1, 2. Com veu Jehovà els seus servents?

SEGURAMENT t’has adonat que, quan els pares miren com juguen els seus fills, se solen meravellar de les habilitats innates dels petits. Potser un d’ells té més agilitat o és bo en els esports, mentre que el seu germà potser és millor en els jocs de taula o les manualitats. Però siguin quins siguin els dons dels seus fills, als pares els encanta anar descobrint el potencial que tenen.

² Com que Jehovà també és un Pare amorós, està molt interessat en els humans. Per a ell, els seus servents de l’actualitat són «els tresors de totes les nacions», sobretot per la seva fe i devoció (Ag. 2:7). Però també t’hauràs adonat que els Testimonis d’avui dia tenen talents molt diferents. Per exemple, alguns germans potser són bons parlant en públic, mentre que d’altres destaquen perquè són bons organitzadors. A més, moltes germanes tenen l’habilitat d’aprendre altres idiomes i els utilitzen a la predicació, i d’altres tenen traça donant ànims o cuidant els malalts (Rm. 16:1, 12). No agraeixes tenir tots aquests germans a la congregació?

3. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

³ No obstant això, potser alguns dels nostres germans,  inclosos els més jovenets o els que fa poc que s’han batejat, encara no han trobat el seu lloc dins de la congregació. Com els podem ajudar a assolir tot el seu potencial? Per què ens hem d’esforçar per fixar-nos en les seves bones qualitats, tal com fa Jehovà?

4, 5. Com mostra el relat de Jutges 6:11-16 que Jehovà veu el potencial dels seus servents?

⁴ Molts relats bíblics mostren que Jehovà no veu només les coses bones dels seus servents, sinó també el seu potencial. Pensa en l’ocasió en què Jehovà va escollir Gedeó per alliberar el Seu poble de l’opressió dels madianites. Probablement, a Gedeó li va xocar que un àngel el saludés dient: «Jahvè és amb tu, guerrer valent». Segur que en aquell moment Gedeó se sentia de tot menys valent. De fet, dubtava de si mateix i se sentia insignificant. Però la manera com va continuar aquella conversa mostra que Jehovà tenia una visió molt més positiva del seu servent que la que tenia el propi Gedeó (llegeix Jutges 6:11-16).

⁵ Jehovà va confiar en Gedeó per alliberar Israel perquè havia vist les seves habilitats. En primer lloc, l’àngel de Jehovà havia observat com Gedeó batia el blat amb totes les seves forces. Però això no havia estat l’única cosa que li havia cridat l’atenció. En temps bíblics, els agricultors acostumaven a colpejar el gra a l’aire lliure perquè el vent s’endugués la palla. Sorprenentment, Gedeó estava batent d’amagat una mica de blat dins d’un cup (recipient on es trepitjava el raïm) perquè els madianites no veiessin la collita. Quina estratègia tan brillant! Sens dubte, per a Jehovà Gedeó era molt més que un agricultor cautelós; era un home molt astut! Déu va veure les seves habilitats i el va ajudar a treure tot el seu potencial.

6, 7. (a) Com veien els israelites a Amós, però com el veia Jehovà? (b) Què demostra que Amós no era un ignorant?

⁶ El cas del profeta Amós també ens mostra que Jehovà veu el potencial dels seus servents encara que aquests semblin modestos o poqueta cosa per a la gent. Amós es va descriure com un «oveller» i «picador de sicòmors», arbre que donava una varietat de figues considerades menjar de pobres. Quan Jehovà va comissionar Amós per anunciar missatges de condemna contra l’idòlatra regne de deu tribus d’Israel, és probable que alguns israelites pensessin que havia estat una decisió poc encertada (llegeix Amós 7:14, 15).

⁷ Tot i que Amós provenia d’un poble llunyà, no era un ignorant; sabia molt bé quins eren els governants i els costums de la seva època. Segurament estava ben informat de les condicions que regnaven a Israel, i devia conèixer les nacions del voltant perquè havia fet tractes amb els mercaders ambulants (Am. 1:6, 9, 11, 13; 2:8; 6:4-6). Alguns erudits bíblics actuals afirmen que Amós era un bon escriptor. De fet, el profeta no tan sols va utilitzar paraules senzilles i plenes de significat, sinó que també va fer servir paral·lelismes i jocs de paraules. La resposta contundent que va donar a Amassià, un sacerdot corrupte, confirma que Jehovà va fer bé d’escollir Amós i que va utilitzar habilitats del profeta que al principi altres no veien (Am. 7:12, 13, 16, 17).

