Proverbis 12:1-28

  • «Qui odia la correcció no té seny» (1)

  • «Parlar sense pensar és com clavar cops d’espasa» (18)

  • Promoure la pau produeix alegria (20)

  • «Jehovà detesta els llavis que diuen mentides» (22)

  • «L’ansietat esclafa el cor de l’home» (25)

12  Qui estima la disciplina estima el coneixement,+però qui odia la correcció no té seny.*+  2  Jehovà aprova l’home bo,però condemna l’home que planeja el mal.+  3  Ningú que practica la maldat aconsegueix seguretat,*+però el just mai serà desarrelat.  4  Una bona esposa* és una corona per al seu marit,+però l’esposa descarada és com una malaltia que podreix els ossos d’ell.+  5  Els pensaments del just són rectes,però els consells del malvat són enganyosos.  6  Les paraules dels malvats són una emboscada mortal,+però la boca de les persones justes les salva.+  7  Quan els malvats són enderrocats, deixen d’existir,però la casa dels justos seguirà en peu.+  8  L’home que parla amb prudència serà elogiat,+però qui té un cor retorçat serà tractat amb menyspreu.+  9  És millor ser considerat un ningú i tenir un servidorque gastar aires de grandesa i no tenir res de menjar.*+ 10  El just cuida els seus animals domèstics,+però, pel que fa al malvat, fins i tot quan es creu misericordiós, és cruel. 11  Qui cultiva el seu terreny s’atiparà de menjar,+però qui persegueix coses sense valor no té seny.* 12  El malvat enveja el que han caçat altres homes dolents,però l’arrel del just dona fruit. 13  L’home dolent és entrampat per les seves paraules pecaminoses,+però el just s’escapa de l’angoixa. 14  Gràcies al fruit de les seves paraules,* l’home queda satisfet de coses bones,+i el treball de les seves mans el recompensarà. 15  El ximple es pensa que el seu camí és correcte,+però el savi accepta els consells.+ 16  El ximple mostra de seguida* que està irritat,+però el prudent deixa passar* un insult. 17  El testimoni fidel diu la veritat,*però el testimoni fals diu mentides. 18  Parlar sense pensar és com clavar cops d’espasa,però la llengua dels savis cura les ferides.+ 19  Els llavis que diuen la veritat duraran per sempre,+però una llengua mentidera només durarà un instant.+ 20  Al cor dels que tramen el mal hi ha engany,però els que promouen* la pau tenen alegria.+ 21  El just no prendrà cap mal,+però els malvats s’afartaran de tantes desgràcies.+ 22  Jehovà detesta els llavis que diuen mentides,+però es complau en les persones fidels. 23  El prudent amaga el que sap,però el cor del ximple deixa anar la seva ximpleria.+ 24  Les mans treballadores* governaran,+però les mans gandules hauran de fer treballs forçats.+ 25  L’ansietat esclafa el cor de l’home,*+però una bona paraula l’anima.+ 26  El just busca els seus propis camps de pastura,però el camí que segueixen els malvats els extravia. 27  El gandul no surt a perseguir cap presa,+però ser treballador* és un tresor valuós per a l’home. 28  El camí de la justícia porta a la vida,+al llarg d’aquesta ruta no hi ha mort.

Notes a peu de pàgina

O «és irracional».
O «estabilitat».
O «Una esposa competent», «Una esposa capaç».
Lit. «pa».
Lit. «cor».
Lit. «la seva boca».
O «el mateix dia».
Lit. «cobreix».
Lit. «el que és just».
Lit. «aconsellen».
O «diligents».
O «deprimeix l’home».
O «diligent».