A la muntanya de les Oliveres, Jesús acaba d’explicar les paràboles de les deu noies verges i dels talents. Com finalitza la resposta a la pregunta que li han fet els apòstols sobre el senyal de la seva presència i de la part final d’aquesta època? Ho fa amb una última paràbola, la de les ovelles i les cabres.

Per començar, Jesús els posa en situació dient: «Quan el Fill de l’home vingui en la seva glòria, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós» (Mateu 25:31). Jesús deixa ben clar que ell és el personatge principal d’aquesta paràbola, ja que sovint s’ha referit a si mateix com «el Fill de l’home» (Mateu 8:20; 9:6; 20:18, 28).

Quan es complirà aquesta paràbola? Serà quan Jesús «vingui en la seva glòria» amb els àngels i s’assegui «al seu tron gloriós». Ell ja ha parlat del «Fill de l’home venint sobre els núvols amb gran poder i glòria» i amb els seus àngels. Quan passarà això? «Just després de la tribulació» (Mateu 24:29-31; Marc 13:26, 27; Lluc 21:27). Per tant, aquesta paràbola es complirà en el futur quan Jesús vingui en la seva glòria. Què farà tot seguit?

Jesús explica: «Quan el Fill de l’home vingui [...] totes les nacions seran reunides davant seu, i ell separarà la gent en dos grups, tal com un pastor separa les ovelles de les cabres. I posarà les ovelles a la seva dreta, però les cabres a la seva esquerra» (Mateu 25:31-33).

Què els hi passarà a les ovelles? Jesús diu: «Llavors el Rei dirà als de la seva dreta: “Veniu, vosaltres que heu sigut beneïts pel meu Pare; hereteu el Regne que ha sigut preparat per a vosaltres des de la fundació del món»  (Mateu 25:34). Per què les ovelles reben l’aprovació del Rei?

El Rei explica: «Vaig tenir gana i em vau donar menjar; vaig tenir set i em vau donar aigua; era un desconegut i em vau rebre a casa; no tenia roba i me’n vau donar; vaig estar malalt i em vau cuidar; vaig estar a la presó i em vau visitar». Quan aquestes ovelles, «els justos», pregunten de quina manera van fer aquestes bones obres, ell respon: «Tot el que vau fer a un dels més petits dels meus germans, m’ho vau fer a mi» (Mateu 25:35, 36, 40, 46). No fan aquestes bones obres al cel, ja que allà no hi ha malalts ni persones que tinguin gana. Més aviat, deuen ser obres que fan per als germans de Crist que estan a la terra.

I què els hi passarà a les cabres, que estan a l’esquerra? Jesús diu: «Llavors [el Rei] dirà als de la seva esquerra: “Aparteu-vos de mi, vosaltres que heu sigut condemnats al foc etern que ha estat preparat per al Diable i els seus àngels. Perquè vaig tenir gana i no em vau donar res de menjar, vaig tenir set i no em vau donar aigua, era un desconegut i no em vau rebre a casa, no tenia roba i no me’n vau donar, vaig estar malalt i a la presó i no em vau cuidar”» (Mateu 25:41-43). Aquest judici és del tot merescut, perquè les cabres no han tractat amb amabilitat els germans de Crist que estan a la terra, tal com haurien d’haver fet.

Els apòstols comprenen que aquest temps de judici que passarà en el futur tindrà conseqüències permanents, que duraran per sempre. Jesús segueix explicant: «I [el Rei] els hi [dirà]: “Us asseguro que tot el que no vau fer a un dels més petits, no m’ho vau fer a mi”. Aquests seran destruïts per sempre, però els justos viuran per sempre» (Mateu 25:45, 46).

La resposta de Jesús a la pregunta dels apòstols deixa molt pensatius els seus seguidors, i els ajuda a examinar les seves actituds i obres.