1. Com va afectar l’enveja a la família de Josep?

 JACOB s’estimava tots els seus fills, però sentia un amor especial per Josep. Com van reaccionar els seus germans? Van començar a tenir enveja d’ell i el van arribar a odiar. Josep no va fer res per merèixer que els seus germans el tractessin així. Amb tot, quan tenia 17 anys, el van vendre com a esclau i li van dir al seu pare que un animal salvatge l’havia matat. L’enveja va destruir la pau d’aquella família i va trencar el cor de Jacob (Gèn. 37:3, 4, 27-34).

2. Segons Gàlates 5:19-21, per què és tan perillosa l’enveja?

² La Bíblia inclou l’enveja b entre «les obres de la carn», que impedeixen que una persona tingui l’aprovació de Jehovà (llegeix Gàlates 5:19-21). Sovint, l’enveja és la causa de les enemistats, les baralles i els esclats d’ira.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ L’exemple dels germans de Josep ens mostra com l’enveja pot destruir la pau i la unitat d’una família. Encara que nosaltres mai faríem el mateix que ells van fer, tots som imperfectes i el nostre cor és traïdor (Jer. 17:9). Per això, no ens hauria de sorprendre que de vegades haguem de lluitar contra l’enveja. A continuació, analitzarem alguns exemples bíblics que ens ajudaran a veure quines coses poden fer que sentim  enveja. Llavors, repassarem algunes maneres de lluitar contra aquesta tendència i promoure la pau.

4. Per què sentien enveja d’Isaac els filisteus?

⁴ Una bona situació econòmica. Isaac era un home ric, i per això «els filisteus l’envejaven» (Gèn. 26:12-14). Fins i tot, van tapar els pous que aquest servent de Déu feia servir per donar aigua als seus ramats (Gèn. 26:15, 16, 27). Igual que els filisteus, algunes persones senten enveja d’aquells que tenen una millor posició econòmica. No només desitgen allò que tenen els altres, sinó que també volen que ho deixin de tenir.

5. Per què li tenien enveja a Jesús els líders religiosos?

⁵ L’estima dels altres. Els líders religiosos jueus tenien enveja de Jesús perquè la gent l’estimava molt (Mt. 7:28, 29). Encara que Jesús era el representant de Déu i ensenyava la veritat, aquells mestres religiosos escampaven mentides per tacar el seu bon nom (Mc. 15:10; Jn. 11:47, 48; 12:12, 13, 19). Què n’aprenem? Que hem de lluitar contra qualsevol tendència a envejar aquells que per les seves qualitats són molt estimats a la congregació. En lloc d’això, farem bé d’imitar el seu bon exemple (1 Cor. 11:1; 3 Jn. 11).

6. Com va demostrar Diòtrefes que era un envejós?

⁶ Els privilegis de servei. Diòtrefes, un cristià del primer segle, envejava els que portaven la davantera al poble de Déu. Com que volia tenir «el primer lloc» a la congregació, criticava amb malícia l’apòstol Joan i altres germans amb responsabilitats per tal de desacreditar-los (3 Jn. 9, 10). En el nostre cas, tot i que mai arribaríem a aquest extrem, podríem començar a sentir enveja d’un germà que hagués rebut una responsabilitat que nosaltres desitjàvem o pensàvem que podríem complir tan bé com ell.

7. Com ens pot afectar l’enveja?

⁷ L’enveja és com una planta verinosa que, un cop s’arrela al nostre cor, és molt difícil d’eliminar. S’alimenta d’altres sentiments negatius, com ara la gelosia, l’orgull i l’egoisme. A més, pot arribar a impedir que cultivem qualitats cristianes com l’amor, la compassió i l’amabilitat. Per això, tan bon punt ens adonem que al nostre cor comença a créixer un petit brot d’enveja, l’hem d’arrencar de soca-rel. Què podem fer per lluitar contra aquest sentiment?

8. Quines qualitats ens ajuden a lluitar contra l’enveja?

⁸ Una manera de lluitar contra l’enveja és esforçant-nos per ser humils i estar contents amb el que tenim. Si ho fem, no deixarem lloc per a l’enveja. La humilitat ens ajuda a no pensar que som millors o que mereixem més que la resta (Gàl. 6:3, 4). I, quan estem contents amb el que tenim, no ens comparem amb els altres (1 Tim. 6:7, 8). Per això, si a algú li passa alguna cosa bona, ens n’alegrem.

9. Segons Gàlates 5:16 i Filipencs 2:3, 4, com ens ajuda l’esperit sant?

⁹ Si volem evitar l’enveja, ser humils i estar contents amb el que tenim, necessitem l’esperit de Jehovà (llegeix Gàlates 5:16; Filipencs 2:3, 4). Per què? Perquè l’esperit sant ens pot ajudar  a analitzar les nostres motivacions i els nostres pensaments més íntims i, alhora, substituir aquells que siguin negatius per d’altres de positius (Sl. 26:2; 51:10). Moisès i Pau van aconseguir guanyar la batalla contra l’enveja. Vegem el seu exemple.

10. Quina situació podria haver posat a prova les qualitats de Moisès? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁰ Moisès tenia una gran autoritat sobre el poble de Déu, però mai va ser egoista ni va intentar impedir que altres persones rebessin responsabilitats. Per exemple, en una ocasió, Jehovà va treure part de l’esperit que estava damunt Moisès i el va donar a un grup d’ancians israelites que estaven al voltant del tabernacle. Poc després, un jove va dir a aquest servent que dos ancians que no havien anat a la tenda havien començat a fer de profetes. Com creus que va reaccionar Moisès quan Josuè li va demanar que els aturés? Doncs, en comptes de posar-se gelós per l’atenció que Jehovà els hi donava, va ser humil i es va alegrar per ells (Nom. 11:24-29). Què ens ensenya aquest exemple?

