1-3. (a) Per què estava en perill la casa d’Abigail? (b) Què aprendrem sobre aquesta dona excepcional?

 ABIGAIL veu el pànic en els ulls del seu jove servent. No li falten raons per tenir por; els amenaça un terrible perill. Mentre parlen, uns quatre-cents soldats avancen cap a la casa de Nabal, el seu marit, decidits a exterminar-ne tots els homes. Per què?

² Nabal tenia la culpa de tot. Havia actuat amb la crueltat i la insolència de sempre. Però en aquesta ocasió havia ficat la pota fins al fons, perquè havia insultat l’home equivocat: el comandant d’un grup de soldats lleials i experimentats. Un dels joves treballadors de Nabal, potser un pastor, va decidir parlar amb Abigail, convençut que ella trobaria la manera de salvar-los. Ara bé, què podia fer una dona sola davant tot un exèrcit?

³ Abans de res, coneguem millor aquesta dona excepcional. Qui va ser Abigail? Com s’havia arribat a aquesta situació tan crítica? I com podem imitar la seva fe?

4. Quina mena d’home era Nabal?

⁴ Abigail i Nabal no feien bona parella. Ell no hauria pogut trobar una esposa millor; en canvi, ella no es podria haver casat amb un home pitjor. És cert que Nabal era ric i tenia un concepte molt elevat de si mateix, però què en pensaven els altres? És un dels personatges que la Bíblia descriu de manera més negativa. De fet, el seu nom significa «insensat» o «estúpid». Que li van triar els seus pares, aquest nom, o és un malnom que es va guanyar per la seva conducta? Sigui com sigui, li esqueia molt bé, perquè era «un home dur i mal educat», un dèspota i un  borratxo. Tothom li tenia por i el menyspreava (1 Sam. 25:2, 3, 17, 21, 25).

5, 6. (a) Quines qualitats d’Abigail destacaries? (b) Per què es devia casar Abigail amb un indesitjable com Nabal?

⁵ Ara bé, Abigail no s’assemblava a Nabal en res. Per començar, el seu nom vol dir «el meu pare salta de goig». Sens dubte, molts pares s’enorgulleixen de tenir una filla bonica, però els pares realment savis són conscients que el que de debò importa és la bellesa interior. Normalment, les persones que compten amb el do de l’atractiu físic cometen l’error de pensar que no necessiten cultivar seny, saviesa, valor, fe o altres qualitats com aquestes. Però sabem que Abigail no era així, perquè la Bíblia l’elogia tant pel seu seny com per la seva bellesa (llegeix 1 Samuel 25:3).

⁶ Potser alguns no entenen per què una dona jove i intel·ligent es va casar amb un indesitjable com aquell. Però no hem d’oblidar que aleshores eren els pares qui, en moltes ocasions, concertaven el matrimoni dels fills o hi tenien molt a dir. I en el cas d’Abigail? La van animar els seus pares a casar-se amb Nabal, o fins i tot van ser ells qui van planificar aquesta unió perquè era ric i influent? Es van veure obligats a fer-ho perquè eren pobres? En qualsevol cas, la riquesa de Nabal no el feia un bon espòs.

7. (a) Quines actituds eviten els pares que volen inculcar en els seus fills respecte envers el matrimoni? (b) Què s’havia proposat fer Abigail?

⁷ Els pares assenyats miren d’inculcar en els seus fills respecte envers el matrimoni. Per això, no els pressionen perquè es casin per diners ni tampoc els animen a festejar abans de ser prou madurs per assumir les responsabilitats que comporta el matrimoni (1 Cor. 7:36, NM). Però ja era massa tard per a Abigail. Per algun motiu s’havia casat amb Nabal i, malgrat tot, s’havia proposat portar-ho el millor que pogués.

