1. Per què va comparar Jesús els seus deixebles a ovelles?

 DE MANERA molt encertada, Jesús va comparar la relació que té amb els seus deixebles amb l’estret vincle que hi ha entre un pastor i les seves ovelles (Jn. 10:14). Les ovelles coneixen el seu pastor i obeeixen el que els diu. Això és exactament el que va poder comprovar un turista. Ell va explicar: «Volíem gravar un grup d’ovelles i les vam començar a cridar perquè se’ns apropessin. Però elles no ens feien cas perquè no coneixien les nostres veus. Llavors, va aparèixer el pastor, un noiet. Tan bon punt les va cridar, elles el van seguir».

2, 3. a) Com demostren els deixebles de Jesús que escolten la seva veu? b) Què analitzarem en aquest article i en el següent?

² L’experiència d’aquest turista ens recorda el que Jesús va explicar sobre les seves ovelles, o els seus deixebles, quan va dir: «Elles escoltaran la meva veu» (Jn. 10:16). Però, com podem escoltar la veu del Fill de Déu si ell és al cel? Una manera important de fer-ho és posant en pràctica a la nostra vida el que ell va ensenyar (Mt. 7:24, 25).

³ En aquest article i en el següent, parlarem d’algunes de les ensenyances de Jesús. Tal com veurem, aquestes inclouen coses que hem de deixar de fer i d’altres que hem de fer. En primer lloc n’analitzarem dues que el nostre Bon Pastor ens diu que deixem de fer.

4. Segons Lluc 12:29, què pot fer que ens amoïnem excessivament?

⁴ (Llegeix Lluc 12:29.) Jesús va manar als seus deixebles que deixessin d’amoïnar-se tant per les coses materials. Encara que sabem que les seves instruccions sempre són sàvies i bones, i les volem posar en pràctica, de  vegades pot ser tot un repte. Per què? Vegem-ho.

5. Per què s’angoixen per les coses materials alguns germans?

 ⁵ És possible que alguns germans estiguin preocupats pel menjar, la roba o per tenir un lloc digne on viure. Potser es troben a un país pobre en sentit econòmic i se’ls fa difícil guanyar el necessari per mantenir els de casa seva. O podria ser que una família s’hagi quedat sense la seva font d’ingressos perquè qui portava el sou a casa hagi mort. A més, arran de la pandèmia de la COVID-19, molts han perdut la seva feina o han vist com es reduïen els seus ingressos (Ecl. 9:11). Si estàs afrontant qualsevol d’aquestes situacions o d’altres semblants, com pots deixar d’amoïnar-te, tal com va dir Jesús?

6. Explica què li va passar en una ocasió a l’apòstol Pere.

⁶ En una ocasió, durant una tempesta, els apòstols estaven a una barca al llac de Galilea. Quan van veure Jesús caminant sobre l’aigua, Pere va dir: «Senyor, si ets tu, mana’m que vingui cap a tu caminant sobre l’aigua». El Fill de Déu li va contestar: «“Vine!”. I Pere va sortir de la barca i va anar cap a Jesús caminant sobre l’aigua». Què va passar tot seguit? «Al veure la força del vent, va tenir por. Llavors es va començar a enfonsar i va cridar: “Senyor, salva’m!”. A l’instant, Jesús va allargar la mà i el va agafar.» Pensa en això: mentre Pere es va mantenir concentrat en Jesús, va ser capaç de caminar sobre l’aigua agitada. Però, quan va dirigir la seva atenció cap a la tempesta, la por i els dubtes el van  vèncer i va començar a enfonsar-se (Mt. 14:24-31).

7. Què aprenem de l’apòstol Pere?

⁷ Què podem aprendre de l’exemple de Pere? Quan va sortir de la barca, l’apòstol no esperava que la tempesta li fes por ni el preocupava que es pogués enfonsar. Volia anar a trobar el seu Mestre caminant sobre l’aigua. El problema va ser que va perdre de vista el seu objectiu. És clar, nosaltres no hem de caminar sobre l’aigua, però sí que hem d’afrontar dificultats que posen a prova la nostra fe. Si deixéssim de concentrar-nos en Jehovà i les seves promeses, podríem començar a enfonsar-nos espiritualment. Sigui quina sigui la tempesta que et toqui patir, has de mantenir-te concentrat en Jehovà i pensar que ell sempre serà allà per ajudar-te. Com ho pots aconseguir?

