Les bones notícies segons Joan 6:1-71
6 Després d’això, Jesús va anar a l’altra banda del mar de Galilea, o de Tiberíades.+
2 I el seguia una gran multitud,+ perquè veien els miracles* que feia quan curava els malalts.+
3 Aleshores Jesús va pujar a una muntanya i es va asseure amb els seus deixebles.
4 S’apropava la Pasqua,+ la festa dels jueus.
5 Quan Jesús va alçar els ulls i va veure una gran multitud que venia cap a ell, va dir a Felip: «On comprarem pa perquè mengi tota aquesta gent?»+
6 En realitat li va dir això per posar-lo a prova, perquè ell ja sabia el que estava a punt de fer.
7 Felip li va contestar: «Ni amb 200 denaris* de pa n’hi hauria prou per donar-ne un trosset a cadascú.»
8 Un dels seus deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li va dir:
9 «Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però, què és això per a tanta gent?»+
10 Llavors Jesús va dir: «Feu seure la gent.» Com que en aquell lloc hi havia molta herba, la gent s’hi va asseure. Hi havia uns 5.000 homes.+
11 Jesús va agafar el pa i, després de donar gràcies a Déu, el va repartir als que estaven asseguts. Aleshores va fer el mateix amb els peixets i en van menjar tants com van voler.
12 Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: «Recolliu els trossos que han sobrat perquè no es desaprofiti res.»
13 Així que els van recollir, i van omplir 12 cistells amb els trossos que havien sobrat a la gent que havia menjat dels cinc pans d’ordi.
14 Quan la gent va veure el miracle que havia fet, van dir: «Aquest realment és el Profeta que havia de venir al món.»+
15 Però Jesús, que sabia que estaven a punt de venir i endur-se’l a la força per fer-lo rei, se’n va anar+ una altra vegada a la muntanya tot sol.+
16 Al capvespre, els seus deixebles van baixar al mar,+
17 van pujar a una barca i van començar a creuar el mar en direcció a Cafarnaüm. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells.+
18 A més, com que el vent bufava molt fort, el mar s’anava encrespant.+
19 I després d’haver remat uns cinc o sis quilòmetres,* van veure Jesús que s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van espantar.
20 Però ell els va dir: «Soc jo. No tingueu por!»+
21 Llavors van voler que pugés a la barca, i poc després la barca va arribar al lloc on anaven.+
22 L’endemà, la multitud que s’havia quedat a l’altra banda del mar es va adonar que no hi havia cap barca. Hi havia hagut una barca petita, però Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, perquè ells havien marxat tots sols.
23 Llavors unes barques de Tiberíades van arribar prop del lloc on ells havien menjat el pa després que el Senyor hagués donat gràcies a Déu.
24 Per això, quan la multitud va veure que ni Jesús ni els seus deixebles estaven allà, van pujar a les barques i van anar a Cafarnaüm a buscar Jesús.
25 Quan el van trobar a l’altra banda del mar, li van preguntar: «Rabí,+ quan has arribat aquí?»
26 Jesús els va respondre: «Us ho ben asseguro, vosaltres no em busqueu perquè heu vist miracles, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets.+
27 Heu de treballar, però no pel menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que perdura i que dona vida eterna.+ El Fill de l’Home us donarà aquest menjar, ja que és a ell a qui el Pare, Déu mateix, li ha posat el seu segell d’aprovació.»+
28 I ells li van preguntar: «Què hem de fer per dur a terme les obres de Déu?»
29 Jesús els va contestar: «Aquesta és l’obra de Déu: que demostreu fe en aquell a qui ell ha enviat.»+
30 Ells li van dir: «Quin miracle faràs+ perquè el vegem i et creguem? Quina obra faràs?
31 Els nostres avantpassats van menjar el mannà al desert,+ tal com està escrit: “Els va donar pa del cel per menjar.”»+
32 Aleshores Jesús els va contestar: «Us ho ben asseguro, Moisès no us va donar el pa del cel. És el meu Pare qui us dona el verdader pa del cel.
