1-3. (a) Per què es devia sentir intimidada Ester al pensar que havia de parlar amb el seu marit? (b) Quines preguntes sobre Ester analitzarem?

 ESTER s’intenta calmar mentre es dirigeix al pati del palau de Susa, però no li deu ser gaire fàcil. Tot el que hi ha en aquest castell inspira admiració: els multicolors relleus de toros alats, arquers i lleons recoberts d’esmalt vidriat, les columnes estriades de pedra i les imponents estàtues. Fins i tot impressiona la situació del mateix castell, construït damunt d’una enorme esplanada prop de les nevades muntanyes de Zagros i des d’on es veuen les cristal·lines aigües del riu Coaspes. Tot està pensat per recordar als visitants que l’home qui Ester va a veure és immensament poderós. És l’home que es fa dir «el gran rei». Aquest home és també el seu marit.

² El seu marit! Que diferent era Assuer del marit que qualsevol fidel noia israelita hauria somiat! a Ell no tenia el referent d’Abraham, un home que havia acceptat humilment el consell de Déu d’escoltar la seva esposa Sara (Gèn. 21:12). El rei sabia ben poc, o res, del Déu d’Ester, Jehovà, ni de la seva Llei. Però sí que coneixia bé la llei persa, que incloïa una disposició que prohibia específicament fer el que ara faria Ester. Què? La llei persa estipulava que qui comparegués davant la presència del rei sense haver estat cridat per ell seria castigat amb la mort. Ester no havia obtingut una audiència, però hi anava de tota manera. A l’acostar-se al pati interior, des d’on Assuer la podria veure, Ester devia pensar que s’encaminava a una mort segura. (Llegeix Ester 4:11; 5:1.)

³ Com és que Ester va estar disposada a arriscar-se així? I què aprenem de la fe d’aquesta extraordinària dona? Primer, vegem com va arribar Ester a convertir-se en la reina de Pèrsia.

4. Què sabem dels orígens d’Ester, i per què va anar a viure amb el seu cosí Mardoqueu?

⁴ Ester era òrfena, i no sabem gaire res dels seus pares. Li van posar per nom Adassà, un mot hebreu per a murta, un bonic arbust de flors blanques. En morir els seus pares, el seu parent Mardoqueu se’n va fer càrrec. Aquest bondadós home era el seu cosí i era molt més gran que ella, i per això la va dur a casa seva i la va cuidar com si fos la seva pròpia filla (Est. 2:5-7, 15).

5, 6. (a) Com va educar Mardoqueu a Ester? (b) Com devia ser la vida d’Ester i Mardoqueu a Susa?

⁵ Mardoqueu i Ester eren jueus que vivien exiliats en aquella capital de Pèrsia. De ben segur que allà havien de suportar certs prejudicis per la seva religió i pels esforços que feien per complir la Llei divina. Ester, però, devia tenir una relació cada cop més estreta amb el seu cosí, ja que Mardoqueu la instruïa sobre Jehovà, el Déu misericordiós que en moltes ocasions havia salvat el Seu poble en el passat i que ho tornaria a fer (Lev. 26:44, 45). És evident que Mardoqueu i Ester estaven units per un lligam d’amor i lleialtat.

⁶ Sembla que Mardoqueu ocupava algun càrrec de funcionari al castell de Susa i seia regularment a les portes del palau amb altres servents del rei (Est. 2:19, 21, TBS; 3:3, TBS). Només ens podem fer una lleugera idea de com devia ser la infància d’Ester, però sembla que ella s’ocupava d’atendre el seu cosí gran i de les feines de casa, probablement situada als barris humils de l’altra banda del riu. Possiblement li agradava molt anar al mercat de Susa, on els orfebres, argenters i altres mercaders venien els seus productes. Segur que a Ester ni li passava pel cap que aquells luxes algun dia formarien part de la seva vida. No tenia ni idea de què li reservava el futur.

7. Per què es va destituir Vaixtí de reina, i què va passar després?

⁷ Un dia, tota la gent de Susa feia safareig sobre l’escàndol de la casa reial.  En una gran festa que el rei havia fet per als seus nobles, on hi havia molt de menjar i vi, va demanar que comparegués davant d’ell la seva bonica esposa Vaixtí. Ella, que menjava a part amb les dones, va refusar anar-hi. El rei, ple de fúria per aquella humiliació, va demanar als seus consellers quin càstig mereixia Vaixtí. Què va passar? Assuer la va destituir de reina. Després, els servents del rei van començar a buscar per tot el país noies boniques que fossin verges, d’entre les quals el rei escolliria una nova reina (Est. 1:1-2:4).

8. (a) Per què devia estar Mardoqueu una mica preocupat per Ester? (b) Com podem aplicar el punt de vista equilibrat que la Bíblia ofereix sobre la bellesa física? (Consulta també Proverbis 31:30.)

