1. Quin consell va donar l’apòstol Pere als cristians del primer segle, i per què ens pot semblar impossible d’obeir?

 TANT si tenim l’esperança de viure al cel com a la terra, tots podem aprendre molt del consell que l’apòstol Pere va donar als cristians ungits del primer segle. Ell va escriure: «Sigueu sants en tota la vostra conducta, igual que el Sant que us va cridar, ja que està escrit: “Heu de ser sants, perquè jo sóc sant”» (1 Pe. 1:15, 16). Aquestes paraules ens ensenyen que podem imitar Jehovà, el millor exemple de santedat. En realitat, no només podem ser sants, sinó que hem de ser-ho. Amb tot, pot ser que, a causa de la nostra imperfecció, això ens sembli impossible. El propi apòstol Pere va cometre molts errors, però el seu cas ens demostra que realment podem ser sants.

2. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

² En aquest article respondrem a les següents preguntes: Què és la santedat? Què ens ensenya la Bíblia sobre la santedat de Jehovà? Com podem ser sants en la nostra conducta? I, quina relació hi ha entre la santedat i la nostra amistat amb Jehovà?

3. a) Quina imatge tenen les persones sobre la santedat? b) Com podem saber què és realment la santedat?

³ Quan la gent pensa en una persona que és santa els ve la imatge d’algú que va vestit amb hàbit de religiós, fa cara de beat i mai somriu. Però estan molt equivocats. Jehovà, que és sant, és el «Déu feliç» i la Bíblia diu que el seu poble també és «feliç» (1 Tim. 1:11; Sl. 144:15). De fet, Jesús va condemnar aquells que vestien robes especials i feien bones obres davant dels altres per cridar l’atenció (Mt. 6:1; Mc. 12:38). Els cristians sabem què és la santedat gràcies al que aprenem a la seva Paraula. Estem segurs que ell és un Déu amorós i mai ens demanaria res que no poguéssim complir. Així és que, quan Déu ens diu:  «Heu de ser sants», estem totalment convençuts que ho podem ser. Ara bé, primer hem d’entendre què és la santedat.

4. Què volen dir les paraules sant i santedat?

⁴ Així doncs, què és la santedat? A la Bíblia, les paraules sant i santedat principalment signifiquen ‘ser pur i net en sentit moral i religiós’. Aquestes expressions també transmeten la idea d’estar apartat per a Jehovà. En altres paraules, per ser considerats sants hem de ser moralment nets, hem d’adorar Jehovà com ell accepta i hem de tenir una amistat estreta amb ell. Ens emociona saber que, encara que siguem imperfectes i Jehovà sigui sant en tots els sentits, desitgi que siguem els seus amics.

5. Què ens ensenyen els àngels sobre Jehovà?

⁵ Jehovà és net i pur en tots els aspectes. Així és com el van descriure els serafins, uns àngels que estan molt a prop del Seu tron. Alguns d’ells van afirmar: «Sant, Sant, Sant és Jahveh dels exèrcits» (Is. 6:3). Els àngels poden tenir aquesta relació tan propera amb Jehovà, el Déu sant, perquè ells també són sants. De fet, la simple presència d’un àngel pot fer que un lloc físic esdevingui sant. Això és el que va passar quan Moisès va estar davant de l’arbust en flames (Èx. 3:2-5; Jos. 5:15).

6, 7. a) D’acord amb Èxode 15:1, 11, com va destacar Moisès la santedat de Jehovà? b) Què ajudava els israelites a recordar que Jehovà és sant? (Mira la imatge de la portada.)

⁶ Després de guiar els israelites quan van creuar el mar Roig, Moisès va destacar que Jehovà és sant (llegeix Èxode 15:1, 11). Quina diferència amb el comportament d’aquells que adoraven els déus d’Egipte, que no era gens sant! I el mateix passava amb les persones que adoraven els déus cananeus. L’adoració a aquests déus incloïa sacrificis de nens i actes sexuals depravats (Lev. 18:3, 4, 21-24; Deut. 18:9, 10). En canvi, Jehovà mai demanaria als seus servents que fessin res que fos brut, immoral o cruel. Jehovà és l’essència de la santedat. I això és el que ensenyava la inscripció que podien llegir els israelites en la plaqueta d’or del turbant del gran sacerdot. Allà hi havia gravada la frase: «La santedat és de Jehovà» (Èx. 28:36-38, NWT).

⁷ La frase d’aquella plaqueta ajudava el poble a recordar que Jehovà és completament sant. Però, i si algun israelita no es podia apropar al gran sacerdot i llegir la inscripció? Com podia saber que Jehovà era sant? Déu havia manat que la Llei es llegís davant de tot el poble, davant d’homes, dones i nens (Deut. 31:9-12). En aquelles ocasions, tots els presents podien escoltar afirmacions com: «Jo sóc Jahveh, el vostre Déu: per això [...] sereu sants, perquè jo sóc sant» i «vosaltres sereu sants per a mi, perquè jo, Jahveh, sóc sant» (Lev. 11:44, 45; 20:7, 26).