11. Com poden els ancians imitar Moisès?

¹¹ Si serveixes com a ancià, t’han demanat alguna vegada que capacitis algú perquè atengui una responsabilitat que t’agrada molt? Pot ser que tinguis el privilegi de dirigir l’Estudi de La Torre de Guaita cada setmana i l’apreciïs molt. Imagina que et demanen que ajudis algun germà a preparar-se per dur a terme aquesta responsabilitat en el futur. Com reaccionaràs? Si imites Moisès i ets humil, no ho veuràs com una amenaça sinó que estaràs content d’ajudar-lo.

12. Com demostren humilitat alguns germans?

¹² Vegem ara una situació que afronten alguns germans grans. Per exemple, n’hi ha que han servit per dècades com a coordinadors del consell d’ancians però, quan arriben als 80 anys, estan disposats a cedir el seu privilegi. D’altra banda, quan fan 70 anys, els superintendents de circuit deixen amb humilitat l’obra itinerant i accepten una assignació diferent. I, darrerament, molts germans betelites d’arreu del món han rebut noves assignacions fora de Betel. Tots aquests germans fidels no es molesten amb aquells que reben els privilegis que ells tenien.

13. Què podria haver fet que Pau sentís enveja dels dotze apòstols?

¹³ L’apòstol Pau també era humil i estava content amb el que tenia. Mai va permetre que el seu cor es tornés envejós. Tot i que va fer molt en la predicació, va admetre amb humilitat: «Jo sóc el més petit dels apòstols, i no mereixo ser anomenat apòstol» (1 Cor. 15:9, 10). Els dotze apòstols van acompanyar Jesús durant la seva predicació, però Pau no es va fer cristià fins després de la resurrecció de Crist. Encara que va ser nomenat «apòstol enviat a les altres nacions», no va tenir el gran privilegi de ser un dels dotze (Rm. 11:13; Fe. 1:21-26). Però, en lloc d’envejar aquells homes i el seu privilegi d’haver servit tan a prop de Jesús, Pau estava agraït amb el que tenia.

14. Què farem si som humils i estem contents amb el que tenim?

¹⁴ Si som humils i estem contents amb el que tenim, serem com Pau i respectarem l’autoritat que Jehovà ha donat a alguns germans (Fe. 21:20-26). Déu s’ha  assegurat que hi hagi ancians que portin la davantera a les congregacions. I, encara que són imperfectes, Jehovà considera aquests homes «com a regals» (Ef. 4:8, 11, nota). Quan respectem aquests germans i els obeïm amb humilitat, ens mantenim a prop de Jehovà i gaudim de pau dintre de la congregació.

15. Què ens hem d’esforçar per fer?

¹⁵ On l’enveja campa amb llibertat, no hi ha pau ni tranquiŀlitat. Si deixem que l’enveja arreli, posarem en perill la pau de la congregació. Per això, hem d’arrencar de soca-rel aquesta tendència del nostre cor. També hauríem d’evitar sembrar aquest tipus de sentiments en el cor dels altres. Si fem tot això, podrem obeir el següent manament de Jehovà: «Feu tot el que pugueu per promoure la pau i per enfortir-vos els uns als altres» (Rm. 14:19). Així doncs, com podem promoure la pau i ajudar els altres a lluitar contra l’enveja?

16. Com podem ajudar els germans a lluitar contra l’enveja?

¹⁶ La nostra actitud i accions poden influir molt en els altres. Aquest món ens anima a «presumir» de les coses que tenim (1 Jn. 2:16, nota). Però això provoca enveja. Una manera d’evitar que els altres sentin enveja és no parlar constantment de les coses que tenim o ens  volem comprar. Una altra és no donar massa importància als nostres privilegis quan parlem amb els germans. Si ho féssim, estaríem preparant el terreny perquè hi creixés l’enveja. En canvi, quan mostrem interès sincer en els altres i els felicitem per les coses que fan, els ajudem a estar contents i promovem la pau i la unitat dins la congregació.

17. Què van aconseguir els germans de Josep, i amb quins resultats?

¹⁷ Tots podem guanyar la batalla contra l’enveja! Fixem-nos de nou en l’exemple dels germans de Josep. Anys després de maltractar i vendre el seu germà, se’l van trobar a Egipte. Abans que Josep s’identifiqués, els va posar a prova per veure si havien canviat. Va organitzar un menjar per a ells i va donar una ració molt més generosa a Benjamí, que era el més jove (Gèn. 43:33, 34). No obstant això, res indica que els seus germans li tinguessin enveja. Al contrari, van demostrar que es preocupaven molt pel seu germà petit i pel seu pare, Jacob (Gèn. 44:30-34). Com que els germans de Josep van aconseguir desarrelar l’enveja dels seus cors, van tornar a gaudir de pau a la família (Gèn. 45:4, 15). De la mateixa manera, si eliminem qualsevol indici d’enveja, contribuirem a la pau de la família i la congregació.

18. D’acord amb Jaume 3:17, 18, què aconseguirem si promovem un ambient de pau?

¹⁸ Jehovà vol que lluitem contra l’enveja i promoguem la pau. Ara bé, ens hem d’esforçar molt per aconseguir-ho, ja que tots tenim aquesta tendència negativa (Jm. 4:5). A més, el món que ens envolta fomenta l’enveja. Però, si ens esforcem per ser humils i estar agraïts pel que tenim, no deixarem que l’enveja s’arreli al nostre cor. Així promourem un ambient de pau on podrem cultivar qualitats que agraden a Déu (llegeix Jaume 3:17, 18).