EN UN sondeig fet el 2015 en vuit països diferents, un gran nombre de treballadors a temps complet van admetre que els era difícil compaginar la feina amb la casa. Sentien que cada cop s’esperava més d’ells, tenien més despeses i havien de treballar més hores. Per exemple, als Estats Units, la mitja d’hores d’una jornada completa és de 47 a la setmana. I gairebé 1 de cada 5 treballadors en fa 60 o més.

En un altre sondeig realitzat a 36 països, més del 25 per cent dels enquestats va dir que fins i tot en el seu temps lliure anaven escopetejats. Els nens també es poden sentir sobrecarregats si tenen un horari massa atapeït.

Quan volem fer més del que el temps ens permet, ens convertim en víctimes del que es coneix com ‘la pressió del temps’ i vivim estressats. Però, és possible trobar un equilibri? Quina importància tenen les nostres creences, decisions i metes? Primer, analitzem quatre motius que ens porten a fer massa.

«La meva feina m’absorbia els set dies de la setmana», comenta el Gary, un pare de família. «Sempre hi havia alguna cosa millor per donar als meus fills. Volia que tinguessin el que jo mai havia tingut». Malgrat les bones intencions, els pares han d’examinar les seves prioritats. Alguns estudis informen que els adults i els nens que donen molta importància als diners o a les coses materials tendeixen a ser menys feliços, i estar menys satisfets i menys sans, a diferència d’aquells que no són materialistes.

Alguns pares, preocupats pel futur dels fills, s’acaben sobrecarregant a ells mateixos i als seus fills amb moltes activitats, i tots acaben patint.

Els anunciants ens volen fer creure que, si no estem a l’última, ens estem privant de moltes coses. The Economist comenta: «La gran oferta de productes ha creat la sensació de tenir menys temps», ja que als consumidors els hi «costa més decidir què compraran, miraran o menjaran» en el poc temps que tenen disponible.

El 1930 un destacat economista va predir que els avenços tecnològics donarien més temps lliure als treballadors. Com n’estava d’equivocat! «En comptes de plegar abans» diu l’Elizabeth Kolbert, una redactora de la revista New Yorker, la gent «troba noves necessitats»; i, és clar, això costa temps i diners.

Alguns treballen el que no està escrit per acontentar el seu cap. D’altres pot ser que se sentin pressionats pels companys de feina per voler plegar a l’hora. I la inseguretat econòmica fa que molts estiguin disposats a treballar més hores o tenir completa disponibilitat.

Igualment, alguns pares podrien sentir-se obligats a portar el mateix ritme que altres famílies per no sentir-se culpables  d’estar ‘privant’ els seus fills del que tenen els altres.

El Tim, dels Estats Units, comenta: «M’encantava la meva feina, i sempre treballava a tot gas. Era una manera de demostrar-me del que era capaç».

Igual que el Tim, molts pensen que el ritme de vida està directament relacionat amb la seva imatge. El resultat? L’Elizabeth Kolbert, citada abans, diu: «Estar ocupat és com tenir cert estatus social». I afegeix: «Com més ocupat estàs, més important sembles».

La Bíblia ens anima a ser diligents i treballadors (Proverbis 13:4). Però també a ser equilibrats: «És millor un grapat amb repòs, que no pas dos grapats amb fatiga i aflicció d’esperit» (Eclesiastès 4:6).

Portar una vida equilibrada és bo per a la salut física i mental. Ara bé, hi ha alguna manera d’afluixar el ritme? Vegem-ne quatre:

És normal desitjar certa seguretat econòmica. Però, on posem els límits? Què implica l’èxit? Depèn dels ingressos o recursos econòmics? D’altra banda, un excés de descans i d’oci també et pot treure molt de temps.

El Tim, mencionat abans, diu: «La meva dona i jo ens vam replantejar la nostra vida, i vam decidir simplificar. Vam posar per escrit la nostra situació i els nous objectius. Vam parlar de com ens havien afectat decisions del passat i què fer per aconseguir aquests objectius».

La Bíblia ens anima a no deixar-nos emportar pels «desitjos dels ulls» (1 Joan 2:15-17). La publicitat pot alimentar aquests desitjos, fent que la gent treballi més o només pensi en divertir-se. No podem evitar el bombardeig d’anuncis, però sí que podem limitar el temps que hi estem exposats. També ens beneficiarà replantejar-nos les nostres necessitats reals.

D’altra banda, hem de ser conscients de l’efecte que té en nosaltres la gent que ens envolta. Si la prioritat dels teus amics són les coses materials i mesuren l’èxit pel que tenen, podries buscar-te’n d’altres que tinguin metes diferents. La Bíblia diu que «el qui camina amb els savis esdevindrà savi» (Proverbis 13:20).

Parla amb el teu cap sobre la feina i les teves prioritats. I no et sentis culpable per tenir vida més enllà de la feina. El llibre Work to Live (‘Treballa per viure’) comenta: «Les persones  que saben separar el treball de la seva vida personal o que fan vacances han descobert una gran veritat: quan marxes, no s’acaba el món».

El Gary, mencionat abans, estava bé en sentit econòmic, així que va decidir treballar menys. Ell diu: «Vaig parlar amb la família i vaig suggerir que simplifiquéssim el nostre estil de vida. Vam anar fent passes per aconseguir-ho. També vaig parlar amb el meu cap i va acceptar que treballés menys dies a la setmana».

Els matrimonis han de passar temps junts, i els nens necessiten els seus pares. Per tant, no intentis anar al ritme d’altres famílies que mai paren de fer coses. El Gary recomana: «Dedica temps a descansar, i deixa de banda les coses menys importants».

Quan estigueu junts, no permeteu que la televisió, els telèfons mòbils o altres dispositius us aïllin. Com a mínim, mengeu plegats un cop al dia, i aprofiteu aquest temps per parlar. Quan els pares posen en pràctica aquest consell tan senzill, els fills se senten bé i fins i tot els va millor a l’escola.

En resum, pregunta’t: «Què és el que espero de la vida? Què vull per a la meva família?». Si el que vols és ser feliç i trobar sentit a la vida, estableix prioritats d’acord amb els consells pràctics de la Bíblia.