8. Què aprenem de Levític 19:2 i 1 Pere 1:14-16?

⁸ Fixem-nos en les paraules de Levític 19:2. Allà llegim el que Jehovà va dir a Moisès: «Parla a tota la congregació dels fills d’Israel, i els diràs: Sereu sants, perquè jo, Jahveh, el vostre Déu, sóc sant». És probable que Pere cités d’aquestes paraules quan va dir als cristians: «Heu de ser sants» (llegeix 1 Pere  1:14-16). Avui dia, nosaltres no estem sota la Llei mosaica, però el que Pere va escriure confirma el que diu Levític 19:2: Jehovà és sant i vol que aquells que l’estimen també s’esforcin per ser-ho, tant si tenen l’esperança de viure al cel com a la terra (1 Pe. 1:4; 2 Pe. 3:13).

9. Per què ens ajudarà analitzar el capítol 19 de Levític?

⁹ Com que desitgem complaure Jehovà, tots volem saber com podem ser sants. Déu ens dona bons consells a la seva Paraula per aconseguir-ho, i molts els trobem al capítol 19 de Levític. Un erudit hebreu que es diu Marcus Kalisch va escriure: «Aquest capítol tan destacat és probablement el més complet, variat i, en cert sentit, el més important de Levític. Fins i tot podríem dir que de tot el Pentateuc». b Analitzem-ne alguns versicles que inclouen lliçons importants per al nostre dia a dia. A mesura que ho fem, tinguem present que, al començament del capítol 19 de Levític, Jehovà diu: «Sereu sants».

10, 11. Quin manament trobem a Levític 19:3, i per què és important que l’obeïm?

¹⁰ Després de dir als israelites que havien de ser sants, Jehovà va afegir: «Cadascú respectarà la seva mare i el seu pare [...]. Jo sóc Jahveh, el vostre Déu» (Lev. 19:2, 3).

¹¹ És evident que tots ens hem de prendre molt seriosament aquesta instrucció de Jehovà i honrar els nostres pares. Recorda que en una ocasió un home va preguntar a Jesús: «Quines bones obres he de fer per obtenir la vida eterna?». I, entre d’altres, Jesús li va dir que havia d’honrar el seu pare i la seva mare (Mt. 19:16-19). El Fill de Déu fins i tot va denunciar els fariseus i els escribes perquè feien l’impossible per no complir amb aquesta responsabilitat. Amb la seva actitud havien «anuŀlat la paraula de Déu», la qual incloïa tant el cinquè dels Deu  Manaments com les paraules de Levític 19:3 (Mt. 15:3-6; Èx. 20:12). A més a més, no hem d’oblidar que just abans de destacar la importància d’honrar els nostres pares, Jehovà havia dit: «Sereu sants, perquè jo, Jahveh, el vostre Déu, sóc sant».

12. Quina autoanàlisi ens hauríem de fer?

¹² Tenint en compte el manament de Jehovà, faràs bé de preguntar-te: «Estic mostrant honra als meus pares?». És possible que al fer-te aquesta autoanàlisi t’adonis que has de millorar. Encara que no pots canviar el passat, el que sí pots fer a partir d’ara és esforçar-te per fer més coses pels teus pares. Per què no quedes amb ells per passar més temps junts? Potser també els podries donar un cop de mà en sentit material, espiritual o emocional. Si ho fas, estaràs posant en pràctica les paraules de Levític 19:3.

13. a) Quin altre manament trobem a Levític 19:3? b) Com podem imitar l’exemple de Jesús, segons Lluc 4:16-18?

¹³ Levític 19:3 ens diu què més hem de fer per ser sants. Aquest versicle parla de respectar els dissabtes. És cert que els cristians ja no estem sota la Llei, i per això no hem de guardar un dissabte setmanal, però podem aprendre bones lliçons del que feien els israelites els dissabtes i dels beneficis que n’obtenien. Durant els dissabtes, els israelites descansaven de les seves tasques diàries i se centraven en els assumptes espirituals. c Per això, Jesús tenia el costum d’anar tots els dissabtes a la sinagoga a llegir de la Paraula de Déu (Èx. 31:12-15; llegeix Lluc 4:16-18). El manament de Jehovà «guardareu els meus dissabtes» ens hauria de motivar a comprar temps de les nostres activitats quotidianes per dedicar-lo a les activitats espirituals. Creus que hauries de millorar en aquest aspecte? Si tens el costum d’apartar temps per dedicar-lo a assumptes espirituals, aconseguiràs una amistat estreta amb Jehovà, que és essencial per ser sant.

14. Quina veritat fonamental es destaca al capítol 19 de Levític?

¹⁴ Al capítol 19 de Levític es repeteix una veritat fonamental que ens ajudarà a mantenir-nos sants. El versicle 4 acaba amb aquestes paraules: «Jo sóc Jahveh, el vostre Déu». Aquesta frase, o una expressió similar, apareix 16 vegades en aquest capítol, i ens recorda el primer dels Deu Manaments: «Jo sóc Jahveh, el teu Déu [...]. No tindràs altres déus davant meu» (Èx. 20:2, 3). Els cristians volem ser sants i, per això, no hem de permetre que res ni ningú s’interposi en la nostra amistat amb Jehovà. A més, com que som testimonis de Jehovà, estem totalment decidits a evitar qualsevol comportament o acció que pugui embrutar o profanar el Seu sant nom (Lev. 19:12; Is. 57:15).

