Moltes persones no volen saber res de Déu perquè creuen que és el culpable del patiment.

De manera directa o indirecta, molts líders religiosos han ensenyat que Déu és el causant del nostre patiment. Per exemple, alguns diuen el següent:

• Els desastres naturals són un càstig diví.

• Els nens moren perquè Déu necessita més àngels al cel.

• Déu pren partit en les guerres, les quals causen molt de patiment.

Però, és possible que el que els líders religiosos han ensenyat sobre Déu sigui incorrecte? I si Déu els hagués rebutjat?

Déu no és el causant del nostre patiment.

Això estaria en contradicció amb les qualitats de Déu. Per exemple, la Bíblia diu:

«Tots els seus camins són justícia: [...] ell és just i recte» (DEUTERONOMI 32:4).

«Lluny de Déu de fer maldat, i del Totpoderós de fer iniquitat!» (JOB 34:10).

«Déu mai no és injust» (JOB 34:12, MM).

Déu detesta les religions que ensenyen mentides sobre ell.

Això inclou les religions que ensenyen que Déu és el culpable del nostre patiment, així com aquells que s’involucren en la violència i les guerres.

«Aquests profetes prediquen mentides en nom meu; jo no els he enviat ni els he donat ordres, ni tan sols els he parlat. Són visions enganyoses, [...] fantasies nascudes del seu mateix cor, això que us profetitzen» (JEREMIES 14:14, BEC).

Jesús va denunciar la hipocresia religiosa.

«No tots els qui em diuen: “Senyor, Senyor”, entraran al Regne del cel; només hi entraran els que fan la voluntat del meu Pare que està al cel. Aquell dia, molts em diran: “Senyor, Senyor, ¿no vam profetitzar en el teu nom, i en el teu nom vam expulsar dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles?”. I llavors els hi diré: “No sé qui sou! Aparteu-vos de mi, vosaltres que feu el mal!”» (MATEU 7:21-23).