Isaïes 6:1-13
6 L’any que va morir el rei Ozies,+ vaig veure Jehovà assegut a un tron alt i elevat,+ i la falda del seu vestit omplia el temple.
2 Hi havia serafins damunt d’ell i cadascun tenia sis ales. Cadascun d’ells es cobria la cara amb dues ales, es cobria els peus amb dues ales i volava amb les altres dues.
3 Amb veu forta, es deien l’un a l’altre:
«Sant, sant, sant és Jehovà dels exèrcits!+
Tota la terra està plena de la seva glòria.»
4 El ressò d’aquell crit va fer tremolar els suports de les portes, i tota la casa es va omplir de fum.+
5 Llavors vaig dir: «Pobre de mi!
Soc home mort!*
Perquè soc un home de llavis impursi visc enmig d’un poble de llavis impurs,+i he vist el Rei, Jehovà dels exèrcits, amb els meus propis ulls!»
6 Aleshores un dels serafins va venir volant cap a mi i, a la mà, hi portava una brasa encesa+ que havia agafat de l’altar amb unes tenalles.+
7 Em va tocar la boca i va dir:
«Mira, això ha tocat els teus llavis.
La teva culpa ha sigut eliminadai el teu pecat ha sigut expiat.»
8 Llavors vaig escoltar la veu de Jehovà, que deia: «A qui enviaré? Qui hi anirà per nosaltres?»+ I jo vaig contestar: «Aquí em tens! Envia-m’hi a mi!»+
9 I ell em va dir: «Ves, i digues a aquest poble:
“Escoltareu una vegada i una altra,però no entendreu res.
Mirareu una vegada i una altra,però no aconseguireu cap mena de coneixement.”+
10 Fes insensible el cor d’aquest poble,+tapa’ls les orelles+i tanca’ls els ullsperquè no hi vegin amb els ullsni hi sentin amb les orelles,perquè el seu cor no comprenguii no tornin a Déu i es curin.»+
11 I jo vaig contestar: «Fins quan, Jehovà?» I ell va dir:
«Fins que les ciutats s’ensorrin i quedin deshabitades,les cases estiguin buidesi la terra quedi devastada i desolada,+
12 fins que Jehovà s’endugui els homes molt lluny+i gran part de la terra quedi abandonada.
13 »Però encara hi quedarà una desena part que tornarà a ser cremada. Serà com la soca que queda quan es tala un arbre gran o un roure. La seva soca serà una descendència santa.»
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «He sigut reduït a silenci!».
