Salms 62:1-12
Al director. De Jedutun.* Salm de David.
62 Sí, espero Déu en silenci.
D’ell ve la meva salvació.+
2 Sí, ell és la meva roca i la meva salvació, el meu refugi* segur.+
Mai seré completament sacsejat.+
3 Fins quan seguireu atacant un home per assassinar-lo?+
Tots vosaltres sou tan perillosos com una paret inclinada, un mur de pedra a punt de caure.*
4 Perquè ells conspiren per fer-lo caure de la seva posició elevada,*els encanta mentir.
Amb la boca beneeixen, però per dintre maleeixen.+ (Sèlah)
5 Sí, espero Déu en silenci,+perquè d’ell ve la meva esperança.+
6 Sí, ell és la meva roca i la meva salvació, el meu refugi segur.
Mai seré sacsejat.+
7 La meva salvació i la meva glòria depenen de Déu.
Déu és la meva roca forta, el meu refugi.+
8 Confieu en ell en tot moment, oh poble.
Vesseu el vostre cor davant d’ell.+
Déu és un refugi per a nosaltres.+ (Sèlah)
9 Els fills dels homes són un simple sospir,els fills de la humanitat són una falsa iŀlusió.+
Quan se’ls posa junts a una balança, pesen menys que un simple sospir.+
10 No confiïs en l’extorsióni posis falses esperances en el robatori.
Si les teves riqueses augmenten, no centris el teu cor en elles.+
11 Déu ha parlat una vegada, jo he escoltat això dues vegades:
la força és de Déu.+
12 L’amor lleial també és teu, oh Jehovà,+perquè tu pagues a cadascú segons les seves accions.+
Notes a peu de pàgina
^ O «lloc alt».
^ O potser «Tots vosaltres, com si ell fos una paret inclinada, un mur de pedra a punt de caure».
^ O «dignitat».
