1, 2. Què ens ajudarà a estar segurs que el propòsit de Déu per a la humanitat es complirà, i per què? (Mira la imatge del principi.)

 ELS Testimonis de Jehovà ensenyem a les persones una veritat bíblica essencial: que el Regne de Déu és l’única solució a tots els problemes de la humanitat. A més, aquesta esperança també ens consola a nosaltres. Ara bé, pregunta’t: «Estic plenament convençut que el Regne és una realitat, i que durà a terme el propòsit de Jehovà? Com puc enfortir la meva fe en el Regne?» (Heb. 11:1).

² El mateix Déu totpoderós, Jehovà, va establir el Regne Messiànic per tal d’acomplir el seu propòsit per a la humanitat. Aquest Regne es fonamenta en una veritat ferma i indiscutible: que Jehovà té el dret absolut de governar. Qui és el Rei d’aquest Regne? Qui més governarà amb ell? Sobre qui i sobre què governaran? Alguns d’aquests importants aspectes del Regne ja s’han establert legalment per mitjà de pactes, o contractes. En tots ells, una de les parts és, o bé Jehovà, o bé el seu Fill, Jesucrist. Meditar en aquests pactes ens permetrà entendre millor que el propòsit de Déu es complirà amb seguretat, i ens ajudarà a veure que el Regne Messiànic és un govern sòlid i permanent (llegeix Efesis 2:12).

3. Què analitzarem en aquest article i en el següent?

 ³ La Bíblia parla de sis pactes principals que estan relacionats amb el Regne Messiànic i el seu Rei, Jesucrist. Aquests pactes són: (1) el pacte abrahàmic, (2) el pacte de la Llei, (3) el pacte davídic, (4) el pacte per ser sacerdot com Melquisedec, (5) el nou pacte, i (6) el pacte del Regne. Analitzem la relació de cada un dels pactes amb el Regne i quin paper tenen en el compliment del propòsit de Jehovà per a la Terra i els humans (consulta l’esquema « Com durà a terme Déu el seu propòsit?»).

4. Tal com es menciona a Gènesi, quins decrets va establir Jehovà en referència als humans?

⁴ Després de preparar el nostre bonic planeta perquè hi visquessin els humans, Jehovà va establir tres decrets: (1) que els humans serien creats a la Seva imatge, (2) que haurien d’estendre el paradís per tot el planeta i omplir la Terra amb els seus descendents, i (3) que no podrien menjar de l’arbre del coneixement del bé i el mal (Gèn. 1:26, 28; 2:16, 17). Amb aquests tres decrets n’hi havia prou. Després que Jehovà creés els humans, només calia que ells obeïssin els altres dos decrets i així es compliria el propòsit de Déu. Així, doncs, per què va sorgir la necessitat d’establir pactes?

5, 6. (a) Com va intentar Satanàs frustrar el propòsit de Déu? (b) Què va fer Jehovà per resoldre la rebel·lió a l’Edèn?

⁵ En un maliciós intent de frustrar el propòsit de Jehovà, Satanàs va iniciar una rebel·lió contra Déu. Ho va fer centrant-se en el decret més fàcilment influenciable, el que requeria obediència de part dels humans. Satanàs va temptar Eva, la primera dona, perquè desobeís el manament de no menjar de l’arbre del coneixement del bé i el mal (Gèn. 3:1-5; Ap. [Rv.] 12:9). En fer-ho, Satanàs estava posant en dubte el dret que té Déu de governar la Seva creació. I, més endavant, també va imputar motius egoistes als servents fidels de Déu (Job 1:9-11; 2:4, 5).

⁶ Què faria Jehovà per resoldre la rebel·lió que va sorgir a l’Edèn? Si destruïa els rebels, acabaria ràpidament amb aquella rebel·lió. Però això significaria que el seu propòsit d’omplir la Terra amb els descendents d’Adam i Eva no es compliria. Per aquesta raó, en comptes d’eliminar els rebels allà mateix, el savi Creador va pronunciar una profecia transcendental, la promesa edènica, que garantia que tots els detalls del seu propòsit es farien realitat (llegeix Gènesi 3:15).

7. Què ens assegura la promesa edènica pel que fa a la serp i la seva descendència?

⁷ Per mitjà de la promesa edènica, Jehovà va condemnar a mort la serp i la seva descendència, és a dir, Satanàs el Diable i tots els qui es posessin de la seva banda en la qüestió de la sobirania universal. Déu va donar a la descendència de la Seva dona celestial l’autoritat per destruir Satanàs. Per això, la promesa edènica no només va destacar que l’instigador de la rebel·lió i totes les conseqüències d’aquesta acció serien eliminats, sinó que també identifica la manera com es durà a terme.

