Salms 40:1-17

  • Donar gràcies al Déu incomparable

    • Les obres de Déu són tan nombroses que no es poden explicar (5)

    • Els sacrificis no són el més important per a Déu (6)

    • «Fer la teva voluntat és un plaer per a mi» (8)

Al director. Salm de David. 40  Vaig posar tota la meva esperança en Jehovà,*i ell em va prestar atenció* i va escoltar els meus crits d’auxili.+  2  Em va treure d’un pou d’aigües agitades,em va treure del fang enganxós. Va posar els meus peus sobre una roca,va fer ferms els meus passos.  3  Llavors va posar una cançó nova a la meva boca,+una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i quedaran admirats,i posaran la seva confiança en Jehovà.  4  Feliç l’home que confia en Jehovài que no busca l’ajuda dels insolents ni dels mentiders.*  5  Jehovà, Déu meu,has fet moltes coses meravelloses per nosaltresi sempre penses en nosaltres.+ Ningú es pot comparar amb tu.+ Si volgués explicar i parlar de totes aquestes coses meravelloses,serien tantes que no les podria ni comptar!+  6  No has volgut* sacrificis ni ofrenes,+però has obert les meves orelles perquè escolti.+ No has demanat ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat.+  7  Llavors vaig dir: «He vingut. En el rotlle* s’ha escrit sobre mi.+  8  Déu meu, fer la teva voluntat és un plaer per a mi,*+la teva llei està al fons del meu cor.+  9  Anuncio les bones notícies de justícia enmig de la gran congregació.+ Jehovà, saps prou béque no refreno els meus llavis.+ 10  No amago la teva justícia dins del meu cor. Proclamo la teva fidelitat i la teva salvació. No amago el teu amor lleial ni la teva veritat a la gran congregació.»+ 11  Oh Jehovà, no em neguis la teva misericòrdia. Que el teu amor lleial i la teva veritat em protegeixin constantment.+ 12  Estic envoltat de tantes desgràcies que no les puc ni comptar.+ He comès tants errors que estic aclaparat i no sé per on anar,+són tan nombrosos com els cabells del meu cap. Estic molt desanimat. 13  Jehovà, si us plau, salva’m.+ Jehovà, afanya’t a ajudar-me.+ 14  Que tots els que em volen mataracabin avergonyits i deshonrats. Que els que s’alegren de les meves desgràcieses retirin humiliats. 15  Que els que es burlen de mi dient: «Que bé! Que bé!» s’horroritzin de la seva pròpia vergonya. 16  Però que els que et busquen+saltin de goig i s’alegrin gràcies a tu.+ Que els que estimen els teus actes de salvació sempre diguin: «Que Jehovà sigui glorificat!»+ 17  Però jo estic indefens i soc pobre. Que Jehovà em presti atenció. Tu ets qui m’ajuda i qui em salva.+ Déu meu, no triguis.+

Notes a peu de pàgina

O «Vaig esperar Jehovà amb paciència».
O «es va ajupir per escoltar-me».
O «falsos».
O «No t’has complagut en».
Lit. «En el rotlle del llibre».
O «el meu desig».