Salta al contingut

Salta a l'índex

ARTICLE D’ESTUDI 49

Levític ens ensenya com hem de tractar els altres

Levític ens ensenya com hem de tractar els altres

«Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix» (LEV. 19:18).

CANÇÓ 109 Estimem intensament

AVANÇ a

1, 2. Què vam analitzar a l’article anterior, i què veurem en aquest?

 A L’ARTICLE anterior vam analitzar diversos consells pràctics que trobem al capítol 19 de Levític. Per exemple, al versicle 3 Jehovà va dir als israelites que havien de respectar els seus pares. En el nostre cas, podem obeir el que Jehovà va manar cuidant de les necessitats físiques, emocionals i espirituals dels nostres pares. Al mateix versicle, Jehovà va recordar al seu poble la importància de guardar els dissabtes. Nosaltres no hem d’obeir la llei del dissabte, però podem seguir el principi que hi ha darrere d’aquesta llei si apartem temps regularment per als assumptes espirituals. Si posem en pràctica aquests consells demostrarem que ens estem esforçant per ser sants, tal com ens demana Jehovà a Levític 19:2 i 1 Pere 1:15.

2 En aquest article continuarem analitzant el capítol 19 de Levític. Què ens ensenya aquest capítol sobre ser bondadosos amb aquells que tenen limitacions físiques, ser honrats en els negocis i mostrar amor als altres? Com que volem ser sants, igual que el nostre Déu, vegem què en podem aprendre.

SIGUES BONDADÓS AMB AQUELLS QUE TENEN LIMITACIONS FÍSIQUES

Com ens ensenya Levític 19:14 que hem de tractar les persones cegues o sordes? (Consulta els paràgrafs 3 a 5) c

3, 4. Segons Levític 19:14, com havien de tractar els israelites a les persones cegues o sordes?

3 Llegeix Levític 19:14. Jehovà volia que el seu poble fos amable amb aquells que tenien limitacions físiques. Per exemple, va dir als israelites que no maleïssin els sords. Aquesta maledicció podia incloure amenaces, insults o burles. Fer-li això a algú que era sord era molt cruel, ja que no podia sentir el que se li estava dient i, per tant, no tenia opció a defensar-se.

4 A més, el versicle 14 afegeix que els israelites no havien de posar cap «entrebanc davant del cec». Una obra de consulta sobre Levític explica que, al Pròxim Orient, a l’antiguitat, era comú que les persones s’aprofitessin d’aquells que tenien limitacions físiques i els tractessin malament. Sembla ser que hi havia persones cruels que posaven obstacles davant dels cecs per fer-los entrebancar i que es fessin mal, o per riure’s d’ells. Quines persones tan dolentes! Amb aquest manament, Jehovà ensenyava al seu poble que havia de ser compassiu amb aquells que tenien limitacions físiques.

5. Com podem mostrar compassió a aquells que tenen limitacions físiques?

5 Jesús va mostrar compassió a les persones amb problemes físics. Recorda el missatge que va fer arribar a Joan el Baptista: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos són curats, els sords hi senten, els morts ressusciten» (Lc. 7:20-22; 18:43). Moltes persones, al veure els miracles que va fer Jesús, van començar a alabar Déu. Els cristians volem imitar la compassió de Jesús vers les persones que tenen alguna limitació. Per això som amables, considerats i pacients amb elles. És cert que Jehovà no ens dona poder per fer miracles, però sí que ens ha donat el privilegi de parlar a les persones cegues, tant físicament com espiritualment, de les bones notícies sobre el paradís, on tothom gaudirà d’una salut perfecta i una amistat molt estreta amb Jehovà (Lc. 4:18). Aquestes notícies motiven molts a alabar Déu.

SIGUES HONRAT EN ELS NEGOCIS

6. Com ens ajuda el capítol 19 de Levític a entendre millor els Deu Manaments?

6 Alguns versicles del capítol 19 de Levític aprofundeixen més en el que diuen els Deu Manaments. Per exemple, el vuitè manament diu: «No robaràs» (Èx. 20:15). Un israelita podria pensar que si anava amb compte de no endur-se res que no fos seu ja estava obeint aquest manament. Ara bé, en realitat podia estar robant d’altres maneres. Vegem-ho.

7. Com podia un comerciant desobeir el vuitè manament?

7 És possible que un comerciant pensés que no havia robat mai, si no havia agafat res que no fos seu. Però, podia afirmar que sempre era honrat en els negocis? Tal com llegim a Levític 19:35, 36 (BCI), Jehovà els havia dit: «No falsegeu [...] les mides, ni els pesos o les mesures. Tingueu balances exactes, pesos exactes, mesures exactes». Així és que un comerciant que fes servir pesos o mesures imprecises o alterades per tal d’enganyar els seus clients, en realitat, els estaria robant. Aprofundir en el capítol 19 de Levític ens ajudarà a entendre bé aquesta qüestió.

