1, 2. a) Què opina la gent sobre la llibertat d’elecció? b) Què ensenya la Bíblia sobre la llibertat d’elecció, i quines preguntes analitzarem?

UNA dona havia de prendre una decisió i li va dir a un amic: «Digue’m el que he de fer i no em facis pensar; que així és més fàcil!». Aquella dona preferia que li diguessin què havia de fer, en lloc d’utilitzar el preciós regal que Jehovà ens ha fet: la llibertat d’elecció. I tu? Què en penses? T’agrada prendre les teves decisions o t’estimes més que els altres decideixin per tu? Com veus la llibertat d’elecció?

² Durant segles s’ha parlat molt d’aquest assumpte. Algunes persones diuen que la llibertat d’elecció no existeix perquè Déu ja ha predeterminat totes les nostres accions. D’altres diuen que, per poder decidir lliurement, hem de tenir llibertat absoluta. Ara bé, si volem entendre què implica la llibertat d’elecció, hem d’analitzar el que diu la Bíblia sobre aquest tema. Aquest llibre ensenya que Jehovà ens ha creat amb llibertat d’elecció, és a dir, amb la llibertat i la capacitat de prendre decisions per nosaltres mateixos (llegeix Josuè 24:15). La Bíblia també respon a preguntes com ara: Com hem de fer servir la nostra llibertat d’elecció? Té límits? Com demostrem que estimem Jehovà amb les nostres decisions? I com podem demostrar que respectem les decisions dels altres?

3. Com utilitza Jehovà la seva llibertat?

³ Jehovà és l’únic que té llibertat absoluta i podem aprendre molt de com la fa servir. Per exemple, va decidir que la nació d’Israel fos el seu poble, «un poble especial per a ell» (Deut. 7:6-8). Ara bé, aquesta no va ser una decisió presa a la babalà; Déu estava sent conseqüent amb la promesa que havia fet segles abans al seu amic Abraham (Gèn. 22:15-18). A més, Jehovà sempre utilitza la seva llibertat en harmonia amb el seu amor i justícia. Ho podem veure en la manera com disciplinava els israelites, que el desobeïen una vegada rere una altra. Quan es penedien sincerament, Jehovà els mostrava el seu amor i perdonava la seva «infidelitat». De fet, va dir: «Els estimaré voluntàriament» (Os. 14:4). No creus que és un exemple molt bonic de com utilitzar la llibertat en benefici dels altres?

4, 5. a) Qui va ser el primer a rebre llibertat d’elecció, i com la va utilitzar? b) Quina pregunta ens hauríem de fer?

⁴ Quan Jehovà va començar la seva creació, va decidir donar llibertat d’elecció a les seves criatures intel·ligents. La primera que va rebre aquest regal va ser el seu Fill, «la imatge del Déu invisible, el primogènit de tota creació» (Col. 1:15). Molt abans de venir a la terra, Jesús va escollir ser fidel al seu Pare i no va donar suport al rebel Satanàs. Més tard, quan va ser a la terra, va decidir lliurement rebutjar totes les temptacions del Diable (Mt. 4:10). La nit abans de morir, Jesús va fer una oració on va deixar clar que estava completament decidit a fer la voluntat de Déu. Va dir: «Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva» (Lc. 22:42, BCI). I nosaltres? Podríem imitar Jesús, i fer servir la nostra llibertat per honrar Jehovà i fer la seva voluntat?

⁵ És clar que sí, ja que Jehovà ens ha creat a la seva imatge i semblança (Gèn. 1:26). Amb tot, tenim certes limitacions. La nostra llibertat no és absoluta com en el cas de Jehovà. A la seva Paraula, Déu ens explica que ens ha posat límits i que espera que els respectem. Per exemple, les esposes s’han de subjectar als seus marits, i els fills, als seus pares (Ef. 5:22; 6:1). Com afecten aquests límits la manera d’utilitzar la nostra llibertat d’elecció? El nostre futur depèn de la resposta a aquesta pregunta.

6. Per què és bo que la nostra llibertat tingui límits? Il·lustra-ho.

⁶ Però, si la llibertat d’elecció té límits, podem dir que realment és llibertat? I tant que sí, perquè els límits són una protecció. Pensa en el següent exemple. Podem conduir fins a una ciutat llunyana. Però, ens sentiríem segurs si viatgéssim per autopistes sense lleis de trànsit on cadascú pogués decidir a quina velocitat anar o per quin costat conduir? És evident que no. Els límits ens ajuden a beneficiar-nos de la verdadera llibertat. Vegem alguns exemples que mostren que utilitzar la llibertat dins els límits que posa Jehovà és la millor opció.

7. a) Quina era una de les diferències entre Adam i els animals? b) Com va fer servir Adam la seva llibertat d’elecció? Posa’n un exemple.