15. A què ens haurien de motivar els versicles de Levític 19 que parlen dels sacrificis d’animals?

¹⁵ Per als israelites, reconèixer que Jehovà era el seu Déu implicava obeir moltes lleis. Levític 18:4 (MM) diu: «Complireu els meus decrets, observareu els meus estatuts i us comportareu  segons ells. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu». I al capítol 19 de Levític trobem alguns d’aquests «estatuts» per a Israel. Per exemple, als versicles 5 a 10, 21 i 22, es parla dels sacrificis d’animals. Aquests s’havien de fer d’una manera que no profanessin les coses santes. Llegir aquests versicles ens hauria de motivar a fer-ho tot de manera que agradi a Jehovà i a oferir-li sempre sacrificis d’alabança que ell accepti, tal com ens anima a fer Hebreus 13:15.

16. Quin principi bíblic ens ajudarà a recordar la importància de ser diferents dels que no serveixen Jehovà?

¹⁶ Per ser sants, hem d’estar disposats a ser diferents. I això pot ser tot un repte. De vegades, companys de feina o d’escola, familiars o coneguts ens podrien pressionar perquè participem en activitats que interfereixin en la nostra adoració a Jehovà. Quan ho facin, haurem de prendre una decisió. Què ens pot ajudar? Pensa en el principi que trobem a Levític 19:19, que diu en part: «No et posaràs una roba de dues menes de material barrejats». Aquesta llei ajudava a distingir els israelites dels habitants de les nacions que els envoltaven. És cert que avui dia un cristià pot portar una peça de roba que combini teixits, com ara cotó i lli, o licra i polièster, però el que no pot fer és ser com les persones que no creuen en Jehovà i que tenen un comportament contrari a les lleis divines. Evidentment tots estimem els nostres familiars i també hem d’estimar els nostres veïns, però quan hem de prendre decisions importants a la vida hem d’estar disposats a obeir Jehovà, encara que actuar d’aquesta manera faci que siguem diferents de la gent que ens envolta. Això és molt important, ja que si volem ser sants hem d’estar apartats per a Jehovà (2 Cor. 6:14-16; 1 Pe. 4:3, 4).

17, 18. Quina lliçó aprenem de Levític 19:23-25?

¹⁷ La frase «jo sóc Jahveh, el vostre Déu» de ben segur ajudava els israelites a recordar la importància de posar la seva amistat amb Jehovà en primer lloc. Com podien fer-ho? En trobem una manera a Levític 19:23-25 (llegeix-lo). Analitzem com havien d’aplicar aquesta llei una vegada entressin a la Terra Promesa. Quan una persona plantava un arbre fruiter no en podia menjar el fruit durant els tres primers anys. El quart any, en podia collir el fruit però l’havia  de portar al santuari. Era només a partir del cinquè any quan el propietari de l’arbre en podia menjar el fruit. Aquesta llei ajudava els israelites a tenir present que no havien de posar els seus interessos en primer lloc. Havien de donar prioritat a la seva adoració i confiar que Déu els donaria tot allò que necessitessin. Jehovà s’encarregaria que tinguessin les seves necessitats cobertes. A més, Déu els ensenyava a ser generosos amb les ofrenes que portaven al santuari.

¹⁸ El que hem llegit a Levític 19:23-25 ens recorda molt a les paraules de Jesús al Sermó de la Muntanya, on va dir: «Deixeu de preocupar-vos per la vostra vida pensant què menjareu o què beureu». I va afegir: «El vostre Pare celestial sap que necessiteu totes aquestes coses». Si Déu cuida fins i tot els ocells, podem estar segurs que també es cuidarà de les nostres necessitats (Mt. 6:25, 26, 32). A banda de confiar en Jehovà, ens alegra poder coŀlaborar a cobrir les despeses de la congregació amb les nostres donacions. També fem tot el que podem per ajudar aquells que passen necessitat. Tot i que de vegades sembli que ningú no veu aquests esforços, podem estar ben segurs que el nostre Pare sí que els veu i ens recompensarà (Mt. 6:2-4). Quan som generosos estem obeint el que Déu ens demana a Levític 19:23-25.

19. Com t’ha ajudat personalment l’anàlisi d’aquesta part de Levític?

¹⁹ En aquest article hem analitzat només uns quants versicles del capítol 19 de Levític. Hem vist diverses maneres d’imitar Jehovà i de ser sants en tota la nostra conducta (1 Pe. 1:15). Moltes persones que no serveixen Déu han vist la bona conducta del seu poble i això els ha motivat a donar glòria a Jehovà (1 Pe. 2:12). Però encara podem aprendre moltes més del capítol 19 de Levític. El proper article analitzarà en profunditat altres parts d’aquest capítol, i ens ajudarà a veure més aspectes de la nostra vida en què podem esforçar-nos per ser sants, tal com ens va dir Pere.