Deuteronomi 5:1-33

  • El pacte de Jehovà a l’Horeb (1-5)

  • Repetició dels Deu Manaments (6-22)

  • El poble té por a la muntanya del Sinaí (23-33)

5  Llavors Moisès va convocar tot el poble d’Israel i els va dir: «Israel, escolteu les normes i les decisions judicials que avui us transmeto. Us les heu d’aprendre i les heu de complir al peu de la lletra. 2  Jehovà, el nostre Déu, va fer un pacte amb nosaltres a l’Horeb.+ 3  Jehovà no va fer aquest pacte amb els nostres avantpassats, sinó amb nosaltres, tots els que avui estem aquí vius. 4  Jehovà va parlar amb vosaltres cara a cara a la muntanya, des del mig del foc.+ 5  En aquella ocasió, com que teníeu por del foc i no vau pujar a la muntanya,+ jo em vaig quedar entre Jehovà i vosaltres+ per comunicar-vos el missatge de Jehovà. I ell va dir: 6  »“Jo soc Jehovà, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, on eres esclau.+ 7  No tinguis mai altres déus a part de mi.*+ 8  »”No et facis cap imatge esculpida+ ni cap representació de res que hi hagi a dalt al cel, a baix a la terra o a dins de les aigües. 9  No t’inclinis davant d’elles ni et deixis convèncer per servir-les,+ perquè jo, Jehovà, el teu Déu, soc un Déu que exigeixo devoció exclusiva,+ i faig que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació dels que m’odien.+ 10  Però mostro amor lleial durant mil generacions als descendents dels que m’estimen i obeeixen els meus manaments. 11  »”No facis servir el nom de Jehovà, el teu Déu, d’una manera indigna,+ perquè jo, Jehovà, no deixaré sense càstig la persona que faci servir el meu nom d’una manera indigna.+ 12  »”Celebra el dissabte per mantenir-lo sagrat, tal com Jehovà, el teu Déu, t’ha manat.+ 13  Tens sis dies per treballar i fer totes les teves feines,+ 14  però el setè dia és un dissabte per a Jehovà, el teu Déu.+ No facis cap treball,+ ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni el teu bou, ni el teu burro, ni els teus animals, ni l’estranger que viu a les teves ciutats.*+ Així el teu esclau i la teva esclava podran descansar igual que tu.+ 15  Recorda que vas ser esclau a la terra d’Egipte i que Jehovà, el teu Déu, et va treure d’allà amb mà forta i braç poderós.+ És per aquest motiu que Jehovà, el teu Déu, et va manar que celebressis el dissabte. 16  »”Honra el teu pare i la teva mare,+ tal com t’ha manat Jehovà, el teu Déu, perquè puguis viure molt de temps i tot et vagi bé a la terra que Jehovà, el teu Déu, et donarà.+ 17  »”No assassinis.+ 18  »”Tampoc cometis adulteri.+ 19  »”Tampoc robis.+ 20  »”Tampoc testifiquis falsament contra ningú.+ 21  »”Tampoc desitgis la dona d’un altre.+ Tampoc desitgis egoistament la casa d’un altre, ni el seu camp, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu burro, ni res que sigui seu.”+ 22  »Aquests són els manaments* que Jehovà va donar amb una veu potent a tota la vostra congregació a la muntanya, des del foc, el núvol i la foscor espessa,+ i no va afegir res més a aquests manaments. Llavors els va escriure en dues taules de pedra i me les va donar.+ 23  »Quan vau sentir la veu que venia de la foscor, mentre la muntanya cremava,+ tots els caps de les tribus i els ancians es van apropar a mi. 24  Llavors vau dir: “Jehovà, el nostre Déu, ens ha mostrat la seva glòria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu des del foc.+ Avui hem vist que Déu pot parlar amb l’home i que aquest pot seguir amb vida.+ 25  Però ara, per què hem de morir? Aquest foc tan gran ens pot consumir. Si seguim sentint la veu de Jehovà, el nostre Déu, morirem. 26  Perquè, qui d’entre tota la humanitat* ha seguit amb vida després de sentir la veu del Déu viu parlant-li des del foc, com nosaltres l’hem sentit? 27  Acosta’t tu per escoltar tot el que digui Jehovà, el nostre Déu. Després ja ens diràs tot el que Jehovà, el nostre Déu, et digui, i nosaltres t’escoltarem i ho farem.”+ 28  »Jehovà us va escoltar quan vau parlar amb mi, i Jehovà em va dir: “He sentit el que t’ha dit aquest poble. Tot el que han dit està bé.+ 29  Tant de bo que el seu cor sempre estigués disposat a tenir-me temor+ i a obeir els meus manaments!+ Així sempre els aniria bé a ells i als seus fills.+ 30  Ves i digue’ls: ‘Torneu a les vostres tendes.’ 31  Però tu queda’t aquí amb mi, que et comunicaré tots els manaments, les normes i les decisions judicials que els has d’ensenyar i que ells hauran d’obeir a la terra que els donaré perquè la conquereixin.” 32  Així doncs, assegureu-vos de fer tot el que Jehovà, el vostre Déu, us ha manat.+ No us desvieu ni a la dreta ni a l’esquerra.+ 33  Seguiu sempre el camí que Jehovà, el vostre Déu, us ha manat+ perquè us vagi bé i visqueu molt de temps a la terra que conquerireu.+

Notes a peu de pàgina

O «per desafiar-me». Lit. «contra la meva cara».
Lit. «a dins de les teves portes».
Lit. «les paraules».
Lit. «tota carn».