8. Què aprenem de les identitats de la dona i de la seva descendència?

⁸ Qui seria la descendència de la dona? Com que havia d’esclafar el cap de la serp, o «destruir» Satanàs, que era un ésser espiritual, la descendència també havia de ser un ésser espiritual  (Heb. 2:14). Per tant, la dona que donaria a llum la descendència també hauria de ser de naturalesa espiritual. Mentre que la descendència de la serp es va anar multiplicant, les identitats de la dona i de la seva descendència van ser un misteri durant gairebé quatre mil anys, que és el temps que va passar des que Jehovà va fer la promesa edènica. Durant aquest període, Jehovà va fer alguns pactes que identifiquen la descendència i ajuden els Seus servents a confiar plenament que aquesta serà el mitjà que Jehovà utilitzarà per reparar el mal que Satanàs ha causat a la humanitat.

9. Què és el pacte abrahàmic, i quan va entrar en vigor?

⁹ Uns dos mil anys després que Jehovà fes la promesa edènica, va manar a Abraham que marxés de casa seva situada a Ur, una ciutat de Mesopotàmia, i anés a Canaan (Ac. [Fe.] 7:2, 3). Jehovà li va dir: «Vés-te’n del teu país, de la teva parentela i de la casa del teu pare cap a la terra que et mostraré. Jo faré de tu un gran poble, et beneiré, faré gran el teu nom, i serviràs de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin. Per tu es beneiran totes les nacions de la terra» (Gèn. 12:1-3). Aquest és el primer registre escrit que hi ha del pacte abrahàmic, que és un pacte que Jehovà va fer amb el seu servent Abraham. Tot i que no se sap exactament quan va fer Jehovà aquest pacte, sí que sabem que va entrar en vigor l’any 1943 a. de la n. e., quan Abraham, que en aquell moment tenia setanta-cinc anys, va marxar d’Haran i va creuar el riu Eufrates.

10. (a) Com va demostrar Abraham que tenia fe absoluta en les promeses de Jehovà? (b) Quins detalls sobre la descendència de la dona va anar revelant Jehovà?

 ¹⁰ Jehovà va confirmar la seva promesa a Abraham unes quantes vegades, i hi va anar afegint més detalls (Gèn. 13:15-17; 17:1-8, 16). Quan Abraham va demostrar fe absoluta en les promeses de Déu a l’estar disposat a oferir el seu únic fill, Jehovà va reforçar el seu pacte amb ell a través d’una promesa ferma (llegeix Gènesi 22:15-18; Hebreus 11:17, 18). Després que el pacte abrahàmic entrés en vigor, Jehovà va anar revelant detalls importants relacionats amb la descendència de la dona: que provindria d’Abraham, que seria molt nombrosa, que tindria una funció reial, que destruiria tots els enemics de Déu i que seria una benedicció per a moltes persones.

11, 12. Com mostra la Bíblia que el pacte abrahàmic té un compliment més ampli, i què significa això per a nosaltres?

¹¹ El pacte abrahàmic va tenir un compliment literal quan els descendents d’Abraham van heretar la Terra Promesa. No obstant això, la Bíblia indica que aquest pacte també tindria un compliment espiritual (Gàl. 4:22-25). Tal com l’apòstol Pau va explicar per inspiració, en aquest compliment més ampli la part principal de la descendència d’Abraham és el Crist i la part secundària són els 144.000 cristians ungits per esperit (Gàl. 3:16, 29; Ap. 5:9, 10; 14:1, 4). La dona que va donar a llum la descendència és «la Jerusalem de dalt», és a dir, la part celestial de l’organització de Déu, formada per éssers espirituals fidels (Gàl. 4:26, 31). I, com prometia el pacte abrahàmic, la descendència de la dona portaria benediccions a tota la humanitat.

¹² El pacte abrahàmic proporciona una garantia legal per al Regne de Déu i obre el camí perquè el Rei i els qui governin amb ell heretin el Regne (Heb. 6:13-18). Quant de temps durarà aquest pacte? Gènesi 17:7 diu que és «una aliança perpètua». És cert que estarà en vigor fins que el Regne Messiànic elimini tots els enemics de Déu, i totes les famílies de la Terra siguin beneïdes (1 Cor. 15:23-26). Però es pot dir que l’aliança és «perpètua» perquè els beneficis que rebran els qui visquin a la Terra seran eterns. El pacte que Déu va fer amb Abraham demostra que Jehovà està determinat a complir el seu propòsit de ‘poblar’ la Terra d’humans justos (Gèn. 1:28).

