Vaig créixer a Limón, una ciutat portuària de la costa est de Costa Rica. Era el setè de vuit germans. El meu pare va morir quan jo tenia vuit anys, i la meva mare ens va haver de criar tota sola.

El beisbol sempre ha format part de la meva vida. Vaig començar quan tan sols era un marrec, m’encantava jugar-hi. Cap al final de l’adolescència em vaig apuntar a un equip d’una lliga amateur. Quan tenia uns vint anys, un caçatalents em va voler fitxar per jugar en un equip professional de Nicaragua. Però vaig rebutjar l’oferta perquè la meva mare estava delicada de salut i jo l’havia de cuidar. Més tard, un altre caçatalents em va convidar a formar part de la selecció de beisbol de Costa Rica, formada per jugadors seleccionats de la lliga amateur, i aquest cop sí que vaig acceptar la proposta. Vaig estar a la selecció des del 1949 fins el 1952, i vaig jugar a Cuba, Mèxic i Nicaragua. Era base i ho feia força bé; una vegada vaig arribar a jugar disset partits seguits sense cometre cap error. M’encantava sentir com la gent cridava el meu nom!

Malauradament, portava una vida immoral. Encara que tenia xicota, anava amb altres dones. I també bevia molt. Un dia em vaig emborratxar tant que al dia següent no recordava com havia tornat a casa! A més, jugava al dòmino per diners i a la loteria.

Per aquella època la meva mare es va fer Testimoni de Jehovà. Va intentar inculcar-me el que aprenia, però no va servir de res perquè jo estava obsessionat amb el beisbol. Si mentre entrenava es feia l’hora de dinar, ni tan sols me n’adonava perquè no m’entrava gana. Només podia pensar en el bat i la pilota. El beisbol era la meva vida.

No obstant això, quan tenia vint-i-nou anys, vaig patir una lesió greu durant un partit intentant agafar una pilota. Després de recuperar-me, vaig deixar de jugar professionalment.  Però vaig seguir en el món del beisbol entrenant jugadors d’una lliga amateur a prop de casa.

El 1957, em van convidar a un congrés dels Testimonis de Jehovà que se celebrava a un estadi on, temps enrere, jo havia jugat al beisbol. Mentre era allà assegut, em va sorprendre molt la conducta tan respectuosa dels Testimonis. Quina diferència amb els aldarulls que provocava el públic dels partits de beisbol! Al veure allò, vaig decidir estudiar la Bíblia amb els Testimonis i anar a les seves reunions.

Vaig aprendre moltes coses a la Bíblia que em van deixar parat. Per exemple, Jesús va predir que als últims dies es predicarien les bones notícies del Regne de Déu per tot el món (Mateu 24:14). També vaig aprendre que els autèntics cristians no prediquen per diners, ja que Jesús va dir: «Ho heu rebut gratis, doneu-ho gratis» (Mateu 10:8).

A mesura que estudiava la Bíblia, anava comparant el que aquesta diu amb el que feien els Testimonis. Admirava els seus esforços incansables per portar les bones notícies fins a l’últim racó del planeta. També vaig veure que manifestaven l’esperit de sacrifici que Jesús va manar que tinguessin tots els cristians. Així que, quan vaig llegir la invitació que ens fa Jesús a Marc 10:21 de «vine i segueix-me», vaig voler fer-me Testimoni.

Ara bé, em va costar una mica acabar de fer el pas perquè tenia alguns hàbits molt arrelats. Per exemple, durant molts anys havia jugat cada setmana al meu ‘número de la sort’ a la loteria. Però vaig aprendre a la Bíblia que Déu detesta les persones cobdicioses i les que confien en el «déu de la sort» (Isaïes 65:11, BCI; Colossencs 3:5). Per això, vaig deixar de comprar loteria. I just el següent diumenge, el meu ‘número de la sort’ va sortir guanyador! Molts es van burlar de mi i em van pressionar perquè en tornés a comprar, però no els hi vaig fer cas. De fet, mai més he tornat a jugar.

El mateix dia que em vaig batejar a un congrés dels Testimonis de Jehovà es va tornar a posar a prova la meva «nova personalitat» (Efesis 4:24). Al vespre, a l’arribar a l’hotel, em vaig trobar la meva ex-xicota davant la porta de l’habitació. Em va dir: «Vinga, Sammy, entrem i passem-ho bé!». Jo de seguida li vaig dir que no i li vaig recordar que ara seguia les normes morals de la Bíblia (1 Corintis 6:18). «Estàs de broma?», em va deixar anar. Es va riure del que diu la Bíblia sobre la immoralitat sexual i em va insistir perquè tornéssim junts. Però jo simplement vaig entrar a l’habitació i vaig tancar la porta darrere meu. Estic orgullós de poder dir que, des del meu bateig l’any 1958, he sigut fidel a la promesa que vaig fer a Jehovà.

Podria escriure tot un llibre sobre les recompenses que he obtingut per haver seguit els consells de la Bíblia, com ara que tinc amics de veritat, que la meva vida té sentit i que sóc molt feliç.

Encara m’agrada el beisbol, però ja no és el que més m’importa. La fama i els diners que em va donar l’esport es van esvair de seguida. En canvi, la meva amistat amb Déu i amb els meus companys de creença durarà per sempre. La Bíblia promet: «El món i els seus desitjos desapareixeran, però qui fa el que Déu vol viurà per sempre» (1 Joan 2:17). Ara el més important a la meva vida són Jehovà i els meus germans.