8. A qui havia insultat Nabal, i per què va ser això un greu error?

⁸ Nabal li havia complicat la vida a Abigail encara més. L’home qui havia insultat era ni més ni menys que David, el fidel servent que Jehovà havia triat com a successor del rei Saül i que el profeta Samuel havia ungit (1 Sam. 16:1, 2, 11-13). David s’amagava del gelós rei Saül, qui el volia assassinar, i s’havia refugiat al desert amb els seus sis-cents soldats lleials.

9, 10. (a) En quines condicions sobrevivien David i els seus soldats? (b) Per què Nabal hauria d’haver agraït el que feien David i els seus homes? (Consulta també la nota del paràgraf 10.)

⁹ Nabal vivia a Maon, però treballava a Carmel, una ciutat  propera on probablement també tenia terres. a Com que es tractava d’una zona de verds altiplans, era un lloc ideal per pasturar les seves tres mil ovelles. Però estava situada en un entorn feréstec. Al sud s’estenia el vast desert de Paran. A l’est hi havia una immensa extensió de terrenys àrids on abundaven congostos i coves fins arribar a la mar de la Sal, avui coneguda com la mar Morta. Enmig d’aquella regió inhòspita, David i els seus homes sobrevivien com podien, caçant per menjar i suportant moltes dificultats. Molt sovint es trobaven amb els joves pastors de Nabal.

¹⁰ Com van tractar aquells abnegats soldats als pastors? Tot i que els hauria estat fàcil robar-los una ovella de tant en tant, no ho van fer. En realitat, van ser un mur protector contra els diversos perills que amenaçaven els ramats i els treballadors de Nabal (llegeix 1 Samuel 25:15, 16). Hi havia molts animals salvatges i, com que la frontera meridional d’Israel quedava molt a la vora, els atacs de bandits estrangers estaven a l’ordre del dia. b

11, 12. (a) Com va reflectir respecte i tacte el missatge de David a Nabal? (b) Per què va ser inapropiada la reacció de Nabal?

¹¹ Segur que al desert era molt difícil obtenir aliment per a tots. Per això, un dia David va enviar deu missatgers a demanar ajuda a Nabal. Va escollir sàviament el moment: l’època de l’esquilada, una ocasió festiva en què la gent solia demostrar la seva generositat i hospitalitat. David també va triar amb cura les seves paraules i es va adreçar a Nabal amb cortesia. Fins i tot es va referir a si mateix amb l’expressió ‘el teu fill David’, potser en senyal de respecte envers Nabal, una persona més gran. Quina va ser la reacció de Nabal? (1 Sam. 25:5-8.)

¹² Es va posar fet una fúria! El jove servent que va descriure l’escena a Abigail va dir: «Els ha maltractats». Com que Nabal era un garrepa, es va queixar fent escarafalls pel seu pa, la seva aigua i els animals que havia matat. Va menysprear David i el va tractar com si fos un no ningú i un esclau fugitiu. És possible que Nabal tingués el mateix punt de vista que Saül, qui odiava David; ni l’un ni l’altre tenien una visió espiritual dels assumptes. Jehovà estimava David i no el considerava un esclau rebel, sinó el futur rei d’Israel (1 Sam. 25:10, 11, 14).

13. (a) Quina va ser la primera reacció de David a l’insult de Nabal? (b) Què ens mostra el principi de Jaume 1:20 sobre la reacció de David?

 ¹³ Quan David va sentir el que havia passat, es va enrabiar i va cridar als seus soldats: «Que tothom prengui l’espasa». Ell també es va preparar per a la batalla i va encapçalar una tropa de quatre-cents guerrers. Va jurar que exterminaria tots els homes de la casa de Nabal (1 Sam. 25:12, 13, 21, 22). Tot i que la còlera de David era comprensible, la va expressar de manera equivocada. La Bíblia diu: «La ira de l’home no acompleix la justícia de Déu» (Jm. 1:20). Ara bé, què podia fer Abigail per salvar els seus?

14. (a) Per què es pot dir que Abigail ja havia fet el primer pas per corregir l’error de Nabal? (b) Què aprenem del gran contrast entre Nabal i Abigail?

