Fets dels Apòstols 8:1-40
8 Saule aprovava l’assassinat d’Esteve.+
I des d’aquell dia, va començar una gran persecució contra la congregació de Jerusalem, i tots, excepte els apòstols, van ser dispersats per les regions de Judea i Samària.+
2 Uns homes devots es van emportar Esteve i el van enterrar, i van fer un gran dol per ell.
3 I Saule va començar a perseguir la congregació amb molta crueltat. Entrava en una casa rere una altra, i arrossegava els homes i les dones a fora i els ficava a la presó.+
4 Ara bé, tots els que havien sigut dispersats anunciaven les bones notícies de la paraula allà on anaven.+
5 I Felip va baixar a la ciutat* de Samària+ i va començar a predicar a la gent sobre el Crist.
6 Tota la multitud prestava molta atenció al que Felip deia. L’escoltaven i veien els miracles* que feia.
7 Hi havia moltes persones que tenien esperits malvats,* i els esperits cridaven molt fort i sortien d’elles.+ A més, molts paralítics i coixos també es van curar.
8 Per això la ciutat es va omplir d’alegria.
9 A la ciutat hi havia un home anomenat Simó que, abans d’això, havia practicat màgia i havia deixat meravellada la nació de Samària, i deia que era algú molt important.
10 I tots ells, des del més petit fins al més gran, l’escoltaven amb atenció i deien: «Aquest home és el Poder de Déu, l’anomenat Gran Poder.»
11 Per això l’escoltaven amb atenció, perquè durant molt de temps els havia meravellat amb la seva màgia.
12 Però quan Felip els va anunciar les bones notícies del Regne de Déu+ i del nom de Jesucrist, tant homes com dones van creure en el que deia i es van batejar.+
13 El mateix Simó també es va fer creient, i després de batejar-se, sempre anava amb Felip,+ i es meravellava quan veia els miracles i les grans obres poderoses que es feien.
14 Quan els apòstols a Jerusalem van sentir que la gent de Samària havia acceptat la paraula de Déu,+ els van enviar Pere i Joan.
15 Llavors ells hi van baixar i van orar perquè els samaritans rebessin esperit sant,+
16 ja que només havien sigut batejats en el nom del Senyor Jesús però cap d’ells encara no havia rebut esperit sant.+
17 Llavors els van imposar les mans+ i van rebre esperit sant.
18 Quan Simó va veure que quan els apòstols imposaven les mans sobre algú, aquest rebia esperit, els va oferir diners
19 i els va dir: «Doneu-me a mi també aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans també rebi esperit sant.»
20 Però Pere li va respondre: «Que la teva plata mori amb tu, perquè pensaves que podies aconseguir el regal* de Déu amb diners.+
21 Tu no pots ni participar en això ni tenir-hi res a veure, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu.
22 Per tant, penedeix-te de la teva maldat i suplica a Jehovà* que, si és possible, perdoni les males intencions del teu cor,
23 perquè veig que ets un verí amarg* i un esclau de la injustícia.»
24 Simó els va respondre: «Supliqueu Jehovà* per mi perquè no em passi res de tot el que heu dit.»
25 Després de donar un testimoni complet i de parlar sobre la paraula de Jehovà,* se’n van tornar cap a Jerusalem i van anar anunciant les bones notícies per molts pobles samaritans.+
26 Però l’àngel de Jehovà*+ va dir a Felip: «Prepara’t i ves cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza.» (Aquest camí està al desert.)
27 Així doncs, Felip es va preparar i hi va anar. Llavors va veure un eunuc* etíop, un home amb molta autoritat al servei de Candace, la reina dels etíops, que tenia al seu càrrec tot el seu tresor. Aquest home havia anat a Jerusalem a adorar Déu+
28 i ara se’n tornava. Estava assegut al seu carruatge i llegia en veu alta el profeta Isaïes.
29 Llavors l’esperit va dir a Felip: «Ves i apropa’t al carruatge.»
30 Felip va córrer al costat del carruatge i va sentir que l’eunuc llegia en veu alta el profeta Isaïes, i li va dir: «Realment entens el que estàs llegint?»
31 I ell va respondre: «Com ho puc entendre si no hi ha ningú que m’ho ensenyi?» Per això, li va demanar a Felip que pugés i s’assegués amb ell.
32 El relat de les Escriptures que estava llegint era aquest: «Com una ovella el van portar a l’escorxador, i com un corder que està callat davant del seu esquilador, ell no obre la boca.+
33 Durant la seva humiliació, li van negar la justícia.+ Com que la seva vida és eliminada de la terra, qui parlarà dels detalls dels seus orígens?»*+
34 Llavors l’eunuc va dir a Felip: «Si us plau, explica’m de qui parla el profeta. D’ell mateix o d’algú altre?»
35 I Felip, començant per aquest relat de les Escriptures, li va parlar de les bones notícies sobre Jesús.
36 Mentre anaven pel camí, van arribar a un lloc on hi havia aigua, i l’eunuc va dir: «Mira! Aquí hi ha aigua. Què impedeix que em bategi?»
37 *
38 Aleshores va fer parar el carruatge, i tant Felip com l’eunuc van baixar i van entrar a l’aigua. Llavors Felip el va batejar.
39 Quan van sortir de l’aigua, l’esperit de Jehovà* de seguida va fer que Felip marxés a un altre lloc, i l’eunuc ja no el va tornar a veure més. I l’eunuc va seguir el seu camí molt content.
40 En canvi, Felip va acabar a Asdod, i va continuar anunciant les bones notícies per totes les ciutats on passava fins que va arribar a Cesarea.+
Notes a peu de pàgina
^ O potser «a una ciutat».
^ Lit. «senyals».
^ Lit. «impurs».
^ O «regal gratuït».
^ Lit. «fel d’amargor».
^ O «funcionari de la cort».
^ Lit. «de la seva generació».