13, 14. Quina garantia oferia el pacte davídic?

¹³ La promesa edènica i el pacte abrahàmic ens mostren que la governació de Jehovà sempre es basa en les seves normes justes. Per això, el Regne Messiànic que ell ha establert també es basa en aquestes normes justes (Sl. 89:15 [89:14 en NM]). Es corromprà mai el Regne Messiànic i, com a conseqüència, s’haurà de reemplaçar per un altre govern? Un altre pacte garanteix que això no passarà mai.

¹⁴ Vegem què va prometre Jehovà al rei David quan va establir amb ell el pacte davídic (llegeix 2 Samuel 7:12, 16). Jehovà va fer aquest pacte quan David governava a Jerusalem, i li va prometre que el Messies vindria de la seva descendència (Lc. 1:30-33). D’aquesta manera, Jehovà va delimitar la línia d’on provindria la descendència al decretar que un hereu de David ‘tindria el dret’ legal d’heretar el tron del Regne Messiànic  (Ez. 21:30-32 [21:25-27 en NM]). A través de Jesús, el regnat de David «es mantindrà» per sempre. De fet, «la dinastia de David es perpetuarà, el seu tron subsistirà com el sol» (Sl. 89:35-38 [89:34-37 en NM]). El regnat messiànic mai es corromprà i els beneficis que portarà duraran per sempre!

15-17. Segons el pacte per ser sacerdot com Melquisedec, quina altra funció tindrà la descendència de la dona, i per què?

¹⁵ El pacte abrahàmic i el pacte davídic asseguraven que la descendència de la dona tindria una funció reial. No obstant això, calia que la descendència també exercís una funció sacerdotal perquè les persones de totes les nacions poguessin rebre beneficis. Només amb l’ajuda d’un sacerdot podrien ser alliberades del pecat i així formar part de la família universal de Jehovà. Per tant, perquè la descendència pogués exercir una funció sacerdotal, el nostre savi Creador va fer un altre acord legal, el pacte per ser sacerdot com Melquisedec.

¹⁶ A través del rei David, Jehovà va revelar que faria un pacte directament amb Jesús. Aquest pacte tindria dos objectius: que Jesús ‘segués a la dreta’ de Déu fins que dominés els seus enemics, i que fos «sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec» (llegeix Salm 110:1, 2, 4). Per què com Melquisedec? Perquè molt abans que els descendents d’Abraham heretessin la Terra Promesa, el rei Melquisedec de Salem va servir com a «sacerdot del Déu Altíssim» (Heb. 7:1-3). Va ser Jehovà mateix qui el va nomenar per exercir aquest càrrec, i és l’única persona mencionada a les Escriptures Hebrees que va servir com a rei i sacerdot a la vegada. A més a més, com que no hi ha constància que cap dels seus predecessors o successors exercissin aquests dos càrrecs alhora, se’l va poder anomenar «sacerdot per sempre».

¹⁷ A través d’aquest pacte que Jehovà va fer personalment amb ell, Jesús és nomenat sacerdot, i ho ‘serà per sempre, segons l’orde de Melquisedec’ (Heb. 5:4-6). Aquest pacte és una garantia segura que Jehovà utilitzarà el Regne Messiànic com a mitjà per complir el seu propòsit per a la Terra i els humans.

18, 19. (a) Què mostren sobre el Regne els pactes que hem analitzat? (b) Què veurem en el pròxim article?

¹⁸ Meditar en els pactes que hem analitzat fins ara ens ajuda a veure la relació que tenen amb el Regne Messiànic i la manera com s’ha establert legalment aquest Regne a través de contractes, o pactes. La promesa edènica garanteix que, a través de la descendència de la dona, Jehovà complirà tot el que s’ha proposat per a la Terra i la humanitat. Ara bé, qui seria aquesta descendència, i quines funcions tindria? El pacte abrahàmic en va proporcionar les respostes.

¹⁹ El pacte davídic delimita la línia d’on provindria la part principal de la descendència, i li dóna a aquesta el dret de governar la Terra per portar beneficis eterns per a la humanitat. El pacte per ser sacerdot com Melquisedec és la base perquè la descendència pugui servir en qualitat de sacerdot. Però Jesús no estarà sol quan ajudi els humans a aconseguir la perfecció, sinó que s’ungiran altres reis i sacerdots. D’on provindran? Això ho analitzarem en el pròxim article.