L’ESCLAT de la Primera Guerra Mundial el 1914 va fer que amb el temps es posés en relleu davant del món l’actitud neutral dels Estudiants de la Bíblia (Is. 2:2-4; Jn. 18:36; Ef. 6:12). Com els va anar als servents de Déu a la Gran Bretanya?

La llei del servei militar de 1916 va obligar els homes solters d’entre divuit i quaranta anys de la Gran Bretanya a allistar-se a l’exèrcit. Va oferir l’exempció als qui objectaven perquè tenien conviccions religioses o morals. El govern va establir tribunals per determinar a qui es concediria l’exempció i fins a quin grau.

Tot i això, es va enviar uns quaranta Estudiants de la Bíblia a presons militars i vuit al front de batalla a França. Com que aquells empresonaments eren injustos, els germans de la Gran Bretanya van escriure al primer ministre, Herbert Asquith, per protestar i van adjuntar una petició amb 5.500 signatures.

Més tard, van arribar notícies sobre els vuit germans enviats a França: se’ls havia sentenciat a ser afusellats per haver-se negat a lluitar. Però, quan els van alinear davant l’escamot d’afusellament, les sentències es van commutar a deu anys de presó. Els van fer tornar a Anglaterra a complir les condemnes a presons civils.

Com que la guerra s’allargava també es va obligar els homes casats a allistar-se. A Manchester, Anglaterra, en una causa judicial que crearia precedent, l’acusat va ser l’Henry Hudson, doctor en medicina i Estudiant de la Bíblia. El 3 d’agost de 1916, el tribunal va dictaminar que era un pròfug, el va multar i el va entregar a les autoritats militars. Al mateix temps, a Edimburg, Escòcia, el James Frederick Scott, un colporteur de vint-i-cinc anys, va ser declarat innocent. La Corona anglesa va apel·lar el cas, però el va abandonar per centrar-se’n en un altre a Londres. Aquesta vegada el germà Herbert Kipps va ser declarat culpable, va ser multat i entregat a les autoritats militars.

El setembre de 1916, havien sol·licitat l’exempció del servei militar 264 germans. D’aquests, 5 van ser eximits, 154 van fer treballs durs per a la nació, 23 van ser assignats a l’exèrcit com a no combatents, 82 van ser entregats a les autoritats militars i a alguns se’ls va formar un consell de guerra. Molta gent es va oposar al tracte tan  cruel que van rebre aquests homes i el govern els va transferir de les presons militars als camps de treball civil.

El Pryce Hughes, qui més tard va servir com a superintendent de sucursal a la Gran Bretanya, i l’Edgar Clay van treballar en una presa a Gal·les. Per altra banda, l’Herbert Senior, un dels vuit que havien tornat de França, va ser enviat a la presó de Wakefield, a Yorkshire. Altres van complir les sentències de treballs forçats sota unes condicions molt dures a la presó de Dartmoor. Aquí és on es va aplegar el grup d’objectors de consciència més nombrós.

El Frank Platt, un Estudiant de la Bíblia que havia acceptat servir com a no combatent, va patir una persecució llarga i despietada quan el van enviar al front. L’Atkinson Padgett, qui va conèixer la veritat poc després d’allistar-se, també va patir un tracte cruel per part de les autoritats militars per haver refusat lluitar.

Els nostres germans de fa prop d’un segle possiblement no entenien del tot què implica la neutralitat cristiana, però volien agradar a Jehovà. Aquests germans es van mantenir neutrals durant una «hora de la prova» especialment difícil. Quin bon exemple! (Ap. [Rv.] 3:10, TBS.) (Del nostre arxiu a la Gran Bretanya.)