8. (a) Què li va assegurar Jehovà a David? (b) Per què són tan encoratjadores les paraules del Salm 32:8 per als qui se senten insegurs de si mateixos?

⁸ Com veiem, Jehovà veu el potencial de cadascun dels seus servents. Per exemple, va assegurar a David que sempre el guiaria i que ‘els seus ulls  vetllarien sobre ell’ (llegeix Salm 32:8). Per què ens haurien d’animar aquestes paraules? Perquè encara que ens falti confiança en nosaltres mateixos, Jehovà ens pot ajudar a mirar més enllà dels límits que ens posem i a aconseguir coses que mai ens hauríem imaginat. Igual que un escalador expert es fixa atentament en els moviments d’un principiant per ajudar-lo a trobar el millor lloc on agafar-se, Jehovà està disposat a orientar-nos mentre progressem espiritualment. A més, pot utilitzar germans per ajudar-nos a assolir tot el nostre potencial. Com?

9. Com podem posar en pràctica el consell de «procurar» pels interessos dels germans?

⁹ Pau va exhortar tots els cristians a «procurar» pels interessos dels germans (llegeix Filipencs 2:3, 4). Bàsicament, estava aconsellant que ens fixem en les virtuts dels altres i els ho diguem. Com et sents quan algú s’interessa pels progressos que has fet? Normalment això ens anima a seguir millorant i a donar el màxim de nosaltres. Igualment, si reconeixem el valor dels germans, els ajudarem a progressar i créixer espiritualment.

10. Qui, en particular, necessita la nostra atenció?

¹⁰ Qui, en particular, necessita la nostra atenció? És evident que tots necessitem que se’ns mostri atenció de manera especial de tant en tant. Però els qui més necessiten sentir-se útils a la congregació són els joves i els qui s’han batejat fa poc. Això els ajudarà a veure que són importants per a la congregació. D’altra banda, si no els demostrem que els apreciem, podríem ofegar el seu desig de tenir més responsabilitats, cosa que la Paraula de Déu els anima a fer (1 Tim. 3:1).

11. (a) Què va fer un ancià per ajudar un jove a superar la timidesa? (b) Què aprenem de l’experiència d’en Julien?

¹¹ En Ludovic, un ancià a qui de jovenet li van demostrar aquest interès, explica: «Quan m’interesso sincerament per algun germà, aquest progressa més ràpidament». Parlant d’en Julien, un jove que era més aviat tímid, en Ludovic diu: «Com que en Julien era una mica insegur, de vegades parlava amb poca traça i es comportava de manera poc natural. Amb tot, vaig veure que era amable i que tenia moltes ganes d’ajudar els germans. Per això, en comptes de qüestionar els seus motius, em vaig centrar en les seves qualitats i vaig intentar animar-lo». Amb el temps, en Julien va reunir els requisits per ser ajudant de congregació, i ara és pioner regular.

12. Quina qualitat és necessària per ajudar els germans? Posa’n un exemple.

¹² Naturalment, per ajudar els germans a assolir tot el seu potencial hem de ser discernidors. Com hem vist amb l’experiència d’en Julien, a vegades cal mirar més enllà de les debilitats de les persones per adonar-nos de les qualitats i els punts forts que tenen i que podrien potenciar. Així és com Jesús veia l’apòstol Pere; encara que de vegades semblava una mica inestable, Jesús li va posar el nom de Cefes (o Quefes), que vol dir «pedra». En fer això, Jesús va predir que Pere arribaria a ser tan estable com una roca (Jn. 1:42).

13, 14. (a) Com va demostrar Bernabé que era observador? (b) Com es va beneficiar un jove d’una ajuda semblant a la que va rebre Marc? (Mira la imatge del principi.)

¹³ De manera semblant, Bernabé va ser observador en el cas de Joan, qui rebia el sobrenom romà de Marc (Ac. [Fe.] 12:25).  Durant el primer viatge missioner de Pau i Bernabé, Marc els va fer d’ajudant, tasca que potser incloïa ocupar-se de les seves necessitats físiques. Tot i això, en arribar a Pamfília, Marc va deixar els seus companys a l’estacada, i Pau i Bernabé van haver de viatjar sols cap al nord, una zona famosa pels bandits (Ac. 13:5, 13). Però sembla que, malgrat el comportament inconseqüent de Marc, temps després Bernabé va aprofitar l’oportunitat per acabar-lo d’entrenar (Ac. 15:37-39). Allò va ajudar el jove Marc a convertir-se en un servent de Jehovà madur. És interessant veure que, anys més tard, Marc era amb Pau mentre aquest estava empresonat a Roma. Quan Pau va escriure als cristians de Colosses va enviar salutacions de part de Marc i va parlar bé d’ell (Col. 4:10). Imagina’t que orgullós es devia sentir Bernabé quan Pau va demanar l’ajuda de Marc (2 Tim. 4:11).