8. Què ens pot ajudar a no amoïnar-nos excessivament per les necessitats materials?

⁸ En comptes de deixar que l’angoixa et controli, confia en Jehovà. Recorda que el nostre Pare ens ha promès que es cuidarà de les nostres necessitats físiques si donem prioritat a les coses espirituals (Mt. 6:32, 33). Ell mai ha decebut els seus servents (Deut. 8:4, 15, 16; Sl. 37:25). Si Déu dona als ocells i les flors tot allò que els cal, nosaltres mai ens hauríem d’angoixar pel menjar i la roba (Mt. 6:26-30; Fili. 4:6, 7). Igual que els pares es preocupen i tenen cura dels seus fills perquè els estimen, l’amor motiva el nostre Pare celestial a donar al seu poble tot el que necessita en sentit material. Pots estar del tot convençut que Jehovà et cuidarà.

9. Què ens ensenya l’experiència d’un matrimoni?

⁹ La següent experiència mostra que, sens dubte, Jehovà pot fer-se càrrec de les nostres necessitats materials. Un matrimoni de pioners va agafar el seu cotxe vell i va conduir més d’una hora per recollir i portar a la reunió unes germanes que vivien a un centre de refugiats. El germà explica: «Després de la reunió, les vam convidar a casa, però ens vam adonar que no teníem res per donar-los de menjar». Què faria ara aquesta parella? Ell continua: «Quan vam arribar a casa, vam trobar a la porta dues bosses enormes plenes de menjar. No sabíem qui les hi havia deixat, però sí sabíem que Jehovà ens estava cuidant». Un temps després, el cotxe d’aquest matrimoni es va espatllar. Com que el necessitaven per predicar, el van dur a un taller per veure quant els costaria la reparació, però pujava massa i no la podien pagar. Mentre el cotxe era al taller, va entrar un home i va demanar: «De qui és aquest cotxe?». El germà va dir que era seu i que s’havia de reparar. L’home va contestar: «Això tant és! La meva dona vol aquest model de cotxe i just del mateix color. Quant en demanes?». El germà va sortir del taller amb prou cèntims per comprar un altre cotxe. Ell comenta: «No cal que expliqui com ens sentíem en acabar el dia. Allò no era cap coincidència. Havia estat Jehovà».

10. Com ens ajuda Salm 37:5 a no angoixar-nos per les nostres necessitats físiques?

¹⁰ Quan escoltem la veu del Bon Pastor i deixem d’amoïnar-nos excessivament per les coses materials, podem estar segurs que el nostre Pare ens cuidarà  (llegeix Salm 37:5; 1 Pe. 5:7). Recorda les situacions que s’han descrit al  paràgraf 5. És possible que, fins ara, Déu hagi utilitzat el cap de la teva família o l’amo de l’empresa on treballes perquè tinguis les teves necessitats diàries cobertes. Però, i si has perdut la feina o la persona que portava el sou a casa ja no ho pot fer? Jehovà utilitzarà un altre mitjà per cuidar-te. Sigui com sigui, trobarà la manera de donar-te el que necessites. A continuació, veurem una altra cosa que Jesús ens diu que hem de deixar de fer.

11. Què ens diu Jesús que deixem de fer a Mateu 7:1, 2, i per què pot ser tot un repte?

¹¹ (Llegeix Mateu 7:1, 2.) Jesús sabia que, degut a la nostra imperfecció, els humans tendim a ser crítics amb els altres. Per això ens va manar: «Deixeu de jutjar els altres». Ara bé, de vegades, encara que intentem fer tot el possible per no jutjar els germans, no ho aconseguim. Què hauries de fer si t’adones que ets massa crític? Escolta la veu de Jesús i esforça’t de valent per deixar de jutjar.

12, 13. Com ens pot ajudar l’exemple de Jehovà a deixar de jutjar els altres?

¹² Meditar en l’exemple de Jehovà ens pot ajudar molt. Ell sempre se centra en les coses bones de les persones. La manera com va tractar el rei David n’és un bon exemple. Aquest servent de Déu va pecar greument contra ell. Va cometre adulteri amb Betsabé i va fer matar el seu marit (2 Sam. 11:2-4, 14, 15, 24). Com a resultat, David no només es va perjudicar a ell mateix sinó a tota la seva família, incloses les seves altres esposes (2 Sam. 12:10, 11). En un altre moment de la seva vida, aquest rei va mostrar manca de confiança en Jehovà quan va manar que es fes un cens iŀlegal dels homes que formaven l’exèrcit d’Israel. Pot ser que actués així perquè el seu exèrcit el fes sentir orgullós i segur. Quines en van ser les conseqüències? Uns 70.000 israelites van morir per una pesta! (2 Sam. 24:1-4, 10-15.)

