CAPÍTOL DIVUIT
«Meditava en el seu cor»
1, 2. Descriu el viatge de Maria i explica per què li devia ser molt incòmode.
MARIA ja no sap com posar-se damunt de la petita bèstia de càrrega. Fa tantes hores que cavalca! Una mica més endavant, Josep camina, sense aturar-se, en direcció a la llunyana Betlem. Maria torna a notar com es mou el nen que porta dins.
2 Del relat es desprèn que l’embaràs de Maria ja estava molt avançat (Lc. 2:5, 6). A mesura que Josep i Maria travessaven un camp rere un altre, és molt probable que alguns pagesos, al veure’ls, deixessin de llaurar o sembrar per un moment i es preguntessin per què una dona en aquell estat havia emprès un viatge. Per què estava Maria tan lluny de la seva llar a Natzaret?
3. Quina comissió havia rebut Maria, i què aprendrem d’ella?
3 Tot havia començat uns mesos abans, quan aquesta jove jueva havia rebut una comissió única en tota la història de la humanitat. Donaria a llum el nen que es convertiria en el Messies, el Fill de Déu (Lc. 1:35). Quan ja li quedava poc per tenir el bebè, va sorgir la necessitat d’emprendre aquest viatge que posaria a prova la seva fe de diverses maneres. Què la va ajudar a mantenir-se forta en sentit espiritual?
El viatge a Betlem
4, 5. (a) Per què es dirigien a Betlem Josep i Maria? (b) Al compliment de quina profecia va contribuir el decret de Cèsar?
4 Josep i Maria no eren els únics que havien de viatjar. Feia poc que Cèsar August havia ordenat fer un cens, i la gent havia d’anar a les seves ciutats natals per registrar-se. Hi va anar Josep? El relat ens explica: «També Josep va pujar de la Galilea, del poble de Natzaret, a la Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, ja que era de la casa i la família de David» (Lc. 2:1-4).
5 No va ser casualitat que Cèsar decretés el cens en aquell moment. Una profecia escrita uns set-cents anys abans deia que el Messies naixeria a Betlem. Hi havia un poble anomenat Betlem a només onze quilòmetres de Natzaret. Però la profecia especificava que seria a Betlem Efrata on naixeria el Messies (llegeix Miquees 5:2). Per anar de Natzaret a aquesta petita vila, s’havien de fer uns cent trenta quilòmetres via Samaria. Josep havia d’anar a registrar-se a aquesta Betlem, perquè havia estat la llar dels avantpassats del rei David, avantpassats també de Josep i la seva esposa, Maria.
6, 7. (a) Per què el viatge a Betlem devia presentar reptes a Maria? (b) Per què va suposar un gran canvi en les decisions de Maria ser l’esposa de Josep? (Consulta també la nota.)
6 Faria costat Maria a Josep en aquella decisió? Val a dir que el viatge no li seria gens fàcil. Probablement tot just començava la tardor i l’estació seca s’anava acabant, per tant, és possible que hi hagués plugims. I per acabar-ho d’adobar, l’expressió «va pujar de la Galilea» és molt significativa, perquè Betlem estava situada a uns set-cents seixanta metres d’altura, una pujada considerable per posar fi a un viatge dur i de diversos dies. Segurament el viatge duraria més del normal perquè l’estat de Maria faria que haguessin de parar molt sovint per descansar. Especialment en aquella etapa de l’embaràs era quan una dona jove desitjaria estar prop de casa seva, per tenir la família i els amics al seu costat quan comencessin els dolors de part. Sens dubte, a Maria li calia valor per fer aquest viatge.
7 Tot i que el viatge seria difícil, Lluc va escriure que Josep va anar a «empadronar-se juntament amb Maria», qui aleshores ja era «la seva muller» (Lc. 2:4, 5). Ser l’esposa de Josep va suposar un gran canvi en les seves decisions. Ella veia el seu marit com el cap de la família, i acceptava el paper d’ajudant que Jehovà li havia donat fent-li costat en les seves decisions. a Maria va estar disposada a fer front a aquesta prova de fe amb obediència.