⁸ Podem imaginar que Mardoqueu de tant en tant observava tendrament la seva cosina i s’adonava, amb una barreja de preocupació i satisfacció, que s’havia convertit en una noia molt ben plantada. El relat diu que «la noia era bonica i d’aspecte agradable» (Est. 2:7). La Bíblia ofereix un punt de vista equilibrat sobre la bellesa física: una persona guapa té el seu encant, però també cal que sigui humil i sàvia. Si no, pot desenvolupar qualitats negatives com ara la vanitat i l’orgull (llegeix Proverbis 11:22). Ho has vist mai en algú? En el cas d’Ester, seria la seva bellesa un punt a favor, o en contra? Només el temps ho diria.

9. (a) Què va passar quan els servents del rei van veure Ester, i per què li devia costar separar-se de Mardoqueu? (b) Per què va permetre Mardoqueu que Ester es casés amb un pagà? (Comenta el requadre.)

⁹ Quan els servents del rei reunien les joves, també es van fixar en Ester i se la van endur al gran palau situat a l’altra banda del riu. La van apartar de Mardoqueu (Est 2:8). A tots dos els devia costar molt separar-se, ja que eren com pare i filla. De ben segur que Mardoqueu no volia que la seva filla adoptiva es casés amb un pagà, encara que fos el rei, però la situació escapava al seu control. b Probablement Ester va escoltar atentament els últims consells de Mardoqueu. Mentre la duien al castell de Susa, el seu cap devia estar ple de preguntes. Com seria la seva nova vida?

10, 11. (a) Per què el nou entorn d’Ester la podia afectar? (b) Com va demostrar Mardoqueu que es preocupava pel benestar d’Ester?

¹⁰ De cop i volta, Ester es va veure immersa en un món totalment nou i desconegut. Ella era una més de les «moltes  noies» que havien reunit al palau, provinents de tots els racons de l’Imperi persa. Els seus costums, llengües i maneres de fer devien ser molt diferents. Aquelles noies, sota la supervisió d’un funcionari anomenat Egai, es van sotmetre a un tractament de bellesa ben complet que va durar un any, que incloïa massatges i olis perfumats (Est. 2:8, 12). Un entorn i un estil de vida com aquells fàcilment podien fomentar en aquelles noies l’obsessió pel físic, la vanitat i un esperit competitiu. Com va afectar aquell ambient Ester?

¹¹ No hi havia persona a la Terra que estigués més preocupada per Ester que Mardoqueu. El relat explica que no passava un dia que Mardoqueu no s’apropés a la casa on hi havia les noies per veure si es podia assabentar de com li anava a la seva cosina (Est. 2:11). Mardoqueu es devia sentir molt orgullós quan  algú, potser algun servent de palau, l’informava de com estava Ester. Per què?

12, 13. (a) Quina impressió causava Ester? (b) Per què Mardoqueu devia estar molt content de saber que Ester no havia explicat que era jueva?

¹² Ester va impressionar tant Egai que aquest la tractava amb molta amabilitat. Li va donar set serventes i el millor lloc a la casa de les dones. La Bíblia també explica que Ester «es guanyava el favor de tothom qui la veia» (Est. 2:9, 15). Era només la seva bellesa el que impressionava tant tothom? No. Ester era molt més que una noia bonica.

¹³ Per exemple, el relat explica que «Ester no revelà ni el seu origen ni la seva família, perquè Mardoqueu li havia manat que no ho fes» (Est. 2:10). El seu pare adoptiu li havia dit que fos discreta pel que fa a les seves arrels jueves perquè, sens dubte, havia  vist que entre la reialesa persa hi havia molts prejudicis contra ells. Fins i tot quan Ester no estava sota la tutela del seu cosí, era la noia assenyada i obedient de sempre. Com devia plaure allò a Mardoqueu!

14. Com poden els joves imitar l’exemple d’Ester?

¹⁴ Els joves d’avui dia també poden alegrar el cor dels seus pares i tutors. Quan no estan sota la seva supervisió, fins i tot si estan envoltats de gent superficial, immoral i violenta, han de fer front a les males influències i complir les normes que saben que són correctes. A l’actuar així, com va fer Ester, fan content el seu Pare celestial, Jehovà (llegeix Proverbis 27:11).

15, 16. (a) Com es va guanyar Ester el cor del rei? (b) Per què la nova vida d’Ester devia ser tot un repte?

¹⁵ Quan va ser el moment de presentar-se davant del rei, Ester va tenir l’opció d’escollir qualsevol cosa que cregués convenient, potser algun objecte per posar-se encara més guapa. Amb modèstia, va dir que no volia dur res a part del que Egai li digués (Est. 2:15). Segurament es va adonar que només amb la bellesa física no es guanyaria el cor del rei, ja que, a la cort, la humilitat i la modèstia brillaven per la seva absència. La va encertar?

