Isaïes 41:1-29

  • Un conqueridor que ve des de l’est (1-7)

  • Déu escull Israel perquè sigui el seu servent (8-20)

    • «La descendència del meu amic Abraham» (8)

  • Jehovà desafia els altres déus (21-29)

41  «Illes, escolteu-me en silenci. Que les nacions recuperin les forces. Que s’acostin i parlin.+ Reunim-nos per al judici.  2  Qui ha fet venir algú des de l’est+i l’ha cridat als seus peus* per fer justícia,per entregar-li nacionsi perquè sotmeti reis?+ Qui els redueix a pols amb la seva espasai els dispersa amb el seu arc com la palla que el vent s’emporta?  3  Ell els persegueix, avança sense impedimentsper camins que els seus peus mai han trepitjat.  4  Qui ha actuat i ha fet això,convocant les generacions des del principi? Jo, Jehovà, soc el Primer,+i amb els últims soc el mateix.»+  5  Les illes ho han vist i s’han espantat. Els confins de la terra van començar a tremolar. S’ajunten i avancen.  6  Cadascú ajuda el seu companyi diu al seu germà: «Sigues fort.»  7  Així, l’artesà anima l’orfebre,+i qui aplana amb el martell de forjaanima a qui dona cops de martell a l’enclusai diu de la soldadura: «Ha quedat bé.» Llavors fixen l’ídol amb claus perquè no caigui.  8  «Però tu, Israel, ets el meu servent,+tu, Jacob, ets qui he escollit,+la descendència del meu amic Abraham,+  9  tu, a qui vaig portar dels confins de la terra,+tu, a qui vaig cridar de les regions més llunyanes. Et vaig dir: “Tu ets el meu servent.+ T’he escollit i no t’he rebutjat.+ 10  No tinguis por, perquè estic amb tu.+ No t’angoixis, perquè soc el teu Déu.+ Jo et donaré forces, jo t’ajudaré.+ T’agafaré ben fort amb la meva mà dreta de justícia.” 11  Tots els que estan furiosos amb tu seran avergonyits i humiliats.+ Els que lluiten contra tu quedaran reduïts a no res i desapareixeran.+ 12  Buscaràs els que lluiten contra tu, però no els trobaràs. Els que fan guerra contra tu seran com no res, com allò que no existeix.+ 13  Perquè jo, Jehovà, el teu Déu, et tinc agafada la mà dreta. Jo soc qui et diu: “No tinguis por, que jo t’ajudaré.”+ 14  No tinguis por, petit cuc* Jacob,+perquè jo t’ajudaré, poble d’Israel», diu Jehovà, el teu Recomprador,+ el Sant d’Israel. 15  «Mira! He fet de tu un trill nou,+un trill amb dents de doble tall. Trepitjaràs les muntanyes i les trituraràs,i convertiràs els turons en palla. 16  Els ventaràsi el vent se’ls emportarà,una tempesta de vent els dispersarà. T’alegraràs gràcies a Jehovà+i parlaràs amb orgull del Sant d’Israel.»+ 17  «Els necessitats i els pobres busquen aigua, però no n’hi ha. Tenen la llengua seca de tanta set.+ Jo, Jehovà, els respondré.+ Jo, el Déu d’Israel, no els abandonaré.+ 18  Faré que flueixin rius pels turons pelats+i que brollin fonts a les valls.+ Convertiré el desert en un estany ple de canyesi la terra àrida en fonts d’aigua.+ 19  Al desert hi plantaré cedres,acàcies, murtres i pins.+ I a la plana desèrtica hi plantaré ginebres,freixes i xiprers+ 20  perquè tothom vegi i sàpiga,presti atenció i entenguique ho ha fet la mà de Jehovài que ho ha creat el Sant d’Israel.»+ 21  «Exposeu el vostre cas», diu Jehovà. «Presenteu els vostres arguments», diu el Rei de Jacob. 22  «Presenteu proves i expliqueu-nos les coses que passaran. Expliqueu-nos les coses del passatperquè hi puguem reflexionar* i saber com acabaran,o bé anuncieu-nos les coses que vindran.+ 23  Digueu-nos què passarà al futurperquè sapiguem que sou déus.+ Feu alguna cosa, sigui bona o dolenta,perquè la puguem veure i ens sorprengui.+ 24  Mireu! Vosaltres no sou resi les coses que feu són inútils.+ Tots els que us escullen són detestables.+ 25  He cridat algú perquè vingui des del nord, i vindrà,+algú de l’est+ que invocarà el meu nom. Trepitjarà governants com si fossin fang,+igual que un terrisser trepitja el fang humit. 26  Qui va parlar d’això des del principi perquè ho sabéssimo des de temps passats perquè poguéssim dir: “Té raó”?+ De fet, ningú ho va anunciar! Ningú ho va proclamar! Ningú us va sentir dir res!»+ 27  Jo vaig ser el primer a dir a Sió: «Ja són aquí!»+ I enviaré un missatger que porti bones notícies a Jerusalem.+ 28  Vaig seguir mirant i no hi havia ningú,no hi havia ningú entre ells que pogués donar cap consell. I els vaig continuar demanant que responguessin. 29  Tots ells són una mentida.* Les seves obres no són res. Les seves imatges de metall són vent i una irrealitat.+

Notes a peu de pàgina

És a dir, l’ha cridat perquè el serveixi.
És a dir, indefens i insignificant.
O «posar el cor».
O «no existeixen».