Eclesiastès 10:1-20

  • Una mica de ximpleria pesa més que la saviesa (1)

  • Els perills de la incompetència (2-11)

  • La trista situació dels ximples (12-15)

  • Ximpleria entre els governants (16-20)

    • Un ocellet pot repetir el que has dit (20)

10  Tal com les mosques mortes fan que l’oli del perfumista es faci malbé i faci pudor, una mica de ximpleria pesa més que la saviesa i l’honor.+ 2  El cor del savi el porta pel bon camí,* però el cor de l’estúpid el porta pel mal camí.*+ 3  Vagi pel camí que vagi, al ximple li falta seny,*+ i fa que tothom sàpiga que és un ximple.+ 4  Si la fúria* d’un governant esclata contra tu, no marxis del teu lloc,+ perquè la calma suavitza grans pecats.+ 5  Hi ha una cosa angoixant que he vist sota el sol, el tipus d’error que cometen els que estan en el poder:+ 6  als ximples els posen en moltes posicions elevades, però la gent competent* segueix en posicions inferiors. 7  He vist servidors anant a cavall i prínceps anant a peu com si fossin servidors.+ 8  Qui cava un clot hi pot caure dins,+ i a qui fa un forat en un mur de pedra li pot picar una serp. 9  Qui extreu pedres pot prendre mal, i qui talla llenya corre perill.* 10  Si una destral no està esmolada i ningú l’esmola, caldrà fer més força. Però amb saviesa les coses surten bé. 11  Si la serp pica abans de ser encantada, a l’encantador* no li serveix de res la seva habilitat. 12  Amb les paraules de la seva boca, el savi aconsegueix aprovació,+ però els llavis de l’estúpid són la seva perdició:+ 13  les primeres paraules que surten de la seva boca són una ximpleria,+ i les seves últimes paraules són una bogeria desastrosa. 14  Amb tot, el ximple no para de parlar.+ L’home no sap què passarà; qui li pot dir el que succeirà després d’ell?+ 15  L’estúpid s’esgota amb el treball dur que fa, i és que no sap ni com anar a la ciutat. 16  Quan el rei és un noi+ i els prínceps comencen els banquets de bon matí, això és un desastre per al país! 17  En canvi, quan el rei és fill de nobles i els prínceps mengen quan toca, per agafar forces i no per emborratxar-se,+ que feliç és el país! 18  A causa de la mandra extrema el sostre s’enfonsa, i a causa de les mans gandules la casa té goteres.+ 19  El pa* es prepara per donar alegria i el vi fa la vida agradable,+ però els diners cobreixen totes les necessitats.+ 20  No maleeixis el* rei ni tan sols en els teus pensaments,*+ i no parlis malament dels rics a la teva habitació, perquè un ocell pot emportar-se el so de la teva veu* o un ocellet pot repetir el que has dit.

Notes a peu de pàgina

Lit. «és a la seva dreta».
Lit. «és a la seva esquerra».
Lit. «cor».
Lit. «l’esperit», «l’alè».
Lit. «el ric».
O potser «ha d’anar amb compte amb la llenya».
Lit. «amo de la llengua».
O «menjar».
O «No parlis malament del».
O potser «al teu llit».
O «del teu missatge».