La pel·lícula muda A Trip Down Market Street captiva els espectadors al mostrar detalls del dia a dia a San Francisco (EUA) pels volts del 1900. Els cineastes van muntar una càmera a la part davantera d’un tramvia i, a mesura que circulava, van gravar el carrer major de la ciutat tot bulliciós. A la pel·lícula es veuen carruatges tirats per cavalls, automòbils de l’època, persones comprant i nens venent diaris.

El que fa que la pel·lícula sigui tràgica és que, probablement, es va filmar l’abril del 1906, just abans del terratrèmol i l’incendi devastadors que van ocórrer el 18 d’abril, els quals van acabar amb la vida de milers de persones i gairebé van destruir aquella part de la ciutat. A algunes de les cares que sortien a la pel·lícula potser tan sols els quedaven uns dies de vida. «Hi veig la gent», diu l’Scott Miles, descendent d’un dels cineastes, «i no és conscient del que li passarà. No pots fer altra cosa que patir per ella.»

Es pot fer un paral·lel interessant entre aquesta situació i la dels nostres dies. Nosaltres tampoc podem fer altra cosa que preocupar-nos per les persones. La gent està totalment immersa en els seus afers i no és conscient que s’acosta la destrucció d’aquest món i de l’estil de vida actual. Però, a diferència d’un terratrèmol que no avisa, en el nostre cas encara tenim una mica de temps per advertir als nostres veïns del dia de judici de Jehovà. Segurament, cada setmana dediques cert temps a predicar casa per casa però, pots fer més per advertir a les persones?

Jesús ens va donar un exemple excel·lent, ja que ell mai va considerar que estava fora de servei. Predicava a tothom amb qui es topava, fos un recaptador d’impostos que trobés pel camí o una dona que anés a pouar aigua mentre ell descansava al migdia (Lc. 19:1-5; Jn. 4:5-10, 21-24). Fins i tot quan pensava dedicar cert temps a descansar, Jesús canviava de bon grat els seus plans per ensenyar a les persones. La compassió el movia a explicar-los més que tan sols quatres coses (Mc. 6:30-34). Com s’imita avui dia el sentit d’urgència de Jesús?

La Melika viu en un edifici d’alta seguretat. Molts veïns són estudiants estrangers, els noms dels quals no surten a la llista del vestíbul de  l’edifici i que usen telèfons mòbils que no apareixen a la guia telefònica. La Melika valora molt l’oportunitat que té de començar converses espirituals amb els llogaters que troba al vestíbul o a l’ascensor. Ella diu: «En certa manera, ho considero el meu territori». La Melika porta publicacions en diversos idiomes, i molts veïns accepten tractats i revistes; també els fa saber que es poden dirigir al nostre lloc web. Fent-ho així, ha començat diversos cursos de la Bíblia.

La Sonia també està atenta per predicar a tothom qui pot. Treballa en una clínica, i es va posar la meta de donar un testimoniatge exhaustiu als companys de feina. Primer, pensava detingudament en les necessitats i els interessos de cadascun d’ells i, llavors, aprofitava l’hora del dinar per intentar parlar-hi individualment sobre temes espirituals. Com a resultat, la Sonia ha pogut començar dos cursos bíblics. I també pensa utilitzar algunes estones lliures per parlar amb les persones que estan esperant a la recepció de la clínica.

Un supervivent del terratrèmol del 1906 el va descriure com «el desastre més terrible que mai ha patit un estat o una ciutat». Però, molt aviat, tots els desastres seran insignificants en comparació amb el dia de venjança que vindrà sobre tots «els qui desconeixen Déu» (2 Tes. 1:8). Jehovà anhela que les persones canviïn la seva ment i el seu cor i que responguin a l’advertència que donen els seus Testimonis (2 Pe. 3:9; Ap. [Rv.] 14:6, 7).

Nosaltres tenim el privilegi de fer veure a les persones que vivim en un temps crític i d’ajudar-les a deixar els seus interessos egoistes perquè cerquin Jehovà (Sof. 2:2, 3). Aprofites totes les oportunitats de predicar als teus companys de feina, als teus veïns i a les persones que trobes mentre t’ocupes de les activitats diàries? Faràs més per advertir a les persones?