A Josuè 6:10-15, 20 s’explica que els soldats israelites van marxar al voltant de Jericó un cop al dia durant sis dies. El setè dia van donar set voltes a la ciutat, i Déu va fer que els grans murs de Jericó caiguessin. Allò va permetre que els israelites entressin a la ciutat i la conquerissin. Però, hi ha proves arqueològiques que demostrin que la ciutat de Jericó va ser conquerida en poc temps, tal com diu la Bíblia?

En l’antiguitat era molt comú que els exèrcits invasors assetgessin les ciutats emmurallades. Si el setge durava molt de temps, la gent de la ciutat s’acabava menjant tot l’aliment emmagatzemat, i quan els soldats finalment la conquerien, s’emportaven tot el que hi quedava, inclòs el menjar. Però a les ruïnes de Jericó els arqueòlegs van trobar una gran quantitat de provisions. La revista Biblical Archaeology Review comenta: «Entre les restes que es van trobar, el que més hi abundava, a part de la ceràmica, era el gra [...]. Aquest és un cas únic en la història arqueològica de Palestina. Pot ser que se’n trobi un gerro o dos, però trobar una quantitat de gra tan abundant és excepcional».

La Bíblia diu que els israelites no van tocar res de l’aliment que quedava a Jericó perquè Jehovà els havia manat que no ho fessin (Jos. 6:17, 18). També diu que van atacar la ciutat durant la primavera, just després de la sega, quan hi havia més reserves de gra (Jos. 3:15-17; 5:10). O sigui que el fet que hi hagués tantes provisions a la ciutat mostra clarament que va ser conquerida en poc temps, tal com diu la Bíblia.