumptes dels altres+ parlant del que no han de parlar. 14  Per tant, vull que les viudes joves es casin,+ tinguin fills+ i s’ocupin de casa seva, i així no donin cap motiu a l’enemic per criticar. 15  De fet, algunes ja s’han desviat per seguir Satanàs. 16  Si alguna dona creient té viudes a la seva família, que les ajudi perquè no siguin una càrrega per a la congregació. Així la congregació podrà ajudar les viudes que realment són viudes.*+ 17  Que els ancians que dirigeixen* bé la congregació+ siguin considerats dignes de rebre doble honra,+ especialment els que treballen de valent parlant i ensenyant.+ 18  Perquè les Escriptures diuen: «No posis morrió al bou mentre trilla els cereals»,+ i també: «El treballador mereix el seu sou.»+ 19  No acceptis cap acusació contra un ancià* si no es basa en el testimoni de dos o tres testimonis.+ 20  Censura+ davant de tots els presents els que practiquen el pecat,+ perquè serveixi d’advertència als altres.* 21  T’ordeno solemnement davant de Déu, de Crist Jesús i dels àngels escollits que segueixis aquestes instruccions sense prejudicis ni favoritismes.+ 22  No imposis les mans sobre ningú precipitadament*+ ni et facis còmplice dels pecats dels altres. Has de mantenir-te cast. 23  No beguis més aigua.* Beu una mica de vi per causa del teu estómac i perquè sovint estàs malalt. 24  Els pecats d’alguns homes són coneguts públicament i els porten directament al judici, però els pecats d’altres homes es fan públics més tard.+ 25  De la mateixa manera, les bones obres són conegudes públicament,+ i les que no ho són no es poden mantenir amagades.+

Notes a peu de pàgina

Lit. «Honra».
O «que realment ho necessiten», és a dir, que no tenen ningú que les ajudi.
O «en la indigència».
O «aquests manaments».
Lit. «la primera fe».
O «que realment ho necessiten», és a dir, que no tenen ningú que les ajudi.
O «presideixen».
O «home gran».
Lit. «perquè els altres tinguin temor».
Fa referència a no nomenar ningú de forma precipitada.
O «No beguis només aigua».