¹³ Imagina’t que t’hagués tocat viure a Israel en aquella època. Quina opinió t’hauries fet de David? L’hauries jutjat i hauries pensat que no mereixia el perdó de Jehovà? Bé, això no és el que va pensar Déu. Ell es va centrar en l’historial de fidelitat que aquest servent havia mostrat al llarg de la seva vida i en el seu penediment sincer. A més, Jehovà sabia que David l’estimava moltíssim i volia obeir-lo. Tenint tot això en compte, Déu va decidir perdonar els greus pecats que havia comès. Com agraïm que el nostre Pare se centri en les nostres qualitats i les coses bones que fem! (1 Re. 9:4; 1 Cròn. 29:10, 17.)

14. Què podem fer per deixar de jutjar els altres?

¹⁴ Jehovà no espera perfecció dels seus servents i nosaltres tampoc ho hauríem de fer. Al contrari, hem de centrar-nos en les bones qualitats dels germans. Normalment, el més fàcil és veure els seus defectes i criticar-los. Però, si som persones espirituals, ens avindrem amb ells malgrat que siguem conscients de les seves imperfeccions. Per exemple, un diamant en brut no és bonic, però una persona sàvia és capaç de percebre el valor i la bellesa que tindrà un cop hagi estat tallat i polit. Així doncs, imita Jehovà i Jesús, esforça’t per veure més enllà  de les aparences i centra’t en les bones qualitats dels altres.

15. Com podem evitar jutjar amb severitat?

¹⁵ A banda de fixar-te en les qualitats dels germans, què més t’ajudarà a no jutjar-los amb severitat? Intenta imaginar com deu ser la seva vida. Para atenció al bon exemple que Jesús ens va donar. Un dia, mentre era al temple, va veure com una vídua pobra posava dues monedes de molt poc valor dins les caixes de donacions. En lloc de preguntar-se: «Per què no en posa més?», Jesús va tenir en compte la seva motivació i circumstàncies, i la va lloar perquè feia tot el que podia (Lc. 21:1-4).

16. Què aprenem de l’experiència de la Veronica?

¹⁶ Vegem una experiència que mostra com d’important és conèixer les circumstàncies dels altres. La Veronica servia a una congregació on hi havia una germana que tenia un fill. Ella explica: «Em semblava que no participaven prou en les activitats de la congregació. Això va fer que tingués una opinió negativa d’ells. Però, un dia, vaig sortir a predicar amb aquesta germana. Em va explicar tots els problemes que afrontava amb el seu fill, que era autista. S’estava esforçant de valent per cuidar-lo en sentit físic i espiritual. De vegades, degut a la malaltia del seu fill, havien d’assistir  a les reunions d’una altra congregació». La Veronica reconeix: «No tenia ni idea de com de difícil era la situació d’aquesta germana. Ara sento un gran respecte per ella i valoro moltíssim tot el que fa per Jehovà».

17. Com podem posar en pràctica Jaume 2:8?

¹⁷ Què cal que facis si t’adones que estàs jutjant un germà? Recorda que l’has d’estimar (llegeix Jaume 2:8). També has d’orar a Jehovà de tot cor i suplicar-li que t’ajudi a deixar de jutjar-lo. Després, per actuar en harmonia amb el que has demanat, pren la iniciativa i parla amb el germà. Això et permetrà coneixe’l millor. Potser li podries demanar de sortir a predicar o dinar junts. A mesura que el vagis coneixent, intenta imitar l’exemple de Jehovà i Jesús centrant-te en les coses bones que té. D’aquesta manera demostraràs que escoltes i obeeixes el manament del nostre Bon Pastor de deixar de jutjar els altres.

18. Com podem demostrar que escoltem la veu del Bon Pastor?

¹⁸ Igual que les ovelles escolten la veu del seu pastor, els deixebles de Jesús escolten la seva veu. Si fem tot el que podem per deixar d’angoixar-nos per les nostres necessitats físiques i deixar de jutjar els altres, Jehovà i Jesús beneiran els nostres esforços. Ja sigui que formem part del «petit ramat» o de les «altres ovelles», fem el màxim per seguir escoltant i obeint la veu del nostre Bon Pastor (Lc. 12:32; Jn. 10:11, 14, 16). En el següent article parlarem de dues coses que Jesús ens mana que fem.