¹⁶ La Bíblia ens ho explica: «El rei preferí Ester a totes les dones, i trobà gràcia i favor als seus ulls més que totes les altres noies. Li posà, doncs, al front la diadema reial i la féu reina en lloc de Vasti» (Est. 2:17). No devia ser fàcil per a aquella humil noia jueva fer-se a la nova vida. Ara era la reina, l’esposa de l’home més poderós de la Terra en aquell moment. Li pujaria al cap el seu nou càrrec? Es tornaria orgullosa? Ni de bon tros!

17. (a) En quines ocasions va demostrar Ester obediència al seu pare adoptiu? (b) Per què és important per a nosaltres l’exemple d’Ester?

¹⁷ Ester sempre va ser obedient al seu pare adoptiu. Per exemple, va mantenir en secret les seves arrels jueves. Més endavant, quan Mardoqueu va descobrir un complot per assassinar el rei, Ester el va obeir i va informar-ne Assuer. Com a resultat, es va frustrar el complot (Est. 2:20-23). També va demostrar fe en el seu Déu al manifestar un esperit humil i obedient. L’exemple d’Ester avui dia és molt necessari, ja que l’obediència no es considera una virtut, i la desobediència i la rebel·lia són la tònica general. Però les persones de fe genuïna valoren l’obediència tant com la valorava Ester.

18. (a) Quin motiu devia tenir Mardoqueu per no prostrar-se davant d’Aman? (Consulta també la nota.) (b) Com imiten homes i dones fidels d’avui dia l’exemple de Mardoqueu?

¹⁸ A la cort, un home anomenat Aman va rebre un càrrec de responsabilitat. El rei Assuer el va nomenar primer ministre, i això el va convertir en el seu conseller principal i el segon governant de l’Imperi. Fins i tot va decretar que tothom qui veiés aquest funcionari es postrés davant d’ell (Est. 3:1-4). Aquella llei plantejava un conflicte a Mardoqueu. Ell no tenia problemes a obeir el rei, però no ho faria si això implicava faltar al respecte a Déu. De fet, Aman era agaguita, i això volia dir que era descendent d’Agag, el rei amalequita qui el profeta Samuel havia executat (1 Sam. 15:33). Els amalequites eren tan malvats que s’havien erigit enemics de Jehovà i d’Israel, i per això Jehovà els havia condemnats (Deut. 25:19). c Com podia un jueu prostrar-se davant d’un amalequita? Mardoqueu no podia, i es va mantenir ferm en la seva determinació. Durant tota la història, homes i dones fidels han arriscat les seves vides per aplicar aquest principi: «Cal obeir Déu abans que els homes» (Ac. [Fe.] 5:29).

19. Què volia fer Aman, i com s’ho va fer per convèncer el rei?

¹⁹ Aman estava fora de si. Però no en tenia prou a buscar la manera de matar Mardoqueu, també volia exterminar tots els altres jueus. Per això, va parlar molt malament d’ells i va convèncer el rei. Sense especificar quin poble era, li va fer creure que eren insignificants i va dir: «Hi ha dispersat un poble que no es pot assimilar als altres». Encara pitjor, li va explicar que no obeïen les lleis reials i això els convertia en uns perillosos rebels. Llavors va proposar fer una gran donació econòmica al tresor estatal per tal de cobrir les despeses que causaria l’extermini dels jueus de l’Imperi. d Assuer va donar el segell reial a Aman per signar qualsevol ordre que tingués pensada (Est. 3:5-10).

20, 21. (a) Com va afectar els jueus de l’Imperi persa, inclòs Mardoqueu, la proclamació d’Aman? (b) Què va implorar Mardoqueu a Ester?

²⁰ Ben aviat, els missatgers van sortir galopant per arribar  a totes les contrades d’aquell gran imperi i anunciar el que suposaria la sentència de mort per als jueus. Imagina’t l’impacte d’un missatge així en arribar a la llunyana Jerusalem, on una resta de jueus que havia tornat de l’exili babilònic treballava de valent per reconstruir una ciutat que ni tan sols tenia muralla per defensar-los. En sentir aquella terrible notícia, de ben segur que Mardoqueu va pensar en tots ells, així com en els seus familiars i amics de Susa. Consternat, es va esquinçar els vestits, es va vestir de sac i es va tirar cendra al cap. Llavors va cridar ben fort al mig de la ciutat. Mentrestant, Aman bevia amb el rei, impassible al sofriment de tants jueus i dels seus defensors a Susa. (Llegeix Ester 3:12-4:1.)