¹⁴ En certa manera, Abigail ja havia fet el primer pas per corregir el terrible error del seu marit: a diferència de Nabal, ella va estar disposada a escoltar. Per què el jove servent no va acudir directament al seu amo? Va dir que ‘era massa brètol perquè se li pogués parlar’ (1 Sam. 25:17). Malauradament, Nabal era tan arrogant que no volia escoltar els altres, i aquesta actitud també és molt comuna en els nostres dies. Però aquell servent sabia que Abigail no era com el seu marit, i potser per això va decidir explicar-li a ella el problema.

15, 16. (a) Com va demostrar Abigail que era com l’esposa capaç que es descriu a Proverbis? (b) Per què les accions d’Abigail no van constituir una rebel·lió contra l’autoritat del seu marit?

¹⁵ Com diu la Bíblia, Abigail va pensar i va actuar «de seguida». El relat fa servir en repetides ocasions expressions que indiquen que Abigail es va afanyar a actuar. Va preparar un regal generós per a David i els seus homes, que incloïa pa, vi, ovelles, gra torrat, i coques de panses i de figues. Això indica que Abigail administrava els afers de la casa, ja que estava al corrent de tot el que tenien, i ens recorda la descripció de la dona capaç que trobem al llibre de Proverbis (Prov. 31:10-31). Va enviar alguns dels seus servents amb totes les provisions i després els va seguir tota sola. Però el relat indica: «Al seu marit, Nabal, no li digué res» (1 Sam. 25:18, 19).

¹⁶ Vol dir això que Abigail s’estava rebel·lant contra l’autoritat que li corresponia al seu marit? No. Cal tenir present que Nabal havia actuat amb vilesa contra un ungit de Jehovà, i aquella acció podria suposar la mort de molts membres innocents de casa  seva. I si Abigail no hi feia res? No podria ser també còmplice de la culpa del seu espòs? En aquell cas, va haver de posar la submissió al seu Déu per sobre de la submissió al seu marit.

17, 18. (a) Com es va adreçar Abigail a David? (b) Per què van fer efecte les seves paraules?

¹⁷ Al cap de poc temps, Abigail es va trobar amb David i els seus homes. De nou es va afanyar, en aquesta ocasió per baixar del seu ruc i inclinar-se davant David en senyal d’humilitat (1 Sam. 25:20, 23). Aleshores es va expressar amb franquesa i li va suplicar fervorosament que mostrés misericòrdia al seu marit i als membres de la seva casa. Per què van fer efecte les seves paraules?

¹⁸ Abigail va assumir la culpa i va demanar perdó a David. Va ser realista i va admetre que el seu marit era tan insensat com indicava el seu nom; potser li va fer entendre que castigar un home com aquell seria rebaixar-se. Al reconèixer que David estava lluitant «les guerres de Jahvè», va expressar la seva confiança que ell era el representant de Jehovà. També va demostrar que coneixia la promesa divina en relació amb David i el regne, perquè va dir que Jehovà ‘el faria rei d’Israel’. A continuació, va instar David a evitar qualsevol acció que el fes culpable de sang o que més tard li provoqués remordiments de consciència (llegeix 1 Samuel 25:24-31). Quines paraules més bondadoses i commovedores!

19. Com va reaccionar David a les paraules d’Abigail, i per què la va encomiar?

¹⁹ Com va reaccionar David? Va acceptar el regal d’Abigail i va dir: «Beneït sigui Jahvè, Déu d’Israel, que t’ha enviat avui a trobar-me; beneït sigui el teu seny, i beneïda tu, que m’has impedit avui d’entrar aquí vessant sang». David la va encomiar per la seva valentia i per haver anat a trobar-lo amb rapidesa. També va reconèixer que, gràcies a ella, s’havia salvat d’incórrer en culpa de sang. «Puja en pau a casa teva», li va dir David. Després va afegir humilment: «He fet cas del que m’has dit» (1 Sam. 25:32-35).

20, 21. (a) Per què és admirable que Abigail estigués disposada a tornar amb el seu marit? (b) Com va demostrar Abigail valor i seny al triar el moment de parlar amb Nabal?