⁷ Quan Déu va crear Adam, el primer home, li va fer el mateix regal  que havia fet als àngels: la llibertat d’elecció. Aquesta llibertat diferenciava Adam dels animals, els quals es regeixen pel seu instint. Analitzem un exemple de com el primer home va fer servir bé la seva llibertat d’elecció. Tot i que Jehovà va crear els animals abans que l’home, li va reservar el bonic privilegi de posar-los nom. Déu va fer venir els animals «davant d’Adam per veure com [els] anomenaria». Després que el primer home va observar cada animal i els hi va posar un nom adequat, Jehovà ni s’hi va ficar ni va canviar cap de les eleccions que havia fet Adam. Al contrari, «tot el que Adam anomenà per a cada ésser vivent, aquest fou el seu nom» (Gèn. 2:19).

8. Quin mal ús va fer Adam de la seva llibertat, i amb quin resultat?

⁸ Jehovà li va donar a Adam la responsabilitat de convertir la terra en un paradís: «Sigueu fructífers i multipliqueu-vos, i ompliu la terra i sotmeteu-la; i domineu sobre els peixos del mar i sobre els ocells dels cels, i sobre totes les bèsties que es mouen sobre la terra» (Gèn. 1:28). Però Adam no es va conformar amb la llibertat que Jehovà li havia donat per complir aquest manament. En lloc d’obeir, va decidir saltar-se els límits que Jehovà li havia posat i va menjar del fruit prohibit. Aquest terrible ús de la seva llibertat va resultar en milers d’anys de sofriment i dolor per als seus descendents (Rm. 5:12). Reflexionar en les conseqüències de la decisió d’Adam ens ha de motivar a utilitzar assenyadament la nostra llibertat dins dels límits que Jehovà ens ha posat.

9. Quina opció va donar Jehovà als israelites, i com van respondre?

⁹ Els humans hem heretat la imperfecció i la mort d’Adam i Eva. Així i tot, no hem perdut el dret a decidir per nosaltres mateixos. Això es pot veure clarament en la manera com Déu va tractar Israel. Mitjançant Moisès, Jehovà va donar als israelites l’opció d’acceptar el privilegi de ser la seva propietat especial (Èx. 19:3-6). Com van respondre? Van acceptar ser el Seu poble i respectar els límits que ell els hi havia posat, i van dir: «Farem tot el que Jahveh ha dit» (Èx. 19:8). Malauradament, amb el temps la nació d’Israel va fer un mal ús de la seva llibertat i va trencar la seva promesa. Tots en podem aprendre una lliçó: la importància de valorar el regal de la llibertat d’elecció apropant-nos a Jehovà i obeint els seus manaments (1 Cor. 10:11).

10. Quins exemples demostren que persones imperfectes poden utilitzar la seva llibertat per honrar Jehovà? (Mira la imatge del principi.)

¹⁰ Al capítol 11 d’Hebreus es menciona per nom a setze servents de Déu que van decidir utilitzar la seva llibertat de decisió dins dels límits posats per Jehovà. Com a resultat, van rebre moltes benediccions i una sòlida esperança per al futur. Per exemple, Noè va demostrar tenir molta fe, i va decidir obeir les instruccions de Jehovà de construir una arca que mantindria amb vida la seva família i, per tant, les següents generacions (Heb. 11:7). Abraham i Sara van obeir Déu i van viatjar a la terra que Ell els hi havia promès. Tot i que havien deixat la pròspera ciutat d’Ur i s’havien embarcat en un llarg viatge, encara tenien l’«oportunitat de tornar-hi». Amb tot, es van concentrar en el compliment de «les promeses» de Jehovà perquè «anhelaven» un lloc millor (Heb. 11:8, 13, 15, 16). Moisès li va girar l’esquena  als tresors d’Egipte, «escollint abans ser maltractat amb el poble de Déu, que no pas tenir per un temps el plaer del pecat» (Heb. 11:24-26). Així, doncs, esforcem-nos per imitar aquests exemples de fe valorant la nostra llibertat i utilitzant-la per fer la voluntat de Jehovà.

11. a) Quina és una de les benediccions més grans de tenir llibertat d’elecció? b) Per què vols utilitzar bé la teva llibertat?

¹¹ És cert que pot semblar més fàcil deixar que els altres decideixin per nosaltres, però això ens privaria d’una gran benedicció. Quina? La resposta es troba a Deuteronomi 30:19, 20 (llegeix-lo). El versicle 19 descriu l’elecció que Déu va plantejar als israelites. I el 20 ens mostra que Jehovà els va donar l’oportunitat de demostrar què hi havia en els seus cors. Nosaltres també podem escollir servir Jehovà. Quin gran privilegi tenim de fer servir la nostra llibertat per honrar el nostre Pare i demostrar-li que l’estimem molt!