8. (a) Què més pot haver motivat Maria a acompanyar Josep a Betlem? (b) En quin sentit és Maria un referent per als fidels servents de Déu?
8 Què més pot haver motivat Maria a obeir? Coneixia ella la profecia que deia que el Messies naixeria a Betlem? La Bíblia no ens ho explica, però no podem descartar aquesta possibilitat, perquè aquella profecia era ben coneguda entre els líders religiosos i fins i tot entre la gent en general (Mt. 2:1-7; Jn. 7:40-42). I sabem que Maria no era una ignorant; tenia molt coneixement de les Escriptures (Lc. 1:46-55). En qualsevol cas, sigui que Maria decidís viatjar per obeir el seu marit, per obeir una llei humana, per la profecia de Jehovà o per una combinació d’aquests factors, va donar un magnífic exemple. Jehovà valora molt els homes i dones que mostren una actitud humil i obedient. Tot i que en els nostres dies la submissió sovint no té gaires defensors, l’exemple de Maria segueix sent un referent per a tots els fidels servents de Déu.
El naixement de Crist
9, 10. (a) En què devien pensar Maria i Josep a l’aproximar-se a Betlem? (b) On van passar la nit Josep i Maria, i per què?
9 Maria segurament va sospirar alleujada quan va divisar Betlem. A mesura que anaven muntanya amunt, entre els camps d’oliveres —el fruit de les quals és dels últims que es recull—, tots dos devien recordar la història d’aquell poblet. Tal com havia dit el profeta Miquees, era massa petit per comptar-lo entre les ciutats de Judà, però també era on feia més de mil anys havien nascut Booz, Noemí i, més tard, David.
10 Quan Maria i Josep van arribar a Betlem, van veure que estava plena de gom a gom. Alguns hi havien arribat abans per registrar-se, per tant no hi havia lloc per a ells a l’espai destinat a allotjar els viatgers. b Josep i Maria no van tenir altra alternativa que passar la nit en un estable. Ens podem imaginar la preocupació de Josep al veure que la seva esposa notava una fiblada de dolor que mai abans havia sentit i que el dolor cada cop es feia més intens. De tots els llocs possibles, els dolors de part havien començat precisament allà.
11. (a) Per què poden les mares arreu del món posar-se a la pell de Maria? (b) En quins sentits va ser Jesús un «primogènit»?
11 Les mares arreu del món es poden posar a la pell de Maria. Uns quatre mil anys abans, Jehovà havia profetitzat que totes les dones patirien dolors durant el part a causa del pecat heretat (Gèn. 3:16). No hi ha res que ens faci pensar que Maria en va ser una excepció. El relat de Lluc no dóna detalls d’aquest moment tan íntim, només diu que «va infantar el seu fill primogènit» (Lc. 2:7). Havia nascut el «primogènit» de Maria; el primer de, com a mínim, set fills (Mc. 6:3). Però Jesús sempre seria especial! No només era el primogènit de Maria, sinó també «el primogènit de tota creació» de Jehovà, el Fill unigènit de Déu (Col. 1:15, TBS).
12. On va posar Maria el bebè, i per què la realitat va ser diferent de les representacions, pintures i escenes de la nativitat?
12 Tot seguit, el relat ens explica un detall molt conegut: «L’embolcallà i l’ajagué en una menjadora» (Lc. 2:7). Les representacions, pintures i escenes de la nativitat d’arreu del món idealitzen aquell moment. Però analitzem la situació: una menjadora és un recipient on es posa el menjar per als animals, i recordem que la família estava allotjada en un estable, un lloc que mai s’ha caracteritzat precisament per la higiene ni la bona ventilació. Quins pares escollirien un lloc com aquell per tenir un fill si tinguessin cap altra opció? Com que la majoria dels pares volen el millor per als seus fills, segur que Josep i Maria voldrien encara més donar-li el millor al Fill de Déu.