²⁰ Després d’acomiadar-se, segur que Abigail va seguir pensant en aquella trobada i es va adonar del gran abisme que hi havia entre aquell fidel i bondadós home i el tros d’ase que tenia per marit. Però no es va recrear en aquells pensaments. La Bíblia diu que «Abigail va arribar on era Nabal». Així, doncs, va tornar amb el seu marit, tan resolta com sempre a complir amb el seu  paper d’esposa el millor possible. Li havia d’explicar tot el que havia donat a David i els seus homes; Nabal tenia dret a saber-ho. També li havia d’informar del perill que havia evitat, perquè seria encara més vergonyós per a ell sentir-ho per boca d’algú altre. Però aquell no era el moment, ja que Nabal estava celebrant un festí digne d’un rei i estava molt borratxo (1 Sam. 25:36).

²¹ Abigail va tornar a demostrar valor i seny al triar parlar amb Nabal l’endemà al matí, quan ja hagués dormit la borratxera i estigués en condicions de comprendre-la. Però llavors la seva reacció podria ser més perillosa. Malgrat això, li va explicar tota la història. Abigail segurament esperava que li agafés un rampell d’ira i que fins i tot es posés violent. En canvi, es va quedar allà assegut, immòbil (1 Sam. 25:37).

22. Què li va passar a Nabal, i què ens ensenya això sobre l’abús de l’autoritat o maltractament a la família?

²² Per què no es va moure Nabal? «El cor se li encongí dintre el pit, i es va quedar de pedra», potser a causa d’algun tipus d’ictus. No obstant això, no va morir fins uns deu dies després, i no només per qüestions mèdiques. El relat ens explica: «Jahvè va enviar a Nabal un atac fulminant, i va morir» (1 Sam. 25:38). Aquella justa execució va posar fi al terrible malson que era el matrimoni d’Abigail. Tot i que en els nostres dies Jehovà no du a terme execucions miraculoses com aquesta, el relat de Nabal ens recorda que cap abús de l’autoritat o maltractament dins la família no passa desapercebut als ulls de Déu i que sempre farà justícia quan ho cregui convenient (llegeix Lluc 8:17).

23. Quina altra benedicció va rebre Abigail, i com va demostrar que no havia canviat malgrat la perspectiva de casar-se amb David?

²³ A part d’alliberar-se d’un matrimoni penós, a Abigail li esperava una altra benedicció. Quan David es va assabentar de la mort de Nabal, va enviar uns missatgers per proposar-li matrimoni a Abigail. Ella va respondre: «Aquí tens la teva serventa, com una esclava per a rentar els peus dels servents del meu senyor». Les seves paraules van fer palès que no havia canviat gens ni mica malgrat tenir la perspectiva de casar-se amb David. Fins i tot estava disposada a ser l’esclava dels seus servents! El relat torna a dir que Abigail  es va afanyar a preparar-se per anar a trobar-se amb David (1 Sam. 25:39-42).

24. A quins reptes es va enfrontar Abigail després de casar-se amb David, però com la veien el seu marit i el seu Déu?

²⁴ A diferència dels contes, la història de David i Abigail no va acabar quan es van casar. Segur que la seva vida no va ser un camí de roses, perquè David ja tenia una altra esposa, Ahinóam. Tot i que llavors Déu permetia la poligàmia, no devia ser una situació gens fàcil per a les fidels serventes de Déu. A més, evidentment vindrien temps difícils abans que David pogués complir amb la comissió que Jehovà li havia donat de servir com a rei. Però Abigail va fer costat a David tota la vida i amb el temps li va donar un fill. Aquesta dona fidel per fi va experimentar què era tenir un marit que l’estimés i la protegís. Per exemple, en una ocasió David la va rescatar dels seus segrestadors (1 Sam. 30:1-19). D’aquesta manera, David va imitar Jehovà, qui estima i valora les dones que són assenyades, valentes i fidels com Abigail.