FA UNS anys, en Cesar i la Rocio vivien còmodament a la seva casa de Califòrnia. En Cesar tenia una feina de jornada completa al sector de la calefacció, ventilació i aire condicionat, i la Rocio treballava a temps parcial en un consultori mèdic. A més, no tenien fills. Però els va passar una cosa que els va canviar la vida. Vols saber què és?

L’octubre del 2009 la sucursal dels Estats Units va enviar una carta a totes les congregacions del país per convidar tots els qui tinguessin alguna especialitat a fer la sol·licitud de betelites temporals per ajudar amb l’ampliació de les instal·lacions de Wallkill, a Nova York. Fins i tot es va convidar els qui superessin el límit d’edat. En Cesar i la Rocio comenten: «Per l’edat que teníem, sabíem que podia ser la nostra última oportunitat de servir a Betel. I no la volíem deixar passar per res del món!». Per això, la parella va emplenar de seguida la sol·licitud.

Després d’un any, encara no els havien convidat a Betel. Tot i això, la parella es va seguir esforçant per simplificar la seva vida i aconseguir el seu objectiu. En Cesar diu: «Vam convertir el garatge en un apartament d’una habitació per poder-hi viure nosaltres i així llogar la nostra casa a algú altre. Així, doncs, vam deixar la casa dels nostres somnis, que tenia dos-cents metres quadrats i tot just feia dos anys que l’havíem construït, per anar a viure a aquell apartament de vint-i-cinc metres quadrats. Fer aquests canvis ens permetria acceptar la invitació de Betel, si és que arribava algun dia». I què va passar? La Rocio explica: «Un mes després d’anar a viure al petit apartament, vam rebre la invitació per servir com a voluntaris temporals a Wallkill. Era evident que al simplificar la nostra vida li estàvem donant motius a Jehovà per beneir-nos».

Hi ha centenars de germans i germanes que, igual que en Cesar i la Rocio, han fet sacrificis per ajudar en les tasques de construcció que s’estan fent a l’estat de Nova York. Alguns tenen el privilegi de  col·laborar en l’ampliació de Wallkill i altres de participar en la construcció de la seu mundial a Warwick. * Moltes parelles han renunciat a cases maques, bones feines i fins i tot a les seves estimades mascotes per servir Jehovà més plenament. Ha beneït Ell el seu esperit de sacrifici? I tant!

Per exemple, en Way, que és electricista, i la Debra són una parella que tenen prop de seixanta anys. Ells vivien a Kansas, i van vendre la seva casa i gairebé tot el que tenien per mudar-se a Wallkill i servir com a voluntaris externs de Betel. * Tot i que això els va obligar a fer alguns canvis en la seva vida, creuen que va valer la pena. Parlant de la seva assignació a Betel, la Debra diu: «De vegades em fa l’efecte que estic en una d’aquestes imatges de les nostres publicacions on apareixen germans construint cases al paradís».

En Melvin i la Sharon vivien a Carolina del Sud, i van vendre la casa i les seves pertinences per poder anar a ajudar a Warwick. És cert que no els va ser fàcil fer tots aquells sacrificis, però senten que és un honor poder col·laborar en un projecte històric. Ens comenten: «L’alegria que et reporta saber que estàs participant en una tasca que beneficia l’organització mundial és un sentiment meravellós».

En Kenneth, un constructor retirat, i la Maureen són un matrimoni de més de cinquanta anys que es va mudar de Califòrnia per col·laborar en el projecte de Warwick. Per poder-ho fer van parlar amb una germana de la congregació perquè els cuidés la casa i van demanar a la seva família que els ajudessin a cuidar el pare d’en Ken, que ja era gran. Però, creus que es penedeixen d’haver fet tots aquests sacrificis? Gens ni mica! En Ken diu: «Ens estem beneficiant moltíssim. És clar que ens topem amb reptes, però tenim una vida molt satisfactòria. Recomanem aquest servei de totes totes».

La major part dels qui s’han fet disponibles per servir a Betel han hagut de superar reptes. Per exemple, en William i la Sandra, que tenen poc més de seixanta anys, ja tenien la seva vida feta a Pennsylvania, on vivien ben feliços. Tenien una empresa de fabricació de peces de precisió per a maquinària que els anava molt bé i comptava amb disset empleats. Servien a la mateixa congregació des que eren petits i la majoria dels seus familiars vivien a prop seu. Per això, quan els va sorgir l’oportunitat de ser voluntaris externs  a Wallkill, sabien que s’haurien d’acomiadar de gairebé totes les persones i les coses que els eren familiars. En William assegura: «El repte més gran va ser deixar la comoditat del nostre petit món». Amb tot, després d’orar molt, la parella va decidir mudar-se. I no se’n penedeixen. En William segueix dient: «La felicitat de tenir tanta relació amb la família Betel i poder servir amb ells no es pot comparar amb res. La Sandra i jo som més feliços que mai».