Segons Levític 19:11-13, quina autoanàlisi ens hauríem de fer sobre l’honradesa en els negocis? (Consulta els paràgrafs 8 a 10) d

8. Com ajudava Levític els jueus a aplicar el principi que hi ha darrere del vuitè manament, i com ens ajuda a nosaltres?

8 Llegeix Levític 19:11-13. Les primeres paraules de Levític 19:11 són: «No robareu». El versicle 13 relaciona el robatori amb la falta d’honradesa en els negocis, quan diu: «No oprimiràs [o estafaràs] el teu proïsme». Així és que dur a terme pràctiques fraudulentes en el món dels negocis és una manera de robar. El vuitè manament deia que robar està malament. Però els detalls que afegia Levític ajudaven els jueus a entendre i aplicar el principi que hi havia darrere d’aquella llei, és a dir, com podien ser honrats en tot el que feien. Nosaltres també farem bé de meditar en el punt de vista de Jehovà sobre la falta d’honradesa i el robatori. Ens serà útil preguntar-nos: «D’acord amb el que m’ensenya Levític 19:11-13, hauria de fer algun canvi en la meva vida, sobretot pel que fa als negocis o als meus hàbits laborals?».

9. Com protegia la llei de Levític 19:13 els treballadors contractats?

9 Hi ha un altre aspecte sobre l’honradesa que els cristians que tinguin persones contractades haurien de tenir en compte. Levític 19:13 acaba dient: «No retindràs amb tu el jornal del jornaler fins a l’endemà». Israel era una societat agrícola, i es pagava els jornalers contractats al final de cada dia de treball. Si un treballador no rebia el seu sou és possible que aquell dia no tingués diners per alimentar la seva família. Jehovà va explicar: «Aquell home és pobre i necessita el seu jornal per a viure» (Deut. 24:14, 15BCI; Mt. 20:8).

10. Què aprenem de Levític 19:13?

10 Avui dia, la gran majoria de treballadors no cobren al final del dia, sinó cada dues setmanes o al final de cada mes. Amb tot, el principi que s’extreu de Levític 19:13 encara és vàlid. Alguns amos s’aprofiten dels seus treballadors pagant-los menys del que els pertoca. Saben que, en moltes ocasions, no els queda més remei que continuar treballant encara que rebin un sou injust. Podríem dir que, en cert sentit, aquests amos estan retenint els sous dels seus jornalers. Si un cristià té una empresa ha d’assegurar-se que paga un sou just als seus treballadors. Vegem a continuació què més podem aprendre de Levític 19.

«ESTIMA ELS ALTRES COM A TU MATEIX»

11, 12. Què va destacar Jesús al citar de Levític 19:18?

11 Jehovà no vol que ens limitem a no perjudicar els altres. Això és el que ens ensenya Levític 19:17, 18 (llegeix-lo). Fixa’t en el que Jehovà va dir: «Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix». Si volem agradar a Jehovà és important que obeïm aquest manament.

12 Jesús també va destacar la importància de les paraules que hem llegit. En una ocasió un fariseu li va preguntar: «Quin és el manament més important de la Llei?». Jesús li va respondre: «“Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment”. Aquest és el primer manament i el més important». I llavors va citar de Levític 19:18, quan va dir: «El segon és semblant a aquest i diu: “Estima els altres com a tu mateix”» (Mateu 22:35-40). Tenim moltes maneres de demostrar que estimem els altres. Vegem-ne algunes.

13. Com ens ajuda l’exemple de Josep a entendre Levític 19:18?

13 Una manera de mostrar el nostre amor pels altres és posant en pràctica el consell de Levític 19:18. Allà llegim: «No et venjaràs ni tindràs rancúnia». Molts de nosaltres coneixem persones que han guardat rancor a algun company de feina, d’escola o a algun familiar, fins i tot durant anys. Aquest va ser el cas dels deu germanastres de Josep. Ells li tenien tanta rancúnia que van acabar comportant-se de manera molt cruel amb ell (Gèn. 37:2-8, 25-28). Però Josep era molt diferent, ell no era rancuniós. Quan va tenir una posició d’autoritat es podia haver venjat dels seus germans, però va decidir mostrar-los misericòrdia. Ell va actuar tal com Levític 19:18 ens aconsella (Gèn. 50:19-21).

14. Per què hem de continuar obeint el que diu Levític 19:18?

14 Josep va decidir perdonar els seus germans i no guardar-los rancor ni venjar-se d’ells. Si volem obtenir l’aprovació de Jehovà, farem bé d’imitar-lo. Això és precisament el que Jesús va expressar al model d’oració, quan va dir que hem de perdonar els que ens ofenen (Mt. 6:9, 12). Pau també va aconsellar als cristians: «Estimats germans, no us vengeu» (Rm. 12:19). I, a més, els va dir: «Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos de tot cor, encara que tingueu motius per ofendre-us» (Col. 3:13). Els principis de Jehovà són eterns. Per això, els que hi ha rere la llei de Levític 19:18 continuen estant vigents.