²¹ Mardoqueu no es podia quedar amb els braços plegats. Però, què hi podia fer ell? Ester es va assabentar de la seva aflicció, i li va enviar roba. Tot i això, Mardoqueu no va voler consol. Potser feia temps que es preguntava per què el seu Déu, Jehovà, havia permès que s’emportessin Ester del seu costat i que es convertís en l’esposa d’un rei pagà. Ara semblava que tot començava a tenir sentit. Mardoqueu va enviar un missatge a la reina per implorar-li que intercedís «a favor del seu poble» davant del rei (Est. 4:4-8).

22. Per què tenia por Ester de comparèixer davant del seu espòs? (Consulta també la nota.)

 ²² Segur que Ester es va estremir d’angoixa al sentir el missatge de Mardoqueu. Aquella era la prova de fe més gran que havia enfrontat mai. Tenia por, i li ho va fer saber a Mardoqueu. Ester tenia ben present la llei del rei persa: comparèixer davant d’ell sense haver estat citada equivalia a una mort segura. L’única manera de sortir-ne viva era que ell li estengués el ceptre d’or. Però, podia esperar Ester que el rei li mostrés clemència, especialment després de veure com havia acabat Vaixtí al desobeir-lo? Ester va dir a Mardoqueu que feia trenta dies que el rei no l’havia convidada! Aquesta manca d’interès d’Assuer li donava moltes raons per dubtar si encara tenia el favor d’aquell rei capritxós (Est. 4:9-11). e

23. (a) Què va dir Mardoqueu a Ester per enfortir-li la fe? (b) Per què hauríem d’imitar Mardoqueu?

²³ La resposta de Mardoqueu va enfortir la fe d’Ester. Li va assegurar que, si ella no actuava, la salvació dels jueus provindria d’alguna altra banda. Però, com podria ella esperar salvar la seva pròpia vida un cop hagués començat la persecució contra els jueus? Mardoqueu va demostrar fe absoluta en Jehovà, qui no permetria que s’exterminés el Seu poble ni que les Seves promeses fallessin (Jos. 23:14). Llavors, Mardoqueu li va dir: «I, qui sap? Potser és en previsió d’una tal circumstància que has arribat a la reialesa» (Est. 4:12-14). No hauríem d’imitar tots Mardoqueu? Ell va confiar completament en el seu Déu, Jehovà. I nosaltres, ho fem? (Prov. 3:5, 6.)

24. Com va demostrar Ester que tenia fe i valor?

²⁴ Havia arribat el moment en què Ester havia d’actuar. Va demanar a Mardoqueu que fes que tots els jueus s’unissin a ella en un dejuni de tres dies. Al final del missatge al seu cosí, Ester va fer una afirmació que encara avui és digna de destacar per la fe i el valor que se’n desprenen: «Si haig de morir, moriré» (Est. 4:15-17). Segur que aquells tres dies va orar més ferventment que mai. Finalment, va arribar el moment. Es va vestir amb les millors gales; va fer tot el possible per agradar al rei. Llavors hi va anar.

25. Descriu l’escena en què Ester es va presentar davant del seu marit.

²⁵ Tal com es descriu al principi del capítol, Ester va caminar fins a la cort. Només ens podem fer una idea aproximada de com se sentia, dels pensaments angoixants i oracions fervents que li passaven pel cap. Ester va entrar al pati, des d’on va veure el rei assegut al tron. Potser va intentar llegir-li els pensaments al rostre, perfectament emmarcat pels rínxols simètrics del seu cabell i de la seva barba quadrada. Si Ester va haver d’esperar, li devia semblar tota una eternitat. Però el moment havia arribat. El seu marit l’havia vist. De ben segur que Assuer es va sorprendre, però la seva expressió facial es va suavitzar. Va estendre el ceptre d’or (Est. 5:1, 2).

26. Per què els cristians verdaders necessiten valor com el d’Ester, i per què es pot dir que Ester encara tenia molt a fer?

²⁶ La reina havia aconseguit audiència; ell la volia escoltar. Ester va donar un magnífic exemple de fe per a tots els servents de Déu de totes les èpoques, ja que havia fet el pas de defensar el seu Déu i la seva gent. Els cristians verdaders d’avui dia valoren molt exemples com aquest, que posen de manifest la classe d’amor abnegat que distingeix els autèntics seguidors de Jesús (llegeix Joan 13:34, 35). Demostrar un amor així sovint exigeix tenir valor com el d’Ester, qui s’havia posat de part del poble de Déu. Ara bé, la reina encara tenia molt a fer. Com s’ho faria per convèncer Assuer que el seu conseller favorit era un maquinador sense escrúpols? Què podia fer ella per salvar els jueus? En el pròxim capítol analitzarem les respostes d’aquestes preguntes.