¹⁴ L’Alexandre, un germà que fa poc que és ancià, recorda que es va beneficiar molt de la manera tan perspicaç com el va tractar un germà. Diu: «Quan era més jove, per a mi era una tortura fer oracions en públic. Però un ancià em va ensenyar a preparar-me i a estar més relaxat. A més, comptava molt amb mi i em donava moltes oportunitats de fer oracions en les reunions per a la predicació. Gràcies a això, amb el temps vaig guanyar confiança».

15. Com va demostrar Pau que apreciava els seus germans?

¹⁵ Què fas quan veus que un cristià té una qualitat bonica? Li fas saber que la valores? Al capítol 16 de Romans, Pau va esmentar més de vint germans per les virtuts que els convertien en persones tan estimades per a ell (Rm. 16:3-7, 13). Per exemple, va reconèixer que Andrònic i Júnia havien servit el Crist durant més temps que ell, i va emfatitzar la seva perseverança. A més, va parlar amb afecte de la mare de Rufus, potser perquè en el passat s’havia preocupat d’ell.

16. Quins resultats es poden obtenir si encomiem un jove?

¹⁶ Podem obtenir molt bons resultats si donem encomi sincer. Pensa en el cas d’en Rico, un jove de França que estava una mica desanimat perquè el seu pare, que no era Testimoni, no deixava que es bategés. En Rico pensava que s’hauria d’esperar a ser major d’edat per poder servir plenament Jehovà. A més, l’entristia que es burlessin d’ell a l’escola. En Frédéric, un ancià que estudiava amb ell, comenta: «Vaig encomiar-lo perquè tota aquella oposició demostrava que havia estat prou valent per parlar de la seva fe». Aquelles paraules d’ànim van ajudar en Rico a continuar resolt a ser exemplar i a apropar-se al seu pare, i es va batejar amb dotze anys.

17. (a) Com podem ajudar els germans a progressar? (b) Com es va interessar un missioner en els joves, i quin en va ser el resultat?

¹⁷ Sempre que demostrem que  apreciem una tasca ben feta o un esforç digne d’elogi, incentivem els germans a servir Jehovà més plenament. La Sylvie, * que ha servit al Betel de França durant anys, comenta que les germanes també poden encomiar els germans, ja que se solen fixar en detalls i en esforços que potser un home no veu. Diu que «les paraules d’encomi de les germanes poden complementar les dels germans d’experiència», i afegeix: «Per a mi, donar encomi és un deure» (Prov. 3:27). En Jérôme, un missioner de la Guaiana Francesa, ha ajudat molts germans joves a reunir els requisits per ser missioners. Comenta: «M’he adonat que quan felicito els joves per alguna cosa específica de la predicació o per haver fet algun comentari ben pensat, creix la seva confiança i, com a resultat, desenvolupen més les seves habilitats».

18. Per què és bo treballar al costat dels joves?

¹⁸ Una altra manera d’animar els germans a progressar espiritualment és participar amb ells en diverses tasques. Per exemple, si ets ancià, pots demanar a un jove que imprimeixi alguna informació de jw.org per a algun germà gran que no tingui ordinador i que el pugui animar. O si estàs treballant en alguna tasca de manteniment de la Sala del Regne, per què no li dius a un jove que t’ajudi? Fent això podràs observar els joves, encomiar-los i veure els resultats (Prov. 15:23).

19, 20. Per què hem d’ajudar els altres a progressar?

¹⁹ Quan Jehovà va comissionar Josuè per dirigir la nació d’Israel, va manar a Moisès que li ‘infongués coratge i fermesa’ (llegeix Deuteronomi 3:28). Cada cop més i més persones s’estan unint a la congregació mundial d’adoradors de Jehovà. Tots els cristians d’experiència, i no només els ancians, poden ajudar els joves i els nous a assolir tot el seu potencial. Així, més i més germans emprendran el servei a temps complet i «seran capaços d’ensenyar també d’altres» (2 Tim. 2:2).

²⁰ Tant si servim en una congregació establerta com si servim en un grup petit que està progressant per convertir-se en congregació, és important que posem bons fonaments per al futur. I una cosa que ens ajudarà a aconseguir-ho és imitar Jehovà, qui sempre es fixa en les coses bones dels seus servents.