Igual que no hem de gratar-nos una ferida, tampoc hem de donar voltes a les ofenses. Ens hem d’esforçar per perdonar-les i oblidar-les (Consulta el paràgraf 15) e

15. Quin exemple ens ajuda a veure la importància de perdonar i oblidar?

15 Pensa en això: una ofensa és com una ferida. Hi ha ferides lleus i d’altres de més greus. Per exemple, pot ser que obrint un sobre ens fem un tall al dit, i aquest tall ens faci mal. Però es tractarà d’un mal passatger; després d’un o dos dies segurament ni recordarem on ens havíem tallat. Passa el mateix amb algunes ofenses que no són greus. Podria ser que un amic digués o fes alguna cosa que ens dolgués, però probablement no ens costarà perdonar-lo. Ara bé, què passaria si ens féssim un tall més profund? Segurament el metge ens hauria de posar punts i embenar-nos. Si no deixéssim de tocar-nos o gratar-nos la ferida, segurament l’infectaríem i trigaria molt més a curar-se. Malauradament, quan una persona se sent molt ofesa podria fer el mateix: donar voltes i voltes a tot el mal que li han fet i a com està patint. Però si guardem rancor som nosaltres els qui en sortim perdent. És molt més savi fer cas del consell de Levític 19:18.

16. a) D’acord amb Levític 19:33, 34, com havien de tractar els israelites als estrangers? b) Com hem de posar en pràctica nosaltres aquest principi?

16 Quan Jehovà va manar als israelites que estimessin els altres, no es referia només a aquells de la seva mateixa raça o nacionalitat. També havien d’estimar els estrangers que vivien entre ells. Això és el que ens ensenya Levític 19:33, 34 (llegeix-lo). Els israelites havien de tractar els estrangers «com un nadiu» i estimar-los com a ells mateixos. Per exemple, havien de deixar que tant els pobres com els estrangers que convivien amb ells espigolessin els camps (Lev. 19:9, 10). I el principi d’estimar els estrangers continua sent vàlid avui dia (Lc. 10:30-37). Arreu del món, hi ha milions d’immigrants, i és molt probable que alguns visquin a prop teu. Per això és molt important que t’esforcis per tractar aquests homes, dones i nens amb dignitat i respecte.

QUÈ MÉS HAS DE FER PER SER SANT?

17, 18. a) Què ens animen a fer les paraules de Levític 19:2 i 1 Pere 1:15? b) De quina important tasca va parlar Pere?

17 Tant a Levític 19:2 com a 1 Pere 1:15 llegim que els servents de Déu hem de ser sants. En aquests articles hem analitzat alguns versicles del capítol 19 de Levític que ens ajuden a veure quines coses hem de fer i quines hem d’evitar per guanyar-nos l’aprovació de Jehovà. b Les Escriptures Gregues ens mostren que Jehovà vol que nosaltres també obeïm aquests principis que hem analitzat. Per acabar, vegem breument què més ens diu l’apòstol Pere que hem de fer.

18 Els cristians hem de fer bones obres pels altres i hem de participar regularment en diverses activitats espirituals. L’apòstol Pere en va destacar una en la qual ens hem d’implicar especialment. Abans d’animar-nos a ser sants en tota la nostra conducta, Pere va dir: «Prepareu la vostra ment per a una activitat intensa» (1 Pe. 1:13, 15). De quina activitat es tractava? L’apòstol va dir als cristians: «Anuncieu per tot arreu les magnífiques qualitats d’Aquell que us ha cridat» (1 Pe. 2:9). De fet, com a poble sant, tenim l’honor de participar de tot cor en la tasca més important que s’està duent a terme arreu del món: l’obra de predicar i fer deixebles (Mc. 13:10). Quan ens esforcem de valent per posar en pràctica els principis de Levític 19, demostrem que estimem Jehovà i els altres, i, a més, que volem ser sants en tota la nostra conducta.

CANÇÓ 111 El nostre gran goig

a Tot i que els cristians no estem obligats a obeir la Llei mosaica, aquesta menciona diverses coses que hauríem de fer i d’altres que hauríem d’evitar. Analitzar-les ens ajudarà a mostrar amor als altres i a complaure el nostre Déu. En aquest article veurem com ens podem beneficiar d’algunes lliçons que aprenem al capítol 19 de Levític.

b Hi ha alguns versicles del capítol 19 de Levític que no hem analitzat en aquesta sèrie d’articles. Alguns d’aquests parlen de la importància de no ser parcials ni immorals, no escampar calúmnies, no menjar res que contingui sang, ni tampoc consultar endevins o practicar espiritisme (Lev. 19:15, 16, 26-29, 31). Consulta l’article «Preguntes dels lectors» d’aquest número.

c DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Un germà fa d’intèrpret entre un germà sord i el seu metge.

d DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Un germà que té una empresa de pintura entrega el sou a un dels seus treballadors.

e DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE: Una germana pot oblidar amb facilitat que s’ha fet un tall lleu però, passarà el mateix quan es tracti d’una ferida més greu?