33 Perquè el pa de Déu és qui ha baixat del cel i dona vida al món.»
34 I ells li van dir: «Senyor, dona’ns sempre d’aquest pa.»
35 Jesús els va dir: «Jo soc el pa de la vida. Qui vingui a mi no tindrà gana mai més, i qui demostri fe en mi no tindrà set mai més.+
36 Però tal com us he dit, vosaltres m’heu vist però encara no creieu.+
37 Tots aquells que el Pare em dona vindran a mi, i jo no rebutjaré mai ningú que vingui a mi.+
38 Perquè no he baixat del cel+ per fer la meva voluntat, sinó per fer la voluntat d’aquell que m’ha enviat.+
39 Aquesta és la voluntat d’aquell que m’ha enviat: que no perdi ni un de sol dels que m’ha donat, sinó que els ressusciti+ l’últim dia.
40 Perquè la voluntat del meu Pare és que tot aquell que accepti el Fill i demostri fe en ell tingui vida eterna,+ i jo el ressuscitaré+ l’últim dia.»
41 Llavors els jueus es van posar a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo soc el pa que ha baixat del cel»,+
42 i deien: «¿Aquest no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare.+ Com és que ara diu: “He baixat del cel”?»
43 Jesús els va respondre: «Deixeu de murmurar entre vosaltres.
44 Ningú pot venir a mi a menys que el Pare, que m’ha enviat, l’atregui,+ i jo el ressuscitaré l’últim dia.+
45 En els Profetes hi ha escrit: “Tots seran ensenyats per Jehovà.”*+ Tot aquell que escolta el Pare i aprèn d’ell ve a mi.
46 Cap home ha vist el Pare,+ només aquell que ve de Déu. Aquest sí que ha vist el Pare.+
47 Us ben asseguro que qui cregui tindrà vida eterna.+
48 »Jo soc el pa de la vida.+
49 Els vostres avantpassats van menjar el mannà al desert però, tot i així, van morir.+
50 Aquest és el pa que ha baixat del cel, perquè tothom en pugui menjar i no mori.
51 Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa, viurà per sempre. De fet, el pa que jo donaré perquè el món pugui viure és la meva carn.»+
52 Llavors els jueus van començar a discutir entre ells, i deien: «Com pot aquest home donar-nos la seva carn per menjar?»
53 I Jesús els va dir: «Us ben asseguro que si no mengeu la carn del Fill de l’Home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres.+
54 Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré+ l’últim dia.
55 Perquè la meva carn és menjar de veritat i la meva sang és beguda de veritat.
56 Qui menja la meva carn i beu la meva sang continua unit amb mi, i jo continuo unit amb ell.+
57 Tal com el Pare que viu m’ha enviat i jo visc gràcies al Pare, qui mengi de la meva carn viurà gràcies a mi.+
58 Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el pa que van menjar els vostres avantpassats, que van acabar morint. Qui mengi d’aquest pa viurà per sempre.»+
59 Jesús va dir tot això mentre ensenyava a una sinagoga* a Cafarnaüm.
60 Quan ho van sentir, molts dels seus deixebles van dir: «Això que diu és ofensiu. Qui ho pot escoltar?»
61 Però Jesús, que dins seu sabia que els seus deixebles murmuraven sobre això, els va dir: «Això us fa ensopegar?
62 Aleshores, què passaria si veiéssiu el Fill de l’Home pujant allà on estava abans?+
63 El que dona vida és l’esperit,+ la carn no serveix de res. Les paraules que us he dit són esperit i són vida.+
64 Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» I és que Jesús sabia des del principi qui eren els que no creien i qui el trairia.+
65 I va afegir: «Per això us he dit que ningú pot venir a mi si el Pare no l’hi permet.»+
66 Per aquesta raó, molts dels seus deixebles van tornar a les coses que havien deixat enrere+ i van deixar d’anar amb ell.
67 Així que Jesús va dir als Dotze: «Vosaltres no voleu marxar, veritat?»
68 Simó Pere li va contestar: «Senyor, a qui anirem?+ Tu tens paraules de vida eterna.+
69 Nosaltres hem cregut i sabem que tu ets el Sant de Déu.»+
70 I Jesús els va respondre: «Jo us vaig escollir a vosaltres, als 12, veritat?+ Però un de vosaltres és un calumniador.»*+
71 Parlava de Judes, el fill de Simó Iscariot, perquè aquest el trairia, tot i que era un dels Dotze.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «senyals», aquí i a la resta del capítol.
^ O potser «assemblea pública».
^ O «diable».
