Vaig néixer a Mulhouse, al nord-est de França, en un barri obrer famós per la violència. Els únics records que tinc de quan era petit són les baralles que hi havia entre les famílies del barri. A la meva família es menyspreava les dones i poques vegades se les tenia en compte. Em van ensenyar que el seu lloc era a la cuina i que havien de cuidar els homes i els fills.

La meva infància no va ser fàcil. El meu pare va morir per culpa de l’alcohol quan jo tenia deu anys, i cinc anys després un dels meus germans grans es va suïcidar. Aquell mateix any vaig presenciar un assassinat en una baralla familiar i allò em va deixar fet pols. La meva família em va ensenyar a utilitzar ganivets i pistoles, i em deien que els fes servir sempre que fos necessari. Tots aquests traumes em van empènyer a la beguda i em vaig començar a fer tatuatges per tot el cos.

Quan tenia setze anys, em bevia entre deu i quinze ampolles de cervesa al dia, i en poc temps vaig començar a prendre drogues. Per pagar-me els vicis em vaig posar a vendre ferralla i a robar. Als disset anys ja havia passat per la presó. En total, em van condemnar divuit vegades per robatori i violència.

A partir dels vint anys la meva vida va anar de mal en pitjor. Em podia fumar fins a vint porros de marihuana al dia i prenia heroïna i altres substàncies il·legals. Vaig estar a punt de morir de sobredosi en unes quantes ocasions. Vaig començar a traficar amb drogues, i per això sempre havia de portar armes a sobre. Un dia vaig disparar a un home, però afortunadament la bala li va rebotar a la sivella del cinturó! Quan tenia vint-i-quatre anys la meva mare va morir, i jo cada cop sentia més ràbia per dins. Feia tanta por que la gent es canviava de vorera al veure’m. Com que cada cap de setmana em ficava en baralles, sempre acabava a la comissaria o a l’hospital perquè em curessin les ferides.

Amb vint-i-vuit anys em vaig casar. No respectava la meva dona; al contrari, la insultava i la maltractava. No fèiem res junts. Jo pensava que n’hi havia prou amb regalar-li joies robades. Però un dia va passar una cosa que no esperava. La meva dona va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà. Després de la primera sessió d’estudi, va deixar de fumar,  em va dir que no acceptaria més diners robats i em va tornar totes les joies. Jo treia foc pels queixals. No volia que estudiés. Fins i tot li tirava el fum del tabac a la cara i la deixava en ridícul per tot el barri.

Una nit, en plena borratxera, vaig calar foc al nostre pis. La meva dona ens va haver de salvar de les flames a mi i a la nostra filla de cinc anys. Quan vaig recuperar el seny, em vaig sentir molt culpable. En el meu interior pensava que Déu mai em podria perdonar, i recordava que un mossèn havia dit que els dolents van a l’infern. Fins i tot el meu psiquiatre em va dir: «Tu no tens remei!».

Després de l’incendi vam anar a viure amb els meus sogres. Quan els Testimonis van venir a visitar la meva dona, els hi vaig preguntar: «Em pot perdonar Déu per tot el que he fet?». Ells em van llegir 1 Corintis 6:9-11. Aquest text bíblic parla d’algunes conductes que Déu no aprova, però també diu: «Això éreu alguns». Aquelles paraules em van demostrar que sí que podia canviar. Llavors em van llegir 1 Joan 4:8 i em van assegurar que Déu m’estima. Allò va ser just el que necessitava. Així doncs, els hi vaig demanar que estudiessin la Bíblia amb mi dos cops per setmana i vaig començar a anar a les seves reunions i a orar constantment a Jehovà.

Al cap d’un mes, vaig deixar les drogues i l’alcohol. Em semblava que havia esclatat una guerra dins el meu cos! Tenia malsons, mals de cap, rampes i molts altres símptomes d’abstinència. Però també notava com Jehovà em portava de la mà i em donava les forces que necessitava. Em sentia com l’apòstol Pau, qui va experimentar l’ajuda de Déu i va escriure: «Em veig capaç de tot gràcies a aquell qui em fa fort» (Filipencs 4:13, BCI). Amb el temps també vaig poder deixar el tabac (2 Corintis 7:1).

La Bíblia no només em va ajudar a recuperar el control de la meva vida, sinó també a millorar la nostra família. La meva actitud amb la meva dona va canviar. Vaig començar a respectar-la i a dir-li «si us plau» i «gràcies». També vaig començar a assumir el meu paper de pare. Quan ja feia un any que estudiava la Bíblia, vaig dedicar la meva vida a Jehovà i em vaig batejar, igual que la meva dona.

Estic segur que els principis bíblics m’han salvat la vida. Fins i tot els meus familiars que no són Testimonis reconeixen que probablement hauria mort a causa de les drogues o en alguna baralla.

La nostra vida va fer un gir quan vaig aprendre a la Bíblia què s’espera de mi com a marit i pare (Efesis 5:25; 6:4). Ara, en comptes d’obligar la meva dona a estar tot el dia a la cuina, fem coses junts. Em fa molt feliç col·laborar amb ella perquè pugui dedicar gran part del seu temps a ensenyar la Bíblia. I ella és molt feliç donant-me el seu suport perquè jo pugui servir com a ancià de congregació.

Gràcies a l’amor i la compassió de Jehovà, la meva vida ha canviat per complet. M’encanta parlar de les Seves qualitats amb les persones que semblen «casos perduts», perquè a mi molts em veien així. Sé que la Bíblia pot ajudar qualsevol persona a tenir una vida neta i amb propòsit. La Bíblia no només m’ha ensenyat a estimar i respectar els altres, tant homes com dones, sinó que m’ha ajudat a respectar-me a mi mateix.