A en Ricky, que era cap de projectes de construcció a Hawaii, el van convidar a servir com a voluntari extern de Betel per ajudar en el projecte de Warwick. La seva dona, la Kendra, volia que acceptés la invitació, però no estaven del tot segurs de fer aquest pas perquè tenien un fill d’onze anys, en Jacob. No sabien si el fet d’anar a viure a l’estat de Nova York seria bo per a la família i si el seu fill s’adaptaria a un ambient totalment diferent al qual estava acostumat.

«Una de les nostres prioritats era trobar una congregació on hi hagués joves que estimessin Jehovà», comenta en Ricky. «Volíem que en Jacob fes molts amics que fossin bones companyies». Al final, van acabar en una congregació amb molt pocs jovenets però molts betelites. En Ricky diu: «Després de la primera reunió vaig demanar a en Jacob què li havia semblat la nova congregació, sobretot en veure que no hi havia cap jove de la seva edat. Però ell em va dir: “No pateixis, papa, em faré amic dels betelites joves”».

Per descomptat, els betelites joves es van fer amics d’en Jacob. Ha tingut això un efecte positiu en ell? En Ricky ens ho explica: «Una nit, passava per davant de l’habitació del meu fill i vaig veure el llum encès. Pensava que l’enxamparia jugant a algun videojoc, però en comptes d’això estava llegint la Bíblia! Quan li vaig preguntar què feia, em va dir: “Estic fent de betelita, i em llegiré la Bíblia en un any”». No cal dir que en Ricky i la Kendra estan contentíssims, no només perquè en Ricky treballa a la construcció a Warwick, sinó també perquè, amb el canvi, el seu fill està creixent en sentit espiritual (Prov. 22:6).

Arribarà el moment en què s’acabaran els projectes de construcció de Wallkill i Warwick. Per això, els qui han estat convidats per ajudar saben que el seu servei a Betel és temporal. Però, creus que estan molt preocupats perquè no saben on aniran o què faran? De cap manera! Molts tenen els mateixos sentiments que dues parelles de mitjana  edat de Florida, que ens expliquen la seva situació. En John, que és arquitecte tècnic, i la seva dona, la Carmen, serveixen com a voluntaris temporals a Warwick. Ells diuen: «Fins ara hem vist que Jehovà s’ha ocupat de les nostres necessitats específiques. Això ens fa estar segurs que no ens ha portat fins aquí tan sols per abandonar-nos més tard» (Sl. 119:116). En Luis, que dissenya sistemes d’extinció d’incendis, i la seva dona, la Quenia, serveixen a Wallkill, i ens comenten: «Ja hem vist que la mà generosa de Jehovà ens ha donat el que necessitem en sentit material. Tot i que no sabem com, quan ni on, no tenim cap dubte que seguirà cuidant de nosaltres» (Sl. 34:10; 37:25).

La majoria dels qui han col·laborat en les tasques de construcció a Nova York podrien haver trobat moltes raons per no oferir-se com a voluntaris. Però van posar a prova Jehovà, tal com ell ens convida a fer: «Poseu-me a prova [...], si jo no us obriré les finestres dels cels i abocaré una benedicció sense mesura» (Mal. 3:10).

I tu, posaràs a prova Jehovà i experimentaràs la seva abundant benedicció? Medita en oració sobre què pots fer per poder participar en l’emocionant obra que s’està fent, tant si és a Nova York com a qualsevol altre projecte de construcció d’arreu del món. Si ho fas, veuràs de primera mà que Jehovà et recompensarà (Mc. 10:29, 30).

En Dale, un enginyer civil, i la Cathy són una parella d’Alabama que ara serveixen com a voluntaris a Wallkill i recomanen aquest servei a tothom. Diuen: «Si t’atreveixes a deixar enrere les comoditats a què estàs acostumat, podràs veure l’esperit de Jehovà en acció». I què necessites per fer-te disponible? En Dale diu: «Simplifica, simplifica i després simplifica encara més. Mai te’n penediràs!». En Gary, que és de Carolina del Nord, ha treballat trenta anys en la gestió de projectes d’obra. Ell i la seva dona, la Maureen, diuen que una de les benediccions que reben a Warwick és «conèixer i treballar al costat d’un munt de germans i germanes meravellosos que han dedicat la seva vida a servir Jehovà a Betel». I en Gary afegeix: «Per estar a Betel has de portar una vida senzilla, que és la millor manera de viure enmig d’aquest món». En Jason, qui va treballar per a un proveïdor d’electricitat, i la Jennifer, d’Illinois, diuen que treballar a Wallkill en un projecte de Betel és «una de les experiències que més s’assemblen a viure al paradís». La Jennifer també comenta: «És molt bonic sentir que Jehovà valora tot el que fas, i que estàs invertint per al futur que ell ens està preparant. Jehovà s’assegura de beneir-nos molt més del que necessitem».