12. Què no hauríem de fer mai amb la nostra llibertat?

¹² Imagina’t que li fas un regal molt valuós a un amic. Com et sentiries si t’assabentessis que ha llençat aquest regal o, pitjor encara, que l’ha utilitzat per fer mal a algú? Ara pensa en com se sent Jehovà quan veu que molta gent utilitza la seva llibertat per prendre decisions que fan mal als altres. Amb raó, la Bíblia diu que «en els darrers dies» la gent seria desagraïda (2 Tim. 3:1, 2). Mai hem de fer un mal ús de la nostra llibertat o donar per fet aquest regal de Jehovà. Però, com ho podem aconseguir?

13. Com hem d’utilitzar la nostra llibertat d’elecció?

¹³ Tots tenim llibertat per escollir els amics, l’entreteniment o la manera d’arreglar-nos. Ara bé, la nostra llibertat es pot convertir en una excusa per fer coses dolentes si ens deixem dominar per desitjos egoistes o imitem les modes i tendències d’aquest món (llegeix 1 Pere 2:16). En lloc d’utilitzar la nostra llibertat com «un pretext per a satisfer els desigs terrenals», l’hem de fer servir per prendre decisions en harmonia amb el principi bíblic: «Feu-ho tot  per a la glòria de Déu» (Gàl. 5:13, BCI; 1 Cor. 10:31).

14. Per què hem de confiar en Jehovà quan utilitzem la nostra llibertat?

¹⁴ Una altra manera d’utilitzar assenyadament la teva llibertat d’elecció és confiant en Jehovà i deixant que Ell et guiï dins dels límits que ha posat. De fet, la Bíblia diu: «Jo sóc Jahveh, el teu Déu, que t’ensenya per al teu profit, que et mena pel camí on has d’anar» (Is. 48:17). També és important reconèixer «que el camí de l’home no és en la seva mà, i que l’home no té el poder de caminar ni de dirigir els seus passos» (Jer. 10:23). Per això, no caiguis en la trampa de confiar «en el teu propi enteniment», com van fer Adam i els israelites rebels. Al contrari, «confia en Jahveh amb tot el teu cor» (Prov. 3:5).

15. Què podem aprendre del principi que trobem a Gàlates 6:5?

¹⁵ Un dels límits que té la nostra llibertat és respectar el dret que tenen els altres a prendre les seves decisions. Com que tots tenim llibertat d’elecció, no sempre decidirem el mateix, fins i tot en temes relacionats amb la nostra conducta i servei a Jehovà. Recorda el principi que trobem a Gàlates 6:5 (llegeix-lo). Si reconeixem que «cadascú portarà el propi feix» o càrrega, respectarem el dret que tenen els altres a prendre les seves decisions.

16, 17. a) Per què la llibertat d’elecció va ser un tema delicat a Corint? b) Com va ajudar Pau aquells cristians, i què en podem aprendre?

¹⁶ Analitzem un exemple bíblic que il·lustra molt bé per què és tan important respectar les decisions dels altres en qüestions de consciència. Els cristians de Corint tenien diferents punts de vista sobre menjar carn que s’havia ofert a ídols i després es venia al mercat. Alguns pensaven que, si un ídol era simplement una estàtua, podien menjar aquella carn sense tenir una mala consciència. Ara bé, d’altres creien que menjar aquella carn equivalia a adorar aquells ídols perquè abans havien practicat idolatria (1 Cor. 8:4, 7). Aquell era un tema molt delicat que amenaçava la unitat de la congregació. Com els va ajudar Pau a tenir el punt de vista de Déu sobre aquell assumpte?

¹⁷ Primer, l’apòstol els va recordar a tots que els aliments no els aproparien més a Jehovà (1 Cor. 8:8). A continuació, els va advertir que la seva «llibertat» no havia de ser «un entrebanc per als febles» (1 Cor. 8:9). I després va dir als qui tenien una consciència més sensible que no havien de jutjar aquells que decidien menjar carn (1 Cor. 10:25, 29, 30). Així, doncs, en aquell assumpte important que afectava la seva adoració a Jehovà, cada cristià havia de prendre la seva pròpia decisió. Tenint això en compte, no creus que nosaltres també hauríem de respectar la llibertat dels nostres germans quan prenen decisions en temes de menys importància? (1 Cor. 10:32, 33.)

18. Com pots demostrar que valores la teva llibertat d’elecció?

¹⁸ Jehovà ens ha regalat la llibertat d’elecció, i amb aquesta la verdadera llibertat (2 Cor. 3:17). Valorem aquest regal perquè ens permet prendre decisions que revelen el nostre amor per Jehovà. Per tant, hem de demostrar que apreciem aquesta llibertat fent-la servir de manera que agradi al nostre Pare i respecti la llibertat d’elecció dels altres.