El patiment és la conseqüència de les accions d’una persona, sigui que les hagi fet en aquesta vida o en una anterior. Si la persona vol aconseguir el moksa —l’alliberament d’un cicle de renaixements—, ha d’arribar a tenir un estat mental aliè a les coses temporals.

Els musulmans creuen que el patiment és un càstig pels pecats i una prova de fe. El catedràtic Sayyid Syeed, president de la Societat Islàmica de Nord-amèrica explica que les desgràcies serveixen de recordatori «per estar sempre agraïts a Déu per totes les coses bones que tenim i ser conscients que hem d’ajudar els necessitats».

El patiment és causat per les pròpies accions de la persona. Alguns diuen que hi haurà una resurrecció, després de la qual es tractarà amb justícia els innocents que han patit. El judaisme cabalístic (místic) ensenya que una persona es pot anar reencarnant amb l’objectiu de redimir els seus errors.

El patiment s’experimenta durant moltes vides, en un cicle de reencarnacions que continua fins que la persona abandona les seves males accions, emocions i anhels. Mitjançant la saviesa, les accions virtuoses i la disciplina mental és possible arribar al nirvana, un estat d’absència de patiment.

L’obra A Dictionary of Comparative Religion explica que el confucianisme atribueix la majoria del patiment al «fracàs i l’error humà». La doctrina del confucianisme afirma que, encara que el patiment es pot reduir per mitjà d’una vida virtuosa, gran part del patiment prové d’«agents espirituals que s’escapen al control humà. En aquests casos, les persones han d’acceptar estoicament els designis del destí».

El patiment és causat per la bruixeria. Segons aquestes creences, les bruixes poden portar bona sort o provocar una desgràcia; però és possible atenuar els seus efectes a través de diversos rituals. Quan algú pateix una malaltia, es creu que els ritus i els remeis d’un bruixot poden contrarestar aquests encanteris.

L’origen del patiment és el pecat dels dos primers éssers humans, tal com descriu el llibre bíblic de Gènesi. Amb tot, moltes confessions han afegit les seves pròpies idees per adornar aquesta ensenyança. Per exemple, alguns catòlics diuen que podem «oferir» el nostre patiment a Déu per demanar-li que ajudi l’Església, o que accepti aquest patiment per a la salvació del proïsme.