13. (a) Per què podem dir que Josep i Maria van fer el millor que van poder? (b) Com poden els pares savis fixar-se les mateixes prioritats que Josep i Maria?
13 Malgrat la situació, Josep i Maria no van permetre que les seves limitacions els amarguessin, simplement van fer el màxim segons les seves circumstàncies. Per exemple, va ser Maria mateixa qui va cuidar el bebè, el va embolcallar amb roba i el va posar a dormir a la menjadora amb molta cura, assegurant-se que estigués calentó i protegit. Maria no deixaria que les seves circumstàncies l’angoixessin fins al punt d’impedir-li cuidar el millor que pogués el seu fillet. Tant ella com Josep també sabien que cuidar-lo en sentit espiritual era el més important que podien fer per ell (llegeix Deuteronomi 6:6-8). Avui dia, en una societat sense inclinació per les coses espirituals, els pares savis imiten Josep i Maria al fixar-se les mateixes prioritats.
Una visita animadora
14, 15. (a) Per què els pastors estaven impacients per veure el nen? (b) Què van fer els pastors després de veure Jesús a l’estable?
14 De sobte, un aldarull va trencar la pau d’aquell moment. Uns pastors van entrar a corre-cuita a l’estable, impacients per veure la família i especialment el nen. Aquells homes estaven desbordats per l’emoció i les seves cares irradiaven alegria. Havien vingut corrent de les muntanyes, on vivien amb els seus ramats. c Els pastors van explicar a aquells sorpresos pares la meravellosa experiència que acabaven de tenir: a la muntanya, mentre guardaven els ramats durant la nit, se’ls havia aparegut un àngel. La glòria de Jehovà havia resplendit tot al voltant, i l’àngel els havia comunicat que el Crist, o Messies, acabava de néixer a Betlem. També els havia explicat que trobarien el nen en una menjadora, embolcallat amb roba. Tot seguit, havien presenciat una cosa encara més espectacular: havia aparegut un poderós estol d’àngels que lloaven Déu (Lc. 2:8-14).
15 No ens sorprèn que aquells humils homes s’afanyessin a anar a Betlem. Segur que es van emocionar molt quan van veure un nadó en una menjadora, exactament com l’àngel els ho havia descrit. Els pastors no es van guardar aquella bona notícia per a ells: «En veure-ho, van fer saber allò [...]; i tots els qui ho sentien quedaven meravellats d’allò que els contaven els pastors» (Lc. 2:17, 18). Els líders religiosos d’aquell temps menyspreaven els pastors. Però és evident que Jehovà valorava aquells homes humils i fidels. Quin efecte va tenir la visita dels pastors en Maria?
És evident que Jehovà valorava aquells pastors humils i fidels
16. Com va demostrar Maria que era una dona que meditava, i què ens revela això sobre la seva fe?
16 Tot i que Maria devia estar esgotada per l’esforç del part, va escoltar amb molta atenció cadascuna de les paraules dels pastors. Però no només va escoltar: «Maria, per la seva banda, conservava tots aquests records i els meditava en el seu cor» (Lc. 2:19). Sens dubte, Maria era una jove que meditava. Sabia que el missatge d’aquest àngel era molt important. El seu Déu, Jehovà, volia que ella entengués qui era el seu fill i quina importància tenia. Maria va fer més que només escoltar, va guardar aquelles paraules en el seu cor per poder meditar-hi un cop i un altre en el futur. Aquesta és una peça clau de la fe que Maria va demostrar durant tota la seva vida (llegeix Hebreus 11:1).
17. Com podem seguir l’exemple de Maria pel que fa a les veritats espirituals?
17 Seguiràs l’exemple de Maria? Jehovà ha omplert les pàgines de la Bíblia de veritats espirituals vitals per a nosaltres. Però aquestes veritats no ens serviran de res si primer no hi prestem atenció. Per això hem de llegir la Bíblia regularment, no com si fos una simple obra literària sinó com la Paraula inspirada de Déu (2 Tim. 3:16). Després hem de fer com Maria: guardar les veritats bíbliques en el nostre cor i meditar-hi. Si al llegir la Bíblia pensem en maneres d’aplicar els consells de Déu més plenament, estarem proporcionant a la nostra fe l’aliment que necessita per créixer.
Més veritats per guardar al cor
18. (a) Com van obeir Maria i Josep la Llei mosaica als pocs dies de néixer Jesús? (b) Què ens diu sobre la situació econòmica de Josep i Maria l’ofrena que van portar al temple?
18 Quan el bebè tenia vuit dies, Maria i Josep el van fer circumcidar en obediència a la Llei mosaica, i li van posar Jesús, tal com se’ls havia manat (Lc. 1:31). Aleshores, quan Jesús tenia quaranta dies, el van portar de Betlem al temple a Jerusalem, a uns deu quilòmetres. Allà van presentar les ofrenes per a la purificació que la Llei estipulava per als més pobres: dues tórtores o dos colomins. Si els va fer vergonya no poder oferir un anyell i una tórtora com altres pares, no es van deixar vèncer per aquells sentiments. Fos com fos, es van sentir enfortits per l’ànim que van rebre mentre eren al temple (Lc. 2:21-24).
19. (a) Quines paraules de Simeó va guardar Maria al cor? (b) Com va reaccionar Anna quan va veure Jesús?
19 Un home gran anomenat Simeó es va dirigir a ells i va donar a Maria encara més veritats per guardar al cor. Se li havia promès que veuria el Messies abans de morir, i l’esperit sant de Jehovà li va indicar que el petit Jesús seria el Salvador predit. Simeó també va advertir Maria del dolor que sofriria en el futur; li va dir que patiria com si una espasa li traspassés l’ànima (Lc. 2:25-35). Però malgrat presagiar una situació terrible, segur que aquella advertència va ajudar Maria a suportar el dolor quan va arribar aquell moment tres dècades més tard. Després de Simeó, una profetessa anomenada Anna va veure el petit Jesús i va començar a parlar sobre ell a tots els qui tenien l’esperança que Jerusalem seria alliberada (llegeix Lluc 2:36-38).
20. Per què va ser una bona decisió portar Jesús al temple?
20 Al portar el seu fill al temple de Jehovà a Jerusalem, Josep i Maria havien pres una decisió molt encertada. D’aquesta manera, van fer que aquell dia fos per a Jesús el principi d’una vida de lleial assistència a la casa de Déu. Allà van oferir el millor que tenien a Jehovà i van rebre instrucció i paraules d’encomi. Sens dubte, quan Maria va marxar del temple aquell dia, la seva fe era més forta i el seu cor estava ple de veritats espirituals per meditar i per compartir amb altres.
21. Igual que Maria, què podem fer per assegurar-nos d’enfortir cada cop més la nostra fe?
21 És molt bonic veure que avui dia hi ha pares que imiten l’exemple de Josep i Maria. Els pares testimonis de Jehovà porten lleialment els seus fills a les reunions cristianes. Aquests pares fan tot el que poden, i les seves paraules són una font d’ànim per als seus companys de creença. A més, surten de les reunions més edificats, més feliços i plens de coses bones que compartir amb els altres. És un privilegi poder-nos reunir amb ells a la congregació! Si ho fem, veurem que la nostra fe, com la de Maria, s’enforteix cada cop més.
a Fixem-nos en la diferència entre aquest relat i la descripció d’un viatge anterior: «Maria se n’anà» a visitar Elisabet (Lc. 1:39). En aquell moment, Maria estava compromesa però encara no estava casada, i pot ser que actués sense consultar Josep. En canvi, ara que la parella ja estava casada, la decisió d’emprendre el viatge s’atribueix a Josep, no a Maria.
b Era costum de l’època que els pobles oferissin un allotjament comunitari als viatgers i a les caravanes que hi passaven.
c El fet que en aquell moment els pastors visquessin a l’aire lliure amb els seus ramats confirma el que la cronologia bíblica indica: Crist no va néixer al desembre, quan els ramats ja estarien arrecerats als seus estables, sinó a principis d’octubre.