Els primers seixanta minuts de vida d’un nadó són vitals per a la seva adaptació. Per què? Perquè les mares que estableixen un vincle amb el seu bebè en aquest moment tan crucial, aconsegueixen una millora dràstica en el creixement i desenvolupament del seu fill. a

Què fa que una mare tingui aquests sentiments tan tendres de protecció pel seu nadó? La Jeannette Crenshaw, especialista en la matèria, explica a la revista The Journal of Perinatal Education que uns nivells elevats d’oxitocina «estimulen els sentiments de la mare després de donar a llum a mesura que toca el seu nadó, el mira i li dona el pit». Una altra hormona que la mare també segrega durant aquest temps «l’ajuda a respondre a les necessitats del seu bebè» i reforça la seva interacció amb ell. Però, per què això és tan important?

El vincle tan fort que existeix entre una mare i el seu bebè va ser dissenyat pel nostre Creador, Jehovà Déu. b El rei David va orar a Déu: «Tu vas ser qui em va fer sortir de la matriu, qui em va fer sentir segur al pit de la meva mare». I va afegir: «M’has cuidat des que vaig néixer, has sigut el meu Déu des que era a la matriu de la meva mare» (Salm 22:9, 10).

PENSA EN AIXÒ: Si Déu ha creat un sistema tan complex per assegurar-se que una mare miri amb tendresa el seu bebè i li doni el que necessita, ¿no és lògic pensar que, si «som fills de Déu», Ell també es preocupi per cadascun de nosaltres? (Fets 17:29).

Jesucrist, la persona que millor coneix el Creador, va fer el següent raonament: «¿No es venen dos pardals per una moneda de poc valor? Ara bé, ni un d’ells cau a terra sense que el vostre Pare ho sàpiga. Fins i tot té comptats tots els vostres cabells! Per tant, no tingueu por. Vosaltres valeu més que molts pardals» (Mateu 10:29-31).

Poques persones es fixen en cada ocellet que vola al seu voltant, i encara menys quan «un d’ells cau a terra». En canvi, el nostre Pare té en compte cadascun d’ells! I, per a Jehovà, els humans valen molt més que els ocells. Què n’aprenem? No pensis que a Déu no li importes. Al contrari, es preocupa molt per tu.

 La Bíblia ens assegura

• «Els ulls de Jehovà són a tot arreu: observen tant els bons com els dolents» (PROVERBIS 15:3).

• «Els ulls de Jehovà es fixen en els justos, i les seves orelles escolten els seus crits d’auxili» (SALM 34:15).

• «Sentiré una immensa alegria pel teu amor lleial, perquè has vist el meu patiment i coneixes l’angoixa tan gran que sento dins meu» (SALM 31:7).

Penses que pot canviar la teva vida saber que Déu vol que tot et vagi bé i que està pendent de tu perquè t’estima? És clar que sí, tal com ho mostra l’exemple de la Hannah, c d’Anglaterra:

«Moltes vegades vaig arribar a pensar que Jehovà no m’estimava i que no contestava a les meves oracions. Creia que era perquè em faltava fe. Sentia que Déu m’estava castigant o que m’ignorava perquè jo no era ningú. Pensava que a Déu no li importava».

Amb tot, la Hannah ja no té cap dubte que Jehovà l’estima i es preocupa per ella. Què la va fer canviar? Ella explica que va ser un procés gradual. «Recordo que fa molts anys vaig escoltar un discurs bíblic sobre el sacrifici de Jesús i em va impactar molt, perquè em va confirmar que Jehovà m’estima. A més, sovint em poso a plorar quan veig que contesta a les meves oracions, ja que m’adono que, a pesar de tot, sí que m’estima. D’altra banda, estudiar la Bíblia i anar a les reunions m’ha ajudat a aprendre més sobre Jehovà, la seva personalitat i què sent per nosaltres. Ara entenc que Jehovà està al nostre costat i ens estima, i que desitja cuidar-nos a cadascun de nosaltres.»

L’experiència de la Hannah és molt reconfortant. Però, com podem estar segurs que Déu entén els nostres sentiments i que li importen